El curs "Cinema fet per dones" de la UPG finalitza al Teatre Serrano de Gandia

El curs "Cinema fet per dones", organitzat per la Universitat Popular de Gandia i impartit per Amparo Plaza, finalitza amb una sessió especial este dijous 13 de març a les 19 hores.

La projecció, que tindrà lloc al Teatre Serrano, forma part del cicle de cinema en valencià organitzat per la regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament de Gandia i comptarà amb la presència de la directora Lucia Casañ, que presentarà el seu llargmetratge "Un bany propi". El film explora la vida d’una dona anomenada Antonia, que descobreix la seua vocació: ser escriptora. L'entrada és gratuïta. 

Aquest curs, que ja es va celebrar l’any passat, consta de cinc sessions en les quals s’analitza la reproducció dels estereotips de les dones al cinema i es repassa la trajectòria de les primeres directores fins a les més actuals. 

El curs ha començat amb figures pioneres com Josefina Molina, fundadora de CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y Medios Profesionales), i Cecilia Bartolomé, una de les primeres dones a estudiar a l’Escola de Cinema a Madrid. Bartolomé va abordar temàtiques que eren tabú per la seua època, com l’avortament o el divorci, en pel·lícules com "Ana y el Lobo" o "Vámonos, Bárbara", considerada un dels primers films feministes d’Espanya. 

També s’ha dedicat un espai a Pilar Miró, qui va ser directora de RTVE, i a altres cineastes que van obrir camí malgrat la dificultat del seu temps. Les produccions d’aquestes directores no estigueren, durant un temps, incorporades al patrimoni cultural del país. 

Un dels objectius d’aquest curs és recuperar la memòria històrica de les obres culturals de moltes dones pioneres, ja que a Espanya la incorporació de les dones a la producció cinematogràfica fou tardana, i així conèixer el moment en què les dones transgredeixen els rols de gènere i aconsegueixen espai en el sector audiovisual. 

Aquestes directores van demostrar la importància del cinema com a eina per mostrar i qüestionar determinats models de comportament. Durant dècades, els personatges femenins es limitaven a ser dones submises, mestresses de casa o mares, sense una participació real en la trama, sovint relegades al paper de suport del personatge masculí en l’àmbit domèstic. 

El curs també posa el focus en l’anàlisi d’obres de directores de finals dels anys noranta i principis del 2000, com Icíar Bollaín, Isabel Coixet i Gracia Querejeta, aprofundint en la seua obra i trajectòria. Finalment, es parlarà de les cineastes més actuals, com Arantxa Echevarría, Alauda Ruiz de Azúa, Patricia Font o Carla Simón. 

L’última sessió serà "Virdiana" amb Mercedes Miguel, Doctora per la Universitat Complutense de Madrid amb la tesi "La representació de la mirada", i professora de Llenguatge Audiovisual i Guió de cine a la Universitat de Valladolid. 

Totes elles són directores referents que han consolidat el fet que la mirada femenina és una forma de narrar pròpia i necessària. Perquè totes i cadascuna d’elles, ara ja part de la història del cine, han aportat una visió diferent i personal, contribuint així a l’avanç de la Història de les Dones.