Narrativa sonora

Començar el concert amb la “Sonata per a violoncel i piano” de Rachmaninov és un repte que no esta a l’abast de tots els artistes (arranjada per a violí pel mític Heifetz i el mateix Zenaty). Escoltant esta immensa obra narrativa, te n’adones que tots els artistes russos retraten l’ànima russa, però cadascun ho fa a la seua manera. Com Tolstoi, Rachmaninov és portador d’una sonoritat russa (que no soviètica) refinada i intensa sota la influència del seu admirat i possiblement el més conegut e interpretat music rus, P.I. Txaikovski. El compositor rus-americà explora les diferents vessants de l’ànima humana amb una lògica narrativa que comença a desplegar-se lentament i que quan te n’adones, t’atrapa. Ja no pots sinó deixar-te portar pels camins sonors que l’autor proposa (i gaudir el camí). Gran treball de Zenaty-Kasic en graduar, dosificar i crear l’atmosfera sonora adequada fins convertir la seua interpretació en una inoblidable experiència estètica.

En la segon part, amb Wieniawski, Sarasate i Gerswin, el duo Zenaty - Kasic va recórrer tots els registres virtuosístics del repertori. El violí, recordem que es tracta d’un Guarneri del Gesu de 1740, brillava amb tots els seus colors, i en les mans de Zenaty desplegava una sonoritat grandiosa, potent, dolça, irrepetible i inimitable. Si en Rachmaninov Zenaty desgranava el seu profund coneixement de la música russa (no debades es va formar al conservatori de Moscou) en “Porgy and Bess”, -el també professor a Cleveland-, ens va donar una lliçó de cóm fer la música americana, sempre amb el concurs de l’excel·lent pianista M. Kasic i tota eixa saviesa interpretativa passejava per la Casa de cultura de Gandia com un regal. El públic, que omplia la sala de gom a gom, no va abandonar la sala sense escoltar un bis i ovacionar en peu una vetlada musical per al record. Una experiència musical irrepetible.

El proper 11 d’abril, en Pro Musica, 30 anys, tindrem l'ocasió de gaudir del talent d’un pianista prodigiós, Emin Kiourktchian Tedtoeva.