L’ofici de terrisser torna a Potries
Un taller d’ocupació ha format a 10 persones en la feina i ha servit per a dur a terme la restauració del Calvari de la localitat saforenca

Una desena de persones s’han format en el taller de ceràmica a Potries / Salva Talens Carbó
Salva Talens Carbó
Potries va perdre l’ofici terrisser fa dècades, però un gran projecte de recuperació i conservació patrimonial, amb l’obertura del Museu primer, i finalment la posada en marxa de l’Escola-Taller, ha permés que l’ofici torne al poble. L’any 2024, gràcies a una subvenció de la Generalitat Valenciana, Potries ha posat en marxa un Taller d’Ocupació de Ceràmica que ha permés formar a un grup de 10 adults en l’ofici terrisser.
Els tallers d’ocupació tenen com a objectiu donar feina a les persones desocupades o amb situació laboral precària registrades com a demandants, amb la finalitat de facilitar la seua inserció, combinant la formació amb l’ocupació, mitjançant la realització d’accions formatives en alternança amb la realització d’obres o la prestació de serveis d’utilitat pública o interés social. L’alumnat del Taller d’Ocupació de Ceràmica de Potries ha aprés a fer motles i ceràmica artesanal, especialment.

Instructors i integrants del taller, a la porta del Calvari / Ajuntament de Potries
Una de les actuacions més visibles que es quedarà a Potries per a sempre, feta pel Taller, és la restauració del Calvari. S’han restaurat dos plafons ceràmics i diferents motlures de les casetes del Calvari, i s’ha instal·lat nova decoració a les torres d’entrada de la pujada.

Una peça feta per al Calvari / Ajuntament de Potries
Segons l’alcalde de Potries, Sergi Vidal, el Taller d’Ocupació de Ceràmica «ha sigut una experiència única que ens ha permés recuperar l’ofici al nostre poble. Una vegada més, hem donat faena a persones a través de la cultura i el patrimoni».
La terrisseria d’Àngel Domínguez és l’últim testimoni de l’activitat terrissera a Potries durant segles, que descriu la manera de viure i treballar dels seus avantpassats. A Potries hi havia vàries cassoleries o terrisseries, la major part estaven situades a la part externa del poble. Esta tradició i forma de vida mil·lenària acaba amb la mort d’Àngel Domínguez el 1983, l’últim terrisser en actiu a la població. L’edifici, convertit en un museu de ceràmica, és el característic de l’arquitectura popular urbana de la comarca.
Construït a finals del segle XVIII, és una casa de dues plantes amb dos cossos i pati interposat. El museu amaga baix l’aparença d’una casa de poble tradicional, un gran taller i forn dedicat a la terrisseria.
- Roban 65.000 euros en Gandia por el método de 'la siembra
- Acequias milenarias se desmoronan en la Safor tras la introducción del riego por goteo
- Las fallas de Gandia ya conocen su orden para 2025
- ¿Hay alguien que quiera escribirle a Oliva?
- Atención jabalíes: las carreteras más peligrosas de la Safor
- Soler retoma la campaña del PP de Gandia que tuvo que anular tras la irrupción de Moragues
- Empresarios y universidades adelantan un proyecto innovador del tren Gandia-Dénia
- Nace en la Safor el primer tributo a Phil Collins de España