La meua ciutat, el meu món
Una llum en la foscor

. / Levante-EMV
Enric Ferrer
La festa de la candelera o candelària enguany cau en diumenge i així té una rellevància especial l’antiga celebració procedent de l’Orient i que a Roma va ser precedida, a l’alba, per una processó que passava per alguna església i acabava a la basílica de Santa Maria la Major. Com encara era de nit, els fidels portaven a les mans candeles enceses, que, més avant, van ser prèviament beneïdes. Aquella tradició romana va anar estenent-se a la resta de la cristiandat, amb denominacions com la Purificació de Maria o la Presentació del Senyor.
També enguany tornarem a escoltar les endevinalles sobre els enigmes de l’oratge, amb misterioses o ambigües prediccions sobre el temps que farà durant els mesos següents, tan important quan podia anunciar bones collites o fam. Aquelles dites eren com un conjur o, en versió moderna, una teràpia contra la bogeria del febrer, com una falca inconsistent entre la calma de gener i els canvis de març. Aquells jocs verbals innocents, com el que afirmava que “si la Candelera riu, / l’hivern és viu;/ si la Candelera plora, / l’hivern és fora; / si no plora, / ni dins ni fora”, ara ja són les restes d’una cultura agrària que va desapareixent, però que aspirava a convertir-se en constatació irrefutable quan assegurava que “tan si riu com si plora, mig hivern fora”, reforçada amb la definitiva “si la Candelera plora,/ l’hivern ja és fora; / plourà o no plourà, / l’hivern s’acabarà.”
Des del solstici d’hivern, el dia va creixent de forma clara, de tal manera que “ a sant Vicent de la Roda, /creix el dia una hora” o la variant “Per sant Vicent de la Roda, / el dia allarga una hora”, en celebrar, sobretot a València, la festa del màrtir el dia 22 de gener. En qüestions d’oratge, com passa a sovint en qualsevol matèria, les opinions són ben diferents, de tal manera que hi ha qui assegura que “per Santa Maria,/ una hora més de dia”, en evident referència a la festa del dia 2 de febrer. Al cap i a la fi, no sabem si mana més la rima que la l’observació científica, però ningú s’aventurarà a negar que efectivament la llum va vencent sobre la foscor.
Quan encara no s’han acabat de refredar les cendres de les fogueres de Sant Antoni, tornar a encendre les humils candeles és una manera de donar fe del desig, tan profundament humà, de preferir el dia a la nit, la llum a les tenebres. Els nostres avantpassats bé que ho sabien i només amb la llum del dia podien eixir a buscar l’aliment, siga per la caça siga per la recol·lecció dels fruits naturals. Més encara quan el fred només podia ser vençut amb l’escalfor del foc, tan difícil de fer i conservar.
La transposició d’una llarga experiència de mil·lennis a la cultura tradicional té una immensa presència, amb constatacions tan profundes com aquella que afirma que “en lloc de donar llum, donen fum”, tot referint-se als caps de la comunitat, als que tenen qualsevol ascendència sobre el poble, preferentment de caràcter religiós o cultural, quan la seua preeminència s’ha buidat de sentit o callen davant les injustícies. Sorprén, en el nostre món de cada dia, com els silencis dels qui podrien alçar la veu donen ales als repartidors de felicitat a preu rebaixat, tot sabent que el producte té data de caducitat.
En una visió més acadèmica, el segle XVIII va difondre allò de la llum de la raó, la transcendental opció pel saber, per la veritat, per l’autenticitat. El lluminós progrés que s’anunciava va mostrar ben prompte que dins de cadascú encara que hi ha racons foscos, que l’ambigüitat de la condició humana no és un invent o una moda, sinó una constatació tan antiga com la mateixa espècie humana, perquè la mateixa llum pot apagar-se davant els vents contraris. Possiblement, després de tantes experiències tràgiques com les viscudes al segle XX, ja hauria de ser una constatació general el caràcter vulnerable dels humans, tot recordant l’etimologia que ens diu que podem ser ferits, que només amb la proximitat dels altres, és a dir, del proïsme, novament fent cas a l’etimologia, s’hi podran véncer les escomeses de la història i de les pròpies foscors.
Encendre simbòlicament una llum pot ser una forma ben pràctica d’interpretar positivament la vida, tot deixant als profetes de desgràcies el seu trist paper d’anunciar que la foscor guanyarà la partida, perquè podem estar ben segur que “si la Candelera riu, ja ve l’estiu”, que vindrà tard o prompte, com el sol tornarà a brillar després de la tempesta.
- La Universitat Politècnica de València negocia con Gandia ocupar el antiguo edificio de Correos
- Una carretera de Gandia reduce la velocidad de noche
- Acequias milenarias se desmoronan en la Safor tras la introducción del riego por goteo
- Daimús cobrará en especie parte de los 1,3 millones que se llevó un funcionario
- El tiempo para operarse en Gandia crece 18 días en medio año
- Antifraude anula 9 empleos públicos de Villalonga convocados en 2022 tras una denuncia anónima
- El nuevo recorrido de la Cavalcada de las Fallas de Gandia
- Estas son las 13 Fiestas de Interés Turístico en la Safor