Escriptor i polígraf

He sigut enguany, una altra vegada, membre del jurat del Premi Enric Soler i Godes al Millor Article d’un Llibret de Falla. El premi va recollir, a València, el testimoni del Premi Iaraní, el qual vaig crear i patrocinar durant deu anys ací a Gandia. 

El Premi Soler i Godes anava dirigit, en els seus inicis, sols als llibrets del Cap i Casal, amb la intenció de millorar la seua fluixa imatge editorial, però, amb el pas del temps, el guardó té l’àmbit de la Comunitat Valenciana i es lliura dins de la Gala de les Lletres Falleres. Enguany s’hi han presentat 150 treballs originals procedents de 70 comissions de 16 municipis diferents: Xàtiva, Gandia, Alzira, Sagunt, Cullera, València, Torrent, Tavernes de la Valldigna, Silla, Dénia, Paterna, Xirivella, Sollana, Picassent, Aldaia i la Pobla Llarga.

L’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), organitzadora del premi, ha donat a conèixer els finalistes del XX Premi Enric Soler i Godes. Estos són els articles, els autors i el nom de la falla en el llibret de la quals s’han publicat este any 2025: “El valencià i les falles: història d’una resistència”, de Carles Fenollosa, per a la falla El Raval de Cullera; “Adés, ara i l’endemà. De l’estoreta velleta a la Santferminització de la festa”, de Fermí Romaguera Camarena, per a la falla Vilanova de Gandia; “Nosaltres els valencians”, de Carles Fenollosa, per a la falla El Castell de la Pobla Llarga; “Falles funambulistes en la corda fluixa?”, d’Isabel Olmos Sánchez, per a la falla Cronista Beguer i Esteve de Torrent i “Viure i coincidir”, de Ramon Cabrera Sellens, per a la falla Plaça Prado de Gandia.

El treball guanyador es donarà a conèixer en la Gala de les Lletres Falleres, i tindrà un premi dotat amb 400 euros a repartir entre l’autor o autora de l’article i la comissió que el publica al seu llibret.

El jurat ha estat conformat pel dramaturg i professor de la Universitat de València Tiago P. Barrachina, per la professora de la Universitat de les Illes Balears Xisca Castell, per la professora de la Universitat de València Betlem Pallardó i pel membre de l’Associació d’Estudis Fallers, escriptor i metge Pasqual Molina i com a secretària sense vot el professor de la Universitat de Valencia i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Jesús Peris Llorca. He de dir que quan vaig llegir que Peris Llorca em presentà com a escriptor, em va copsar. També em va copsar quan, un més abans, en el moment de la convocatòria del Premi Soler i Godes, quan nomenà els membres que conformaven el jurat, em presentà com polígraf. Escriptor i Polígraf!

Que un professor de la Universitat de València et dedique estos qualificatius no és qualsevol cosa i el fet, a més d’afalagar-me, d’antuvi, m’ha fet pensar, perquè no m’ho havia plantejat mai.

Aleshores, què és ser escriptor? Quin títol l’habilita? Perquè jo soc metge i especialista de cirurgia i els dos títols obtinguts, després d’estudis de sis anys de carrera i quatre d’especialitat ho corroboren. Però per a ser escriptor què faria falta?

Javier Sagarna, director, des del 2005, de la Escuela de Escritores de Madrid, quan es va crear el primer màster de narrativa que s’impartiria a Espanya, un projecte l’objectiu del qual era formar escriptors, deia: «Sabem que ninguna universitat, cap col·legi, ninguna escola poden expedir carnets d’escriptor; un escriptor es crea a si mateix, dia a dia, amb la seua obra, és la seua autèntica carta de presentació».

Jo em vaig matricular en un curs de la Escuela de Escritores de Madrid. Fa anys. M’interessava, fonamentalment, abastar la correcció gramatical i l’ortogràfica, però també t’indicaven les eines considerades fonamentals per a escriure: la creativitat, l’habilitat comunicativa, reconèixer què interessava els lectors, la imaginació, la intuïció... El Curs era en línia i tot l’interès que em va despertar m’agafà massa absorbit per la meua professió. Fora del meua horari professional escrivia els meus articles setmanals esprement al màxim a les 25 hores que tenia el dia.

En els anys huitanta, Marta Sambrizzi em va convidar a col·laborar amb una columna d’opinió en el setmanari Gente de la Safor. La columna s’anomenava “Las caras de la verdad”, l’escrivia en castellà i ho vaig fer durant dues anys. Josep Manuel Alfaro, fou qui m’animà a fer-ho en este diari, Levante-EMV la Safor en el qual he escrit, amb este de hui, 441 articles, setmanalment, durant 18 anys, en temporades que anaven des del diumenge de la Fira fins el diumenge de Sant Vicent. Paco Sanz em portà a Radio Gandia, on també vaig escriure 265 articles emesos per les ones durant 14 temporades, i vaig acabar l’any 2016, però des de fa uns mesos he tornat a esta ràdio de la mà d’Enrique Bodí, amb un espai bisetmanal que s’anomena «La Columna». A més a més he escrit 37 articles per a llibrets de Falles i d’altres articles més, fonamentalment, per a números extres de Nadal i de Fira per a diversos mitjans de comunicació. Conserve, com a persona molt organitzada, les dates, els títols i les capçaleres dels mitjans emmagatzemades en el meu ordinador.

El que sí que soc, i no ho sabia, és polígraf, perquè en tots eixos articles m’he ocupat, tractat i escrit sobre tot tipus de situacions, temes i diferents posicionaments socials i culturals. 

Al final, em quede amb allò que per a ser escriptor... Cal escriure! I mentre hi haja algú amb interés a l’altra part de la pàgina del diari o de l’aparell de radio jo no deixaré de fer-ho.