Càtedra Joan Noguera

Divendres passat, 7 de febrer, es va celebrar en la seu de l’Urbalab a Gandia l’acte de presentació de la Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera, creada gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Gandia i la Universitat de València, la qual té com a objectius l’anàlisi, la planificació i la gestió del territori en l’àmbit local a la comarca de la Safor.

L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i la rectora magnífica de la Universitat de Valencia, Mavi Mestre, inauguraren l’acte amb un col·loqui moderat per Josep M. Alfaro, responsable de comunicació i relacions internacionals de la Càtedra.

Alfaro preguntava a l’alcalde com creia que la càtedra Joan Noguera podria ajudar a reforçar Gandia com a ciutat innovadora i competitiva en el segle XXI, i Jose Manuel Prieto deia: “Esta càtedra es concep com un espai d’analisi i reflexió d’avantguarda que vol contribuir a ser un destacat recurs d’informació on s’elaboraran informes al voltant d’indicadors socioeconòmics sobre Gandia, la Safor i les comarques centrals valencianes, perque aquells que prenem decisions puguem encertar escoltant els que més saben per a abordar el nostre present i futur.[...] Serà una ferramenta que estarà al servei de la ciutat, de la societat i de l’administració. Gobernar a partir de les dades i no sols de l’administracio perque es una eina que pot resultar imprescindeible per als sectors economics, per a l’empresa, per als sectors productius i per als agents socials [...] Continuarem treballant la capitalidad i el lideratge de la nostra ciutat, mitjançant esta càtedra dedicada al gandià Joan Noguera, amb el desig compartit d’honorar la memòria d’este fill il.lustre de Gandia. Per ell seguirem treballant, juntament amb la Universitat de València, per la ciutat que sóm i volem ser, sempre mirant avant”.

Alfaro li preguntà, despres, com es plantejava la colaboració perque les reflexions i propostes d’esta catedra i de la mateixa Universitat es traduïren en politiques concretes i en benficis tangibles per als ciutadans de Gandia i de la comarca. Contestaba Prieto: “Els models de ciutat i de societat es fan des de la transacció, des de l’acord, i això no vol dir que es renuncie a cap principi ni que siga una traïció a ningú, sinó que es imprescindible en el temps de polarització que vivim. Crec que avancen les ciutats que ho tenen clar, i crec que avancen més respecte a altres ciutats aquelles que tenen un clima de confiança institucional, i tambe avancen les politiques publiques en un clima de certa estabilitat.{...] Necessitem valdre’ns dels qui saben, els quals estan en la Universitat, la qual té una presencia continuada a Gandia des de fa dècades.[...] Són necessaries les aliances amb el sector privat, amb els agents socials i amb la Universitat.[...] Hem d’afrontar els diferentes reptes, el poblacional, la immigracio, el repte demografic, les infraestructures, la mobilitat, la questió de la vivenda, la vessant del turisme, amb els canvis necessaris per a contibuar sent competitius davant de tanta oferta variada.[...] Hem de ser eficaços, practics, saber l’impacte economic que tenen en la societat els recursos que nosaltres posem a l’abast de les diverses iniciatives que tenim”.

Josep M. Alfaro preguntava a la rectora magnifica quina era la principal aportació que la Universitat podia fer a traves de la càtedra o d’altres eines de formació i investigació per al futur de Gandia i de la Safor, a la qual cosa Mavi Mestre responia: “La Universitat de Valencia ha estat clau, al llarg de la història, en l’aportació de coneiximent, en la formació i en la transferencia del coneiximent, a més de la seua vessant cultura. Aleshores la principal aportació d’esta càtedra és aportar dades, resultats d’investigacions, per a poder planificar el futur. Un futor complex amb el canvi climatic, el qual suposa una gran amenaça per a la nostra població i per al nostre estil de vida. Hem de conèixer el territori i els efectes del clima sobre ell, i què es pot fer per a evitar catastrofes; el desafiament d’un món interconnectat, globalitzat, on una interdependencia estratègica global afecta l’àmbit local, les empreses, les administracions i les persones en nombrosses vessants. Hem de saber com viu la gent que habita el territori: l’envelleiment poblacional, la convivencia, la immigració, la violencia de gènere, i com ser un territori que done oportunitats a les persones per a créixer professionalment, però també com a ciutadans i ciutadanes. Tot, sempre, des dels principis de la igualtat, la inclusió i la diversitat”.

