Pregó 2025

Diumenge passat, dia 6 d’abril, es va celebrar en l’Església de les Escoles Pies l’acte del Pregó de la Setmana Santa, el qual, junt amb la presentació, divendres passat, de la revista Passio en el Teatre Serrano, constitueixen la porta d’entrada a les celebracions de la Setmana Santa de Gandia de 2025.

Presidien l’acte del Pregó, asseguts en l’altar major i envoltats pels estendards de les confraries gandianes, el president de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia, Emili Ripoll Gimeno; l’il·lustríssim senyor abat de la Insigne Col·legiata de Gandia, Angel Saneugenio Puig; la padrina de la Setmana Santa de Gandia de 2025 i cambrera del Crist Ressuscitat, Juana Gregori Romero; l’alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto Part, i la pregonera de la Setmana Santa de Gandia de l’any 2025, Amparo Estélles Rodríguez.

Ocupaven la primera fila dels bancs de l’església, el regidor delegat de l’Ajuntament en la Setmana Santa, Miguel Àngel Picornell; el vicepresident de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia, José Ignacio Moreno Latorre; l’il·lustríssim senyor vicari episcopal, de la vicaria VII, Francisco Revert, acompanyat per la vicepresidenta d’Acció Social de la Junta Major, Maria José Simó Martí; la tinenta d’alcaldia Liduvina Gil; el secretari primer de la Mesa de les Corts Valencianes, l’espectable Victor Soler Beneyto, i la regidora Mar Beltran. Seien en llocs destacats la regidora i diputada en el Congrés de Diputats Maria Cristina Moreno Borràs; els regidors David Ronda i Rosa Isabel Borrull; l’inspector de la Policia Nacional de Gandia Jesús Garcia; el comissari en cap de la Policia Local de Gandia, José Martínez Espasa; la fallera major infantil de Gandia, Maria Cremades Marí, i el secretari general de la Federació de Falles. Junta Local Fallera de Gandia, Daniel Miret, acompanyats pel vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Junta Major, Joaquin Olaso; el vicepresident de l’Associació Betlemnista de Gandia, Miguel Moncho, qui acompanyava la seua padrina, Dolores Pérez Casas i el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Societat de Foment d’Agricultura, Industria i Comerç de Gandia, Pasqual Molina.

Ocupaven un dels bancs de preferència els expresidents de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia: Antonio Picot, Maria José Martí, Jesús Montolio, Jordi Todolí, Juan Miguel Lloret i Paco Moragues Mas. També ho feien les expadrines i cambreres del Crist Ressuscitat de la Setmana Santa de Gandia: Irene Peiró, Dolors Pallàs, Rosario Llobell, Paula Beltran i Inmaculada Lloret. A més a més, estaven presents en l’Escola Pia, involucrades en la tasca de l’organització del Pregó, quatre expadrines de la Setmana Santa, que hui formen part de la Junta Major: Maria Sanchis, Carmen Gregori, Xaro Perez i Eva Pellicer.

Rubén Ferrer Pérez, secretari general de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia, els saludà a tots des del faristol, així com als consiliaris, germans majors, cambreres i assemblearis de les diverses confraries gandianes; també als membres de la Junta Directiva de la Junta Mayor, a la societat gandiana, present en l’església, i a totes les persones que seguien el Pregó a traves dels mitjans de comunicació. Seguidament cedí la paraula al president Emili Ripoll, perquè fera el seu parlament i la presentació de la pregonera.

Emili Ripoll començà dient: “Ens trobem en aquest espai tan significatiu de l'Església de l’Escola Pia de Gandia per a viure un moment especial de la nostra tradició, el pregó de la Setmana Santa. Un acte que, cada any, ens convida a la reflexió, al recolliment espiritual i al sentiment d'unitat en la nostra fe. [...] L'esperança que ens guia en esta Setmana Santa no és una altra que la Resurrecció de Crist, el triomf de la vida sobre la mort, la llum que dissipa tota foscor. És esta esperança la que dona sentit a la nostra fe i ens impulsa a viure amb alegria i compromís cada moment d'esta celebració. Per això, animem a tots els confrares a participar activament en cada acte, a viure amb intensitat els misteris que commemorem i a trobar en cada pas de la Setmana Santa una ocasió per a enfortir la nostra fe i renovar el nostre lliurament a l'Evangeli”.

I parlà de la pregonera: “Enguany tenim el privilegi de comptar amb una pregonera d'excepció, N’Amparo Estellés Rodríguez, una dona, la vida de la qual està marcada per un profund compromís amb l'Església, el laïcat i la pastoral. Des de 2017, exerceix el càrrec de Delegada Episcopal d'Apostolat Seglar en la nostra diòcesi, una funció fonamental que té com a objectiu coordinar i fomentar la participació activa dels laics en la vida de l'Església. Amparo també ha sigut part activa de projectes diocesans i nacionals, com el seu nomenament en 2019 com a membre de la Comissió Central del Sínode Diocesà i la seua recent elecció en la Comissió Permanent del Consell Diocesà de Pastoral, en la qual ha representat la veu dels laics en temes de gran transcendència per a la vida pastoral. La seua aportació a la reflexió teològica també s'estén a les seues col·laboracions en publicacions com Paraula, Eclesia i Signo, així com la seua participació en diverses xarrades i conferències organitzades per institucions eclesiàstiques.

