OPINIÓN

Totes les trompetes de la mort

.

. / Levante-EMV

Xavier Ródenas Mayor

Estic assegut esperant algú en un banquet davant del Palau de Gandia. Rumie que ara fa més de sis mesos que s’ha tallat part del centre de la ciutat al trànsit. Em dic a mi mateix, que és un bon moment; l’acompliment d’una de les reclamacions més antigues del moviment ecologista local. L’entrada de Més Gandia fa tres legislatures, ha fet realitat aquest petit somni de peatonalitzar el que restava de centre històric. Ha tardat massa temps en arribar. La pandèmia va retardar la seua execució, no és excusa: s’havia d’haver fet abans. El que no fa tanta il·lusió és que part de l’èxit és momentani, perquè la idea de regular el trànsit en aquesta part de la ciutat i permetre només l’accés rodat a les veïnes del barri, deixarà de ser realitat quan acaben les obres.

El més increïble de tot és que resulta que s’han eliminat els cotxes de davant del Palau, de l'intocable carrer Carmelites, dels carrers de l’Ajuntament i oh! no ha passat res. Ací assegut em dic: no s’ha acabat el mon, l'economia no ha entrat en un bucle desesperat, ni en una espiral d’autodestrucció. La ciutadania no ha abandonat en massa l’escolarització de les xiquetes, ni s’han arrapat uns als altres...o si?

Pensant en això de sobte apareix Francesc de Borja per la porta del Palau. Està fent tuerquing i va vestit com el bisbe de la cançó de Llepolies de Zoo. M’ha resultat una escena preciosa, icònica com ja ho és també aquell videoclip. Així m’he imaginat sempre a Francesc de Borja, passejant pels boscos de Nafarroa, provant totes les trompetes de la mort, en aquell país de bolets i veient tot tipus de fades. Possiblement aquesta és la explicació científica, que encara ningú ha descobert, de totes aquelles visions extraordinàries que tenia l’home. Espereu, espereu, Francesc s’ha quedat mirant al meu darrere. Em gire i apareix un soldat de l’Imperi de Star Wars. Buaaa, això si que és fort! Però el més fort és que comença a parlar en euskera; “Xavi, hemendik aurrera nire poemak euskaraz idatziko ditut, euskaldunen zalea naiz. Ai eta Panxo mutil bikaina da”. Estic flipant. Sobretot perquè acabe d’entendre tot el que m’ha dit el soldat. Però encara flipe més quan es treu el casc i és el president Carlos Mazón, li dic: “però si tant estimes els bascos, aleshores no pots permetre el glàmping de la marjal, ells mai el farien”. En això que per darrere del president apareix una gran cua de xiquets i xiquetes totes agafades de la mà. Tenen banyes roges i totes porten una cua de dimoni acabada en tres puntes, també roges. No és una disfressa, són de veres. Ara ja no entenc res de res, van camí del col·le i la mestra és un petit dinosaure groc amb taques roges... és un dinosaure catalanista, estem perdudes! Vaig corrent darrere de les xiquetes per prevenir-les però al girar el carrer camí de l’escola desapareixen i de sobte del mural de Toni Espinar ix Momo del dibuix, una Momo gegant de 15 metres d’altura, em diu que és anticapitalista llibertària i que milita en la CGT de Gandia. Val Xavi, para i respira. Però de sobte del campanar de la Seu ix una astronauta que se m’apropa volant i cridant. Té la cara de Trump, em diu: “Desgraciat! Tot això és culpa vostra! Per haver volgut que no passaren cotxes per aquests carrers. Mira que heu fet! Des de que no passen cotxes tot és així, estrany, embogit! Sou unes malignes! Però no podreu res contra un poble en cotxe, alegre i tirant fum!”. Jo ja no puc més, estic cagat de por... potser no ha sigut bona idea peatonalitzar el carrer Carmelites... mai pensava que ho diria, però els del PP tenien raó.

PD: Ara estem a temps d’evitar que la bogeria indomable dels cotxes passe de nou per davant del monument més preuat que tenim a Gandia. Estem a temps d’impedir tornar a aquell ridícul escenari antipedagògic que cada matí es generava a la porta de l’escola de les Carmelites. Després de més de sis mesos la ciutadania s’ha acostumat a no passar per aquests carrers en vehicle. Donem per tancat aquest tema i pacifiquem l’entorn del Palau. Impedim que el Passeig siga una via d’eixida i d’entrada a la ciutat. Demostrem intel·ligència, demostrem valentia política i responsabilitat i no tornem al passat. Ara és mà.

Tracking Pixel Contents