Homenatge a la dona

Divendres passat, Gandia va retre en el Teatre Serrano l’Homenatge a les Dones, destacant les biografies ciutadanes, la labor i la trajectòria de tres d’elles: Antonia Estrugo Carbonell, Emiliana Gila Motos i Raquel Llopis Morell. La iniciativa s’emmarca dins del programa d’activitats organitzades pel consistori amb motiu del 8 de març, el Dia Internacional de la Dona. Les tres dones ocuparen llocs de privilegi en la platea del teatre.

Seien en la primera fila José Manuel Prieto, alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia; Maribel Codina, regidora d’Igualat i Polítiques Inclusives; les vicealcaldesses, Alicia Izquierdo i Liduvina Gil; el primer secretari de la Mesa de les Corts Valencianes, l’espectable Victor Soler; la regidora municipal i diputada del Congres dels Diputats a Madrid Cristina Moreno, i les regidores Imma Rodriguez, Mar Beltran i Rosa Borrull.

Ocupaven llocs destacats, els fills predilectes de Gandia Pasqual Molina i Vicent Rocher; el president del CES i vicepresident de FAES, Ramon Soler; els membres de les Forces de Seguretat, de la Policia Nacional i de la Policia Local de Gandia, i els representants de les institucions civils: la Societat de Foment d’Agricultura, Industria i Comerç de Gandia, Càritas Interparroquial; la Federació Local d’Associacions de Veïns i l’Associació Gastronòmica Fideuà de Gandia.

Homenatjades, personalitats, institucions i públic assistent foren saludats, des del faristol, per l’actriu i directora de l’Escola Teatre Serrano, Ruth Palonés, qui fou l’àgil i experta presentadora i conductora de l’acte, el qual inicià dient: “Avui, la ciutat ret homenatge a dones representatives de tots els àmbits de la societat gandiana, perquè és just que la societat conega el paper tan important que han tingut les dones en la seua història i per ser, com són, un exemple de vida. [...] Este homenatge és una manera de reconèixer la trajectòria i la implicació de dones que destaquen en els seus respectius camps, i que continuen treballant per una ciutat i una societat on els homes i les dones tinguem els mateixos drets”.

En eixe moment demanà la presencia de Maribel Codina qui donà, d’antuvi, l’enhorabona a les tres dones i continuà: “Representeu el millor de la nostra ciutat, de la nostra comunitat i, sobretot, l'esperit de superació, dedicació i passió que caracteritza tantes dones al món. Sou exemple de dones emprenedores, autentiques, amb capacitat de lideratge, esperit inquiet i inconformista que us ha fet arribar al més alt i contribuir al creixement econòmic de la nostra ciutat.[...] Combineu visió i valentia empresarial, humilitat, perseverança i amor per la vostra terra.[...] Les tres ens recorden que la lluita per la igualtat no només es dona en grans escenaris, sinó també en el quotidià, en els xicotets gestos que construeixen la grandesa de la vida. Cadascuna d’aquestes dones ens inspira. Ens demostra que no hi ha barreres insuperables quan es té passió, valentia i determinació. Elles són un reflex del talent, la fortalesa i la saviesa de les dones de Gandia. [...] Ara, més que mai, hem de continuar treballant per una igualtat real i efectiva. La lluita pels drets de les dones no acaba en un dia, ni en un acte, sinó que ha de ser una tasca constant i diària. Des de l’Ajuntament de Gandia, continuem impulsant avanços per aconseguir una societat millor i més equitativa. En definitiva, més democràtica.

Ruth Palonés inicià la presentació de les tres dones amb Emiliana Gila Motos, dient: “Emiliana va arribar a Gandia sent una adolescent. Al barri del Raval ha format la seua família amb dos fills i cinc nets. És una dona valenta, lluitadora i emprenedora, ha sigut l'ànima del negoci familiar Fruites Amador. Qui la coneix sap que no es rendeix davant els obstacles, perquè per a ella un obstacle és una prova de superació que enfronta amb valor, força i un optimisme que contagia al seu voltant. Ha treballat durament tota la seua vida. [...] En l’any 2005 va descobrir la seua passió per l’escriptura a pesar d’haver hagut de deixar l’escola a l’edat de huit anys. Es va esforçar per aprendre i va publicar, l’any 2017, la seua obra de poesia El alba me despertó, en el pròleg de la qual diu que hui continua escrivint els seus somnis”. Seguidament, un vídeo donà imatge i so a la seua figura i a les seues paraules.

La gala havia començat amb una coreografia de les ballarines de l’sscola de dansa Dance Room, dirigida per Esther López. I en este moment de la gala la soprano Montse Bermúdez interpretà l’havanera de l’òpera Carmen, de Georges Bizet.

Ruth continàa amb la següent protagonista, Raquel Llopis Morell de la qui digué que és la tercera generació de pescadores de la seua família i que havia format part de la primera promoció en obtenir el títol de patrona de vaixell de pesca, i que, junt amb la seua cosina Verónica, va ser la primera dona a dedicar-se a la pesca a Oliva. Destacà que Raquel havia treballat en l’única embarcació tripulada, exclusivament, per dues dones al Mediterrani. Que havia sigut membre i presidenta de l'Associació de Dones de la Mar del Grau de Gandia (ADOMAR) i que havia format part del grup de treball de la Xarxa Espanyola de Dones en el Sector Pesquer (ANMUPESCA) i de la Plataforma de Dones en la Pesca Europea (AKTEA), des d’on va promoure la visibilitat i el paper de les dones en la pesca i va representar el sector en congressos nacionals i europeus. Acabà dient que actualment desenvolupava el projecte "A so de mar" per a difondre les arts de la pesca entre l'alumnat de primària i secundària. Un vídeo acompanyà les paraules i mostrà imatges.

