La meua ciutat, el meu món
Un quart d’hora al Museu de les Clarisses

El Museu de les Clarisses de Gandia / Àlex Oltra
Enric Ferrer
Quan en 1922, Eugeni d’Ors va publicar el llibre “Tres horas en el Museo del Prado” va cridar l’atenció perquè en un termini tan curt de temps la visita a un museu tan immens, en tots els sentits, fóra d’utilitat. L’obra, tan repetidament editada, pretén, segons l’autor, donar a parts iguals una suficient informació i un ordre o classificació, és a dir, una combinació de curiositat i racionalitat. Hi traspua la seua aversió al Romanticisme i les seues tendències, com el liberalisme, mentre el classicisme, sobretot apol·lini o grec, en versió idealista, dóna un sentit més general, ecumènic. Possiblement les tres hores no són altra cosa que una invitació a fer una lectura del llibre en un horari tan ajustat. Tot siga per mantindre l’ordre. Tot seguint la proposta d’orsiana, dedicar un quart d’hora al Museu de les Clarisses, a Gandia, no pareix desproporcionat en raó de la quantitat d’obres que s’hi exposen i del reduït espai que les acull.
Actualment els museus o contenidors d’art no passen pel seu millor moment, i no sols per la facilitat de consultar electrònicament qualsevol obra artística, sinó per l’absència cada vegada més evident de la història de l’art en els plans d’estudi. Contemplar una pintura, per exemple, de temàtica religiosa, pot ser tot un exercici inútil sense les oportunes referències que justifiquen el tema de l’obra. Com també, en el cas de la música, comprendre d’alguna manera alguna cantata de Bach, inspirada en un text bíblic o en un himne luterà. L’oblit de la religió, és a dir, de la seua antropologia i filosofia en l’ensenyança, està produint una evident pèrdua cultural que incapacita per entendre molts dels aspectes de la nostra cultura occidental i també per poder dialogar amb altres àmbits culturals i religiosos de la resta del món. El problema s’agreuja encara més si el museu o exposició objecte de la visita, com el de les Clarisses, és d’absoluta temàtica religiosa.
Per una iniciativa municipal, en l’any 2003, i la generosa col·laboració de la comunitat del convent de Santa Clara, una gran exposició, comissionada per Vicent Pellicer i Rocher, va fer conéixer “Els tresors de les Clarisses de Gandia”, amb un ressò públic extraordinari i una admiració també profunda i evident. El catàleg de l’exposició, per la seua extensió i qualitat, va promoure una aproximació més atenta al coneixement de l’art conservat a la ciutat, que ja tenia alguns precedents immediats, per exemple, en les publicacions del professor Ximo Company, entre altres. Els visitants van poder admirar obres originals, còpies o produccions de taller, segons els casos, dels valencians Vicent Macip, Joan de Joanes, Nicolau Factor, Nicolau Borràs, Josep Ribera, els Ribalta o Jeroni Jacint Espinosa, acompanyats per italians com Paolo da Santo Leocadio i Paolo de Matteis, entre altres. La mostra s’hi completà amb escultures, com l’atribuïda a Pedro de Mena i algunes anònimes.
Posteriorment, en la sala d’Hòmens del restaurat Hospital de Sant Marc, s’hi instal·là una exposició permanent del llegat artístic del convent de Santa Clara, tot un conjunt de pintura, escultura i orfebreria ben explicat per Vicent Pellicer i Rocher en la seua obra “El museo de las Clarisas. El museu de les Clarisses de Gandia. Un legado artístico de los Borja/Borgia, duques de Gandía”, publicat en 2014. El museu ha anat actualitzant, en posteriors publicacions, el fons exposat amb les corresponents explicacions de cada obra.
El museu s’ha convertit en un acollidor espai on poder fruir d’uns moments de pau i tranquil·litat en la contemplació de la bellesa de l’art, que sempre ajuda a fer-nos preguntes sobre el nostre present, sobre la nostra trajectòria personal, més enllà de les urgències de la vida quotidiana.
Una visita al museu de les Clarisses, breu o llarga, és sempre una invitació a fer una lectura diversa d’un conjunt artístic dels segles XVI i XVII. En una primera aproximació és de gran interés la presència d’alguns dels artistes valencians més importants del Renaixement i del Barroc, amb tot un seguici d’epígons o d’operaris dels seus tallers. Una presència compartida amb pintors d’origen italià, en obres originals o còpies. En segon lloc, des d’una perspectiva històrica i social, és ben suggerent la consideració del paper de la dona a l’Església i a la societat, d’alguna manera també representada en l’art.
Des d’una perspectiva religiosa, el llegat artístic de les Clarisses proporciona elements de notable interés per a conéixer l’espiritualitat d’una època, entre l’Humanisme i el Barroc, que va significar una de les més profundes transformacions de la consciència europea. Així, en l’àmbit de l’espiritualitat franciscana, l’accent en la humanitat de Crist, sobretot dels seus sofriments en la Passió, compartits per Maria, la seua mare adolorida, esperen una resposta que commou afectivament l’esperit dels fidels i els anima a compartir el sacrifici expiatori de Jesús en favor de tot el gènere humà, tot seguint l’exemple dels sants i santes. L’art, en este sentit, pel seu potent simbolisme, invita a transcendir més enllà de la pesant realitat de l’existència i obrir l’esperit a la no percepció immediata del misteri.
- Roban 65.000 euros en Gandia por el método de 'la siembra
- Sanidad ordena retirar productos elaborados por una farmacia de la playa de Tavernes de la Valldigna
- Las fallas de Gandia ya conocen su orden para 2025
- ¿Hay alguien que quiera escribirle a Oliva?
- Atención jabalíes: las carreteras más peligrosas de la Safor
- Roba un coche, embiste a otro en la AP-7, lo abandona y huye en Gandia
- Empresarios y universidades adelantan un proyecto innovador del tren Gandia-Dénia
- Nace en la Safor el primer tributo a Phil Collins de España