A la pregunta del moderador de com pot la Universitat contribuir a oferir soluccions innovadores i sostenibles per a Gandia, la rectora contestà: “Podem oferir un coneiximent acumulat al llarg del temps, però també una visió interdisciplinaria per a afrontar els diferents reptes des de multiples vessants que requereixen intervenció. Acabem de presentar les conclusions de la Jornada d’Experts sobre el Canvi Climatic a la Mediterrania iberica, en la qual es presenten diferents mesures d’actuació en nombrosos ambits: per a evitar risocs a la població civil, per a garantir el funcionament del serveis bàsisc i els teixits productus. Per a previndre el que puga ocòrrer. I, també, la desertificació, l’erosió del sòl en les muntanyes. Respecte a la transformació digital: àrees vinculades a la robòtica, la ciencia de les dades, la bioinformatica i bioestadistica, empresa i turisme, i la dimensió juridica de tota aqusta transformació digital. [...] Pel que fa a la cohesió social, la Universitat de València ha estat pionera en els estudis d’antropologia humana i de sociologia, i també en els estudis de l’economia valenciana. La cohesió social ha de partir d’una visió igualitària, de redistribució de la renda, de serveis públics que minoren l’escletxa social, de politiques integradores que permeten la mobilitat, el progres social i la inclusió. La nostra intitució està treballant colze a colze amb els ajuntaments i pot contribuir a fer realitat unes ciutats més sotenibles, innovadores, cohesionades. En definitiva, territoris intel.ligents per a un món creixentment complex”.

La rectora venia acompanyada per bona part del seu equip rectoral: la vicerectora de Cultura i Societat, Esther Alba; la vicerectora de Formació, Permanent, Transformació Docent i Ocupació, Angeles Solanes; el gerent de la Universitat de Valencia, Juan Vicente Climent; el director del Gabinet de la Rectora, Joan E. Úbeda i el gerent de la Fundació General Universitat de València, Cristóbal Suria.

En una segona part, el director de la Càtedra, Joan del Alcàzar, digué: “La Càtedra té una voluntat de incrementar la capacitat formativa de la població activa del territori en la mesura en que el temps en el que estem sempre cal estar actualitzant els coneixements dels professionals i la Universitat està en disposició de facilitar, d’acostar eixa capacitat formativa per tal de millorar la seua influència, la seua incidència en el territori i, en última instancia, crec que és important destacar, que la Universitat té un potencial d’investigació i, per tant, un potencial de transferència d’eixa investigació, tant del que és la investigació pròpia de la institució com la investigació que és fa a demanda dels diferents actors que actuen en el territori. [...] La càtedra du el nom de Joan Noguera, gandià, geògraf internacionalment reconegut. [...] Esta càtedra vol ser l’embrió del que en un futur es voluntat de la Universitat de València de tindre un campus en la ciutat de Gandia”.

Finalment, els professors José Vicente Sánchez Cabrera, coordinador tècnic i Adrian Ferrandis, director de la Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera, presentaven els primers resultats de l’Observatori Territorial de Gandia de la Newsletter nº 1: Gandia té més de 80.00 habitants, però afronta una situació d’envelliment i baixa natalitat; l’impacte de la crisi en l’ocupació a Gandia amb l’avaluació de la evolució del mercat laboral i de l’ocupació a la ciutat de Gandia; la ocupació del territori es considera un símptoma del seu creixement i desenvolupament econòmic; Gandia és una ciutat en constant transformació i canvi objectivable en els darrers anys.

Els acompanyaven en el saló els col·laboradors: Enric Sigalat (sociòleg), Marina Moreno (Turisme), Nèstor Vercher (economista) i Jessica L. Ryan (geògrafa).

El saló de l’Urbalab acolli una important representació municipal amb regidors de tots els partís que tenen representació en l’Ajuntament: Elena Moncho, Balbina Sendra, Alicia Izquierdo, Salvador Gregori, Adrian Vila, Victor Soler i Manuel Millet. També els tècnics municipals: Joan Carles Faus, responsable de l’Arxiu Municipal Administratiu; Vicent Llorens, coordinador de Serveis Públics i Comunicació Social i Paula Fayos, coordinadora de desenvolupament Local.

A més a més, hi havia representació de tots els agents, econòmics i socials de la ciutat i de la comarca: el president de la Societat de Foment d’AIC, Joaquin Barber, el vicepresident de l’Àrea de Cultura, Pasqual Molina, el president del CES i vicepresident de FAES, Ramón Soler, el director del CEIC Alfons el Vell, Joan Negre i la consellera Mar Beltran, de la Unió de Llauradors, Alberto Roig; el president de la Societat Cultural i Gastronòmica Fideuà de Gandia, Avelino Alfaro. També assistiren: Nèstor Novell, economista, catedràtic de Comerç Internacional, qui va pertànyer al Departament d’Urbanisme i de Promoció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Gandia; Ferran Martinez exregidor de Polítiques Econòmiques, Industria i Comerç de l’Ajuntament gandià i Lluís Romero, gestor cultural i exdirector de la Universitat Popular de Gandia.

Finalment assitien emocionats a l’acte els membres de la família: la seua dona, Estefania Añó, amb sa mare Teresa Castello, i els fills de Joan, Joana Noguera i Martí Noguera.