Després d’una nova actuació de les ballarines de l’Escola Dance Room, Olivia, Monika, Lexi, Yaiza, Ivana i Carmen, la presentadora parlà de la tercera dona protagonista de la nit, Antonia Estrugo Carbonell: “És una dona que, davant del revés més fort de la seua vida, la mort del seu marit, company i pare dels seus fills, va tindre la necessitat de reconvertir-se en empresària perquè tirara endavant la seua família i continuara la llarga trajectòria de l'empresa que havia creat el seu marit. [...] Va afrontar la tasca amb valentia i coratge. Va compaginar la seua vida de mare de família, amb la d'empresària i, a més, en uns mesos, va aconseguir un màster en gestió i direcció de empreses. Fruit d'este creixement empresarial, inicia el seu següent projecte, FUSTABLOC, i posiciona l'empresa en el panorama nacional i internacional. [...] Amb esperit solidari ajudà altres empresaris i va ocupar càrrecs en la Fira de València i associacions empresarials [...] Propicià la fundació de l'Associació d’Empresaris de la Safor (AES); la Federació d’Associacions d’Empresaris de la Safor (FAES), com a fundadora i presidenta, i l’any 2004 fou cofundadora de la Federació de Polígons Empresarials Valencians (FEPEVAL). La seua trajectòria va ser reconeguda, l’any 2007, amb el premi a la Trajectòria Empresarial de FAES”. El vídeo projectat sobre l’amplia pantalla fou testimoni de les seues paraules i imatge.

Acabades les presentacions Ruth Palonés va dir: “Amb l’acte d’esta nit volem reconèixer la tenacitat de la seua lluita, posar en valor els èxits i com de prolífica ha sigut la tasca que han fet, i, a més, agrair el llegat que totes tres han donat a la ciutat de Gandia. Així que demanem la seua presència dalt de l’escenari, perquè ens parlen de tots els seus valors i les seues experiències”.

Les tres van seure en els butaques preparades i van contestar a les intencionades preguntes que Ruth Palonés els va fer. Raquel Llopis contà: “Jo, pràcticament, vaig nàixer dins d’un caixa de peix. [...] De menudeta, mentre la família triava les petxines, jo jugava dalt del muntó amb els crancs menudets. [...] Ma mare i les dones que m’estimaven patiren quan els vaig comunicar que anava a fer-me a la mar i a pescar. [...] El nostre projecte “A so de mar”, dedicat als xiquets de diferents cicles, va ser considerat internacionalment l’any passat en el dia de la costa mediterrània dedicat a les dones, on es van presentar molts projectes i este nostre va estar triat per un organisme de les Nacions Unides”.

Antonia Estrugo: “Tu creies en tu mateixa, que podies caminar, o aprendre, o fer les coses de una altra manera. [...] Tots volien fer-te un favor i tu volies fer-te’l a tu mateixa i, això es diu començar [...] Al principi sols érem dues dones, l’alcaldessa Pepa Frau i jo. Ara en són moltes més. [...] Ara no estic treballant, ara sóc becaria de l’empresa, faig ‘recaets’, m’han donat la jubilació i no puc estar en plantilla, per la qual cosa ara he de fer ‘recats’”, la qual cosa despertà el somriure del públic assistent i continuà: “Tots hem de tindre l’actitud de, davant d’una situació mala, emprar recursos per a fer-la bona”.

Emiliana Gila: “He tenido enfermedades, cuatro canceres, el primero con 38 años y a la semana ja estaba trabajando porque no había más remedio. […] No sabemos el cuerpo lo que puede aguantar hasta que no llegas”. Emiliana va contar com va començar la seua dedicació a l’escriptura, a la poesia, com va contactar amb l’editorial a traves del seu germà, de la tirada important que va tindre la publicació i de la segon tirada que van haver de fer i de com el van presentar en la Casa de la Marquesa.

Finalment, fou requerida la presencia de l’alcalde, José Manuel Prieto, i de la regidora d’Igualtat, Maribel Codina per a lliurar a les tres dones un trofeu commemoratiu de l’homenatge: la cara de perfil d’una dona, fet pels membres de la Fundació Espurna. Després de rebre l’aplaudiment del públic que omplia el Teatre Serrano, algú acomboià Emiliana Gila a llegir un dels seus poemes, la qual cosa va fer apropant-se al faristol. El poema que va llegir es titulava “Mujer” i acabava amb l’estrofa: “El dia 8 de Marzo, en un lienzo bordaré,/ Unas palabras que digan:/ ¡Bendita sea la hora/ Que me parieron mujer! I el teatre esclatà en un gran aplaudiment que declarava Emiliana Gila l’estrela de la nit.

José Manuel Prieto feu el discurs de clausura i destacà la importància de visibilitzar el paper de les dones que, des del seu entorn més pròxim, han lluitat per la igualtat i la justícia social: “Hui, amb aquest acte, mostrem el nostre profund agraïment a tres dones, la valentia i implicació de les quals han fet de Gandia una societat més digna. Fem un merescut reconeixement a tres dones per ser un estímul per a altres dones.[...] Tenim l’obligació de promoure la igualtat real i d’oportunitats. La igualtat és un compromís de tota la societat. [...] Gandia és una ciutat per a totes i tots, un espai on viure amb respecte i convivència”.

L’acte va concloure amb un missatge d’unitat i compromís: “Mentre existisquen desigualtats, continuarem avançant en el camí de la igualtat plena. I ho farem amb referents tan inspiradors com Antonia, Emiliana i Raquel”.

Montse Bermúdez, amb tot el públic del Teatre Serrano posat en peu, cantà, com a colofó, el centenari “Himne a Gandia” del mestre Josep Gea i lletra de José Maria Capsir.