Anem Fent!
Desconcert

Portada de la sèrie de Netflix 'Cien años de soledad' / Levante-EMV
Pasqual Molina
Des de fa unes setmanes es pot veure en la plataforma Netflix la versió televisiva de Cien años de soledad, basada en la novel·la de Gabriel García Márquez. La cadena havia adquirit els drets de l’obra el 2019 i, després de véncer alguna reticència de la família de l’autor —ell havia faltat el 2014—, la sèrie s’ha estrenat a finals de l’any 2024 i està rebent molt bones critiques per la realització i interpretació artística.
De la mateixa manera que tots identifiquem la frase “En un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme...” com l’inicial d’El Quijote de Miguel de Cervantes Saavedra, bona part de la meua generació, quan escoltem “Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendia había de recordar aquella tarde remota en que su padre le llevó a conocer el hielo”, l’identifiquem com l’inici de Cien años de soledad, la novel·la de Gabriel García Marquez, la qual fou com un terratrèmol literari universal que iniciava el boom de la novel·la hispanoamericana en llengua castellana. Així ho vaig viure en la facultat, en la qual estava jo quan vaig adquirir i llegir frenèticament l’obra. Eren finals dels seixanta.
L’autor va escriure Cien años de soledad en 18 mesos. La primera edició es feu el 1967. S’ha traduït a 44 idiomes. Té el record de ser el llibre més venut en castellà. Milions d’exemplars. Va contribuir a que l’autor rebera el Premi Nobel de Literatura el 1982. Un altre Premi Nobel de Literatura, Pablo Neruda va arribar a dir que l’obra “era El Quijote de nuestro tiempo”.

Gabriel García Márquez rebent premi Nobel de Literatura 1982. / Levante-EMV
A l’any 2002, vaig comprar un exemplar de Cien años de soledad, de la qual s’havia fet ací una nova reimpressió, en format més amanós. Tenia ganes de tornar-la a llegir i de reviure, si podia se, l’impacte que em va causar en la universitat.
En aquesta reedició, Jacques Joset feia un estudi introductori de la novel·la basat en una àmplia bibliografia que havia consultat: 52 llibres, 21 recopilacions crítiques i 148 articles —una part, tan sols, de totes les obres publicades sobre aquesta novel·la universal—. Joset, a més a més, assenyalava, en 1.025 citacions a peu de pàgina, les interpretacions que estos autors consultats havien fet sobre el què l’escriptor colombià havia volgut dir en les diferents escenes del relat. 1.025 explicacions personals sobre la trama escrita per una altra persona! Centenars de llibres, tesis, assajos i articles sobre un llibre aliè!
Gabriel García Márquez, amb motiu de la publicació de Vivir per a contar-lo —obra autobiogràfica editada, també, el 2002—, confessava la perplexitat, el desconcert, que li causaven tant de comentari diferent sobre una obra amb la qual ell, quan la va escriure, tan sols volia fer l’ullet als seus amics. Milers d’autors estaven dogmatitzant i pontificant en el món sobre les seues intencions, i ell... tan sols havia volgut fer l’ullet a uns amics! Rés més que això!

Un retrat en primer pla de Gabriel García Márquez / Levante-EMV
Els darrers anys són temps de desconcert, de no saber on està la veritat enmig de tanta paraula dispar, de tant de missatge contradictori, de tanta forma de veure i viure de manera tan diferent la mateixa realitat.
En el transcurs de la vida quotidiana passen coses tots els dies. L’àmbit les fan universals o pròximes. Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-nos-les arribar com a noticies. Unes arriben interessades des de capçaleres, antenes i emissores que les ageganten o lil.liputegen, maquiavèl·licament. D’altres arriben acolorides segons el cristall polític, econòmic o social que les filtren. Cadascun de nosaltres, afortunadament, hui les podem interpretar, gaudir o patir. Però, malauradament, la història quedarà escrita i enregistrada segons el color del vidre de qui mira, segons l’interès del qui pot.
Si ara que podem escoltar a tots el que diuen i mirar el que fan, la perplexitat i el desconcert de les interpretacions tan diametralment oposades ens atabala. Si ara les opinions en talls de veu i les imatges en talls d’imatge poden arribar a fer-nos pensar si estem tractant el mateix esdeveniment. Si ara nosaltres som testimonis directes del que passa i no ens aclarim!... Com s’escriurà demà la història de la nostra història de hui?
- Roban 65.000 euros en Gandia por el método de 'la siembra
- Acequias milenarias se desmoronan en la Safor tras la introducción del riego por goteo
- Daimús cobrará en especie parte de los 1,3 millones que se llevó un funcionario
- El tiempo para operarse en Gandia crece 18 días en medio año
- Antifraude anula 9 empleos públicos de Villalonga convocados en 2022 tras una denuncia anónima
- El nuevo recorrido de la Cavalcada de las Fallas de Gandia
- Estas son las 13 Fiestas de Interés Turístico en la Safor
- La Universitat Politècnica de València negocia con Gandia ocupar el antiguo edificio de Correos