Sobre la decoració pictòrica del campanar de la Col·legiata de Gandia

La bastida del campanar de la Seu de Gandia està en retirada, i una nova imatge, desconeguda fins ara, sorprén a la gent que alça la vista. Per evitar els malentesos, volem explicar-vos el procés de recuperació que hem seguit en aquest monument i el perquè de l’aspecte final que a partir d’ara mostrarà.

Com és ben sabut, la darrera gran intervenció arquitectònica en el campanar es va produir al segle XVIII, de la mà de fra Onofre Trotonda, qui entre les dècades dels anys seixanta i setanta d’aquella centúria va modificar profundament la torre medieval. L’estudi arqueològic que el Servei d’Arqueologia i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Gandia va realitzar al campanar de manera prèvia a la seua restauració, va permetre documentar gran part d’aquesta reforma, que incloïa el desmuntatge del coronament fet per Maria Enríquez, el cegament de tots els buits anteriors, el revestiment de l’obra de pedra i el recrescut de l’edifici amb l’ús de rajola. Això no obstant, un dels elements que més va sobtar documentar d’aquella profunda intervenció a la Seu va ser l’existència de restes de policromia, és a dir de decoracions pictòriques en diversos colors, a totes quatre façanes del campanar, des dels nivells més baixos i fins al penell.

Amb el muntatge de la bastida al voltant del campanar, tota aquesta decoració ha pogut ser estudiada amb molt més deteniment, tot mostrant clars paral·lelismes amb altres obres contemporànies a Alzira, Betxí o Petrés, però també amb la pròpia decoració exterior de la Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia, construïda pocs anys abans. Ocultes per segles de brutícia i per l’acció erosiva del Sol, el vent i la pluja, les tasques de neteja han permés recuperar restes d’aquesta decoració pintada a tota la superfície del campanar, amb un motiu conegut com fals especejament, que té com a objectiu simular decorativament una construcció amb carreus de pedra. Després del treball d’identificació i les analítiques al laboratori, les tasques de restauració han corregut a càrrec de l’equip de Sofia Martínez, potser una de les més reconegudes especialistes en la recuperació del patrimoni pictòric valencià, qui ja va intervindre també a la restauració de l’exterior de la Galeria Daurada.

En conjunt, per tant, el que ara vorem quan retiren la bastida, serà l’aspecte original que el cos superior del campanar va tindre quan, a finals del segle XVIII, va acabar la seua edificació. Hem consolidat aquelles pintures que havien sobreviscut i recuperat els colors amb pigments i tècniques tradicionals allà on encara quedaven indicis de la seua existència. Un treball de restauració que, a més, ha permés també recuperar l’aspecte original del cos inferior del campanar en època d’Alfons el Vell, amb tots els seus buits originals, el que ens oferirà la possibilitat d’observar la història del monument en tota la seua riquesa. La filosofia ha sigut la mateixa que regeix les obres modernes de restauració: el respecte a l’obra original, la consolidació de les restes preexistents i la possibilitat d’entendre el monument com el fruit d’un conjunt d’episodis històrics que conviuen, s’interrelacionen i que han de ser respectats.