OPINIÓN

Enllaç oest amb l’autopista, un reclam quasi històric

.

. / Levante-EMV

Alberto Peñín Ibáñez

Fa uns mesos, el 22 d’Octubre del 24, es va celebrar a Gandia una reunió entre l’Ajuntament i la Conselleria, en la que es parlava de la «necessitat de crear un enllaç entre la CV-60 i l’AP-7», és a dir, entre l’antiga carretera d’Albaida CC-320 i l’Autopista València-Alacant A-7. I de fer-lo mitjançant una «mesa de diálogo». No pot ser, vaig pensar immediatament.

El motiu de la reunió era donar a conèixer que eixia a licitació la prolongació de l’ara dita CV-60, des de Beniflà, però la nota de premsa parlava, a més, d’obrir eixa «mesa de diálogo» per estudiar un enllaç directe amb l’Autopista.

Eixe objectiu, vull dir-ho immediatament, és básic i compartit, perquè ens interessa estratègicament a saforencs en general i gandians en particular, per a no perdre la històrica vinculació amb l’Alcoià i la Vall d’Albaida, i que la ceguera interessada dels 80 ens està portant a disminuir-la a nivells cada volta més llunyans.

Bé està que la CV-60 es vulga «convertir en un vertader eix vertebrador comarcal de tota la Comunitat». En el nostre cas, s’afegix el fet de ser -no és que es vullga fer- un viari d’enllaç estratègic d’unes comarques que hem crescut juntes, ens hem abastit juntes, juntes hem surtit a l’interior espanyol i juntes hem construït la nostra personalitat, la d’un indret valencià de primer ordre, perdut entre muntanyes i equidistant de les grans capitals comunitàries. L’enllaç deu permetre arribar d’Alcoi a Gandia en mitja hora i d’aquí agafar el viari costaner cap al Nord o Sud.

No pot ser, vaig pensar. Perquè el debat és va produir fa més de 40 anys quan no es va voler fer pel Real de Gandia l’enllaç de l’Autopista a l’oest de la Safor, situant el desviament de la Nacional al seu costat, aprofitant la mateixa plataforma i reduint al màxim les expropiacions i afeccions a l’agricultura i al medi ambient.

En efecte, al Document Comarcal de La Safor, redactat pel Departament d’Urbanisme de la Diputació, aprovat pels plenaris municipals de tota la comarca i publicat el 1983, es proposava dur l’Autopista per l’oest (i no per la planícia, a l’est, com s’havia exposat al públic) i dotar a la comarca amb tres enllaços: a Xeresa-Xeraco (1), a Real-Gandia (2) i a Oliva-Pego (3); i, al temps, dur el desviament de la Nacional CN-332, com hem assenyalat, en paral·lel.

La concessionària va acceptar el nou traçat que es proposava, però li va paréixer costosa la resta, no parlant de la Nacional i aconseguint reduir a dos els enllaços: a Xeresa (1) i un nou intermedi (entre el 2 i 3) a La Font-Oliva (2bis). Es va estalviar un bon grapat de diners, i va deixar en mans del Ministeri el desviament de la seua carretera al pas per la comarca. Les conseqüències són conegudes.

Passats estos anys hem tingut que resoldre, encara que parcialment, l’error. El tercer nuc a Oliva-Pego (al camí vell de Pego) s’ha degut obrir finalment pel Ministeri, tot deixant enmig el de la Font, com a resta d’un mal somni. També es volgué eixir al nuc de La Font des de la carretera d’Albaida, CV-60, pel buit urbà (ni agrícola ni mediambiental) entre el Vernissa i el Serpis i així va nàixer el tram fins a Beniflà, que és el que ara es vol acabar. S’han obert els túnels de l’Olleria i de la Batalla per donar continuïtat a l’eix interior nord-sud. Per últim, l’Autopista ha deixat de ser de peatge (2020) i s’ha transformat en un distribuïdor de tràfic intercomarcal.

La reunió que hem citat ens obri l’oportunitat de tornar a plantejar la major. Precisament la setmana passada, en unes jornades sobre urbanisme, va tornar a eixir l’assumpte de la CV-60, demostrant que està viu. ¿Per què no connectem directament i d’una volta l’Autopista a l’oest de Gandia amb la carretera d’Albaida, pel lloc més a mà i resolguem la Nacional i el nuc de Beniflà per on menys afecte al territori?. El nou tram de la CV-60 serviria estrictament als nuclis comarcals. Estem a temps i és físicament possible arribar des del nuc de Palma al pas del Real de l’AP-7 amb dos ramals de connexió, sense haver d’unificar-los (direccions i entrades-eixides) i incrementar l’ocupació amb la replaça i cabines de control. Ha desaparegut el règim de peatge i els ramals d’enllaç són només entrades i eixides, no nucs.

Podem portar a la «mesa de diálogo» una solució a l’enllaç directe de l’Autopista amb la carretera d’Albaida, que no mire si la titularitat és de la Conselleria o del Ministeri, tot i donar-li la volta a lo fet fa 41 anys. Podem, al temps, avalar la prolongació de la CV-60 de la Conselleria, amb el paper i dimensionat exclusiu de connector intern entre els pobles de La Safor-La Marina. Seria molt ensomniar aprofitar la iniciativa per abordar la xarxa viària comarcal mai mampresa.

Pareix que tenim una maledicció en les nostres comunicacions, tot i ser una de les senyes d’identitat i raó indiscutible de l’emplaçament de Gandia. Fins que no es va fer el Pla de Carreteres «Redia» (any 1967, amb Silva Muñoz de ministre) i fins que no ens vam connectar per ferrocarril de via ampla amb Cullera (1976), passarem el principi de segle XX reivindicant unes comunicacions dignes que a soles compensava la realitat del menut port anglés del Grau. Ara, al principi del segle XXI, les tornem a tindre endarrerides i pròpies del XX. No soles la xarxa viària comentada, sinó que podem quedar mirant de lluny el Corredor Mediterrani europeu que no passarà per ací, sinó per Almussafes-Xàtiva. És que Oliva i sobretot Dénia i Benidorm, estan quasi tan lluny com Almansa i Albacete. No parlem hui de ferrocarrils, que també mereixen un paregut raonament.

Hui parlem de l’enllaç oest de l ‘Autopista A-7 al seu pas per la Safor. ¡Fem-lo ! Portem més de 40 anys penjats en ell.

Tracking Pixel Contents