Gràcies per no defallir!

Gandia es va convertir el passat diumenge 19 de gener en capital de la música en valencià acollint, per primera vegada, la gala de lliurament dels Premis Ovidi 2024, al Teatre Serrano. Un esdeveniment que, recordem, va haver-se d’ajornar en senyal de dol per les víctimes de la tragèdia de la DANA, que també van estar molt presents per a totes durant l’acte.

Estem profundament satisfetes d’haver acollit aquesta gala de lliurament dels Premis Ovidi 2024 i vull reiterar la felicitació als i les artistes nominades i guardonades en aquesta edició. També el meu agraïment, en nom de la ciutat, òbviament, al Col·lectiu Ovidi Montllor, no només per la confiança dipositada en Gandia, sinó per tot el seu treball en defensa de la música en la nostra llengua. De fet, entre els mèrits està el d’aconseguir aixoplugar tots els intèrprets valencians en un moment excel·lent de la música en valencià quant a creativitat i dinamisme. Un moment dolç, que tan sols es fa agre per la manca de suport de les institucions públiques valencianes.

Per sort, algunes administracions com l’Ajuntament de Gandia donem suport a iniciatives com aquesta tan important per a la cura, promoció i difusió de la nostra cultura i la llengua dels nostres avis, dels pares, del veïnat... La llengua amb què donem el bon dia, la benvinguda. Que fem servir milers de persones en el nostre dia a dia, en el treball, l’escola... La llengua per sentir i estimar.

La llengua d’Ausiàs March, Joanot Martorell o Roís de Corella. També d’Estellés que, era de Burjassot, però que el sentim molt nostre com a poeta del poble i pel seu lligam afectiu a la ciutat a través de la seua companya de vida, la gandiana Isabel Lorente. A qui s’ha dedicat, per cert, l’edició dels Premis Ovidi, coincidint amb el centenari del seu naixement. Una efemèride, l’Any Estellés, que nosaltres també hem commemorat durant 2024 amb moltes activitats...

Gandia és bressol dels clàssics de la nostra literatura. Terra de poetes, els músics de les paraules! Des de Joan Climent, Josep Piera, Teresa Pascual, Maria Josep Escrivà, Joan Deusa, Isabel Canet... I, per descomptat, som la casa d’alguns dels músics valencians i en valencià més importants de les darreres dècades. La tradició musical de la nostra ciutat s’ha vist reflectida també en els Premis Ovidi al llarg de les dinou edicions: Els germans Eva i Carles Dénia (Carles, guanyador en 2012 i Eva, premiada per la seua trajectòria artística en 2022). Els ZOO, que s’acomiadaven l’any passat dels escenaris, després d’anys de fer-nos feliços, «sempre a la contra i avant». L’amic Panxo i companyia han obtingut cinc premis Ovidi al llarg de la seua carrera (un en 2017 i quatre en 2021). No m’oblide tampoc de Carles Pastor, guardonat en 2018. O, l’any passat, Sa Pena, amb l’estimat Ausiàs Galbis. I, molt prop d’ací, des d’Oliva, una altra vila de rapsodes, la Maria, la gran triomfadora de l’edició de 2023.

I a pesar de tot plegat; del llegat, del present i el futur tan prometedor, la nostra llengua viu permanentment amenaçada, més encara en l’actual conjuntura social i política. Cal dir alt i clar que, malgrat que s’entesten a fer-la desaparéixer, sobretot, darrerament, dels àmbits cultural i educatiu, li hem promés fidelitat. Gràcies a persones com les que formen part del Col·lectiu Ovidi Montllor i tants altres, la nostra llengua perviu i perviurà, perquè és única i és la millor llengua del món. Senzillament, perquè és la nostra, perquè és la llengua dels nostres avantpassats, la llengua amb la qual volem ser «un poble alegre i combatiu», que trobe algun dia, el seu lloc entre els pobles del món.

Vull agrair també tots els nostres i les nostres artistes, les quals, amb independència de la seua nominació, mereixen ser guardonades pel seu compromís amb la llengua, sí, però també, no ho oblidem, per la seua indubtable qualitat artística, reconeguda no només a casa nostra.

Perquè, per damunt de tot, són músics, en majúscules, que componen, arrangen, interpreten, amb uns nivells indiscutibles d’excel·lència. I és un autèntic plaer comprovar com en són cada vegada més i com ens donen nous alés d’esperança cada ocasió que els escoltem.

Així que moltes gràcies per ser com sou; moltes gràcies per aplegar-vos a la ciutat de Gandia, al cor del País, on teniu casa vostra. Nosaltres tampoc defallirem, perquè:

«si jo ja m’he cansat d’anar vivint dient

el va com va,

penseu que sols diré, fins que més no podré:

«va com vull, com volem».

Perquè, «potser d’altres, en aquestes circumstàncies

ja hagueren canviat de samarreta.

Però jo (nosaltres), que ens trobem molt bé amb ella,

perquè abriga, ens l’estimem,

i li preguem que mai no se’ns faça vella».

(Fragment de la lletra de la cançó Va com va, d’Ovidi Montllor, dins el disc A Alcoi (1974).