Més País Valencià!

El 25 d'abril de 1707 és una data històrica fonamental per al poble valencià. Tingué lloc la Batalla d'Almansa, punt final a la Guerra de Successió a la corona espanyola, amb la victòria de Felip d'Anjou, Felip V, i l'inici de la dinastia borbònica. El poble valencià, fidel a l'Arxiduc Carles d'Àustria, dels Habsburg, perdé, pel Decret de Nova Planta del 29 de juny, els seus Furs, que regien el Regne de València des del 1261, quan foren promulgats i jurats per Jaume I davant les Corts Valencianes.

El Decret de Nova Planta va significar l'imposició d'una nova realitat, una subordinació als interessos castellans que encara té repercussions fins als nostres dies.

Eixe Decret de Nova Planta, al que seguirien el d'Aragó, en el mateix any, i els de Catalunya i Mallorca en 1716, establia que València es regiria des d'eixe moment “por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo”.

I així, “por justo derecho de conquista”, s'abolien «los fueros, privilegios, prácticas y costumbres», ordenant “que se reduzcan a las leyes de Castilla, sin diferencia alguna en nada”. Unes paraules dignes, a l'actualitat, de Mazón, Rovira o Abascal, qui semblen compartir els mateixos objectius que Felip V. Un rei qui, per cert, roman cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva, ciutat que, com altres, va manar cremar i rebatejar com San Felipe.

Aquesta commemoració, per tant, no sols recorda la derrota a la Batalla d'Almansa fa 318 anys, sinó sobretot la pèrdua de les nostres institucions i dels nostres Furs, que eren l'expressió del nostre autogovern.

Per això, cada 25 d’abril manifestem el compromís de Gandia per la defensa de la capacitat financera del País Valencià per a exercir l’autogovern; reafirmem la nostra valencianitat i drets identitaris com a poble que som i a pesar de tot.

I per això exigim al govern de l'Estat espanyol el compliment de la seua promesa d'establir un nou sistema de finançament autonòmic. I al Consell que encete les accions necessàries per recuperar el Dret Civil Valencià.

D’igual manera, reclamem a la Conselleria d'Educació que, com a mínim, complisca la seua paraula d'aplicació de l'anomenada Llei de Llibertat Educativa i respecte, sense exempcions, la consulta efectuada a les famílies pel que fa a la tria de la llengua base.

Aquestes exigències no només són una reclamació del passat, sinó també un compromís amb el futur i la preservació de la nostra identitat col·lectiva com a poble.

Com escriuria el cronista José Manuel Miñana en 1718, "fue hollada la antigua libertad valenciana y abolidos sus fueros. Y fueron en adelante los valencianos regidos por las leyes de Castilla. Entonces empezaron los valencianos a echar de menos la perdida libertad y sentit el peso del yugo de la servidumbre...".

¿Veritat que descriu a la perfecció la situació actual, amb un govern orgullosament antivalencià, que atempta contra la identitat valenciana i els seus símbols, com ara la nostra llengua i la seua presència en els àmbits educatius i comunicatius?

Visca el País Valencià!