Saber estar també és fer política

Vivim temps difícils per a la política local. A Tavernes de la Valldigna, com en molts altres llocs, el debat democràtic s’ha anat substituint, massa sovint, per l’insult fàcil, la crispació permanent i la manca absoluta de respecte institucional. I això, més enllà de ser preocupant, és profundament decebedor.

El que més em preocupa d’aquesta etapa és la pèrdua dels valors fonamentals que haurien de guiar qualsevol acció pública: el respecte, la veritat, la humilitat i el sentit de la responsabilitat. La política, entesa com a servei a la ciutadania, ha de ser una eina per construir, per sumar i per millorar la vida de les persones. Però és molt difícil avançar quan qui tens davant està obsessionat amb destruir, amb atacar-ho tot, fins i tot allò que beneficia el poble.

En aquest context, no podem ignorar l’actitud de qui, des de l’oposició, es mostra incapaç de reconéixer el seu paper, de respectar els límits del que li correspon, i de comprendre on està. Ni és alcaldessa, ni pot actuar com si ho fora. I això, que pot semblar una obvietat, ha deixat de ser-ho davant d’alguns comportaments cada vegada més arrogants i desmesurats.

El respecte institucional comença per acceptar el resultat de les urnes. A les passades eleccions, la ciutadania de Tavernes va parlar clar. I va atorgar a l’equip que encapçale l’encàrrec de governar este poble. Des de l’oposició es pot (i s’ha de) fiscalitzar, proposar i discrepar, però això no dona carta blanca per imposar criteris, per generar odi ni per intoxicar el debat públic amb mentides i desqualificacions constants.

La política no pot ser una guerra bruta ni un espectacle permanent. El que fem i com ho fem parla de qui som. I això també implica saber estar. Saber donar exemple. Perquè quan una persona ostenta una representació pública, hauria de fer-ho amb dignitat, amb serenitat i amb respecte, no només per les institucions, sinó també per la gent a la qual diu representar.

Mentre alguns només pensen en titulars i en fer soroll, altres treballem cada dia amb discreció i constància, des de la responsabilitat i amb un compromís profund amb Tavernes. Amb humilitat. Sense cotxe oficial, sense policies al meu servei, sense privilegis. I amb el meu equip, que m’acompanyen, m’ajuden i em recorden cada dia que la política també pot ser humana, honesta i propera.

Jo continue creient en eixa manera de fer política. Una política més neta, més valenta, i sobretot, més humana. Malgrat els atacs. Malgrat el soroll. Malgrat l’odi. No em mouran d’eixe camí.