Més enllà de la seua impressionant trajectòria eclesial, Amparo Estellés és llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació, amb especialització en Psicologia, i ha exercit responsabilitats importants en la Delegació d'Economia i Hisenda de València.

Finalmet el president Ripoll li dedicà estes paraules: “Amparo, la teua labor i la teua dedicació són un veritable exemple de dedicació, amor i compromís amb la nostra fe i la nostra comunitat, estem segurs que el teu pregó serà un moment de profunda reflexió i espiritualitat que ens guiarà a viure amb més intensitat els dies que tenim per davant.

I Amparo Estellés es va dirigir al faristol per a fer el seu pregó i començà dient: “La Setmana Santa no sols és una manifestació de cultura i tradició, sinó d’alguna cosa més profunda, que ens mou a eixir al carrer en estos dies de passió portant sobre els nostres muscles en els via crucis i processons, en els nostres signes externs, en el nostre cor, alguna cosa més gran i transcendent, un amor que es fa vida.

La pregonera va teixir el seu parlament amb frases dels escrits de les diverses germandats gandianes en la revista Passio al llarg dels anys: “Les manifestacions religioses que vosaltres feu en la Setmana Santa de Gandia, apropen al poble cristià el coneixement de Déu. Les nostres processons ens condueixen a contemplar i adorar, ens porten a la transcendència, provoquen un impacte emocional i espiritual, com ho explica la Germandat de la Santa Faç. [...] L’ambient de secularització que viuen els nostres pobles, la pietat popular continua sent una poderosa confessió de Déu viu qui actua en la història i un canal de transmissió de la fe. La fe en Jesucrist és l’eix central. Les nostres germandats no són un fi en si mateix, un grup tancat que cuida tradicions heretades, menys encara són alguna cosa purament estètica o cultural-folklòrica. Ens associem en germandats per a viure i celebrar la nostra fe. Significa, també, que han de donar-se entre nosaltres unes relacions interpersonals verdaderes, que reflecteixen una autèntica comunió i cohesió entre els seus membres, com ens recorda la Germandat del Santíssim Crist de les Angoixes. [...] El Senyor no ens demana que convencem, que ens imposem a ningú, ens demana que ‘anem i proclamem’, que anunciem, per la qual cosa des de les germandats posem Déu en el carrer i donem testimoni de fe de forma pública.[...] Els confrares sou un instrument molt vàlid per a anunciar l’evangeli, conmovent a qui vos veu i vos escolten amb el poder de la imatge, la música, els gests i el llenguatge dels sentits”

Emili Ripoll havia dit que amb el nomenament d’Amparo Estellés Rodríguez com a pregonera de la Setmana Santa de Gandia “volien posar en valor el paper del laïcat dins de la Diòcesi de València i tot allò que cadascun de nosaltres podem fer per l’Església i que estava segur que el seu Pregó seria una cridà d’atenció per a tots els catòlics de la nostra ciutat”.

I així va ser. El Pregó del 2025 fou admirable! La pregonera copsà esperits, amb una veu clara i nítida amb un missatge seré, comprensible, atraient, que provocà en acabar un aplaudiment intents i prolongat en el temps. Un Pregó considerat, en les primeres manifestacions escoltades als presents, com dels millors que s’han escoltat en la tribuna de la Setmana Santa de Gandia, la qual ja té una història considerable.

El Pregó, al llarg de la història contemporània de la nostra Setmana Santa té una nòmina esplèndida de pregoners. L’any 1954, el Pregó, va ser organitzat per la Germandat del Sant Sepulcre, es va fer al Teatre Serrano a les 13,30 hores del Diumenge de Rams i el pregoner va ser Joan Benavent, aleshores canonge de la Col·legiata de San Bartomeu de València. La Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia (JMGSSG) es crearia l’any següent, i ella ha sigut l’encarregada de l’organització del Pregó des de 1955.

Ho ha fet en diferents indrets (Teatre Serrano, Cine Fantasio, Convent de Sant Roc, Saló de Corones del Palau Ducal, l’Església de les Escoles Pies i, excepcionalment, sols en tres ocasions, es va fer en la Insigne Col·legiata. El Pregó s’ha fet en diferents horaris i dies (migdia, vesprada, nit, Diumenge de Rams, Dissabte de Passió i, darrerament, com este any, es fa el diumenge abans del de Rams per descongestionar el seu programa d’actes.

El Pregó l’han fet diferents pregoners, tots ells escollits per la seua vàlua personal i professional. Religiosos o seglars. Homes i dones. Jo he conegut els pregons dels darrers quaranta anys. He assistit a quasi tots. Els primers, en el marc noble del Saló de Corones del Palau Ducal, amb els estendards de les confraries gandianes envoltant el pregoner. En recorde dos impressionants, el del rector de la Universitat Complutense de Madrid Gustavo Villapalos Salas, l’any 1992 i el del notari Rafael Gómez-Ferrer que va fer l’any 1990. Però el que causà gran impacte popular va ser el prego de l’any 1985, que va fer el cardenal Vicent Enrique i Tarancón, el qual, en previsió d’una allau de públic es va decidir que es fera, per primera vegada, en la Insigne Col·legiata.

Però jo tinc una especial record pels pregons fets per dues persones molt properes al meu afecte, el de Francisco Moragues Mas, pregoner l’any 2012, i el pare escolapi i company en les pàgines d’este diari, Enric Ferrer Solivares, qui fou el pregoner de l’any 2013.

La Setmana Santa de passió i resurrecció, història viva de Gandia.