Campanar de la Seu: Quan les pedres conten històries

Estos dies per unes o altres raons la restauració del campanar de la Seu ha sigut notícia. Paga la pena fer una descripció del com, del quan, del quant i de per què. El 21 de febrer del 2024 arrancaren unes obres llargament esperades per la comunitat de la Col·legiata. Els treballs es van adjudicar després de completar-se el procés de contractació administrativa a l’empresa de Xàtiva Víctor Tormo S.L. per 770.000 euros. Fins a arribar a tan assenyalat moment diverses administracions s’havien compromés a col·laborar en la mesura de les seues possibilitats.

El 12 de desembre del 2021 -en plena pandèmia per la COVID-19- l’aleshores president de la Generalitat, Ximo Puig, juntament amb l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, visitaren el temple gandià on l’Abat, Àngel Saneugenio, es feu sabedors de la seua preocupació pel deficient estat de conservació d’un element de tant de valor històric i artístic com el campanar de la Seu, amb un evident perill d'enfonsament. Ximo Puig es va comprometre a implementar una partida per a col·laborar en la restauració. Va assenyalar que la reforma era una «operació social i cívica» i que «més que un element patrimonial, és un símbol de la ciutat. Tenim l’obligació d’ajudar a la conservació del patrimoni de tots els valencians». L’esmentada aportació de la Generalitat es va concretar en 300.000 euros. Ja tenim, per tant, una primera quantitat concretada.

El 29 d’octubre del 2022 el llavors president de la Diputació de València, Toni Gaspar, juntament amb l’alcalde de Gandia, el president de la Fundació per a la Restauració de la Insigne Col·legiata de Gandia, Francisco Mas, i l’Abat Saneugenio, firmaren un protocol de col·laboració entre les quatre entitats i organismes per a continuar avançant en la promoció, restauració i conservació del campanar de la Seu. L’acord contemplava que l’ajuntament es comprometia a participar i col·laborar en la gestió i els tràmits per dur a terme el finançament i l’execució de les obres -188.000 euros- i que la Diputació contribuiria amb 300.000 euros. En acabar l’acte de la firma del protocol l’Abat de la Seu va mostrar el seu agraïment i va dir que «Demanàrem ajuda a l’alcalde i en pocs dies el president de la Diputació va mostrar la seua disposició per a implicar-se. Despús-ahir es van complir 523 anys des que la Col·legiata fou declarada com a tal. Estem agraïts a l’alcalde i al president de la Diputació pel seu compromís i afecte. Açò ens uneix a tots». La cosa, per tant, anava prenent forma. Amb els 600.000 euros de la Generalitat i de la Diputació més l’aportació municipal estàvem ben prop del milió d’euros que es calculava podia costar l’actuació.

El 5 d’abril del 2024 el nou inquilí de la Generalitat, Carlos Mazón, va visitar les obres de restauració. El Govern del Botànic ja havia fet front als primers 150.000 euros dels 300.000 previstos. Se li va recordar que faltaven altres 150.000 euros i va dir que l’actuació “es mereixia això i molt més”. Esta és l’hora que Mazón continua desaparegut. L’ajuntament de Gandia demanà a la Generalitat una subvenció finalista que fou rebutjada i de la visita de la directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, del darrer 5 d’abril, no sabem res perquè no fou comunicada al Govern de la ciutat, en un clar exemple de total absència de lleialtat institucional. En conclusió, l’ajuntament de la ciutat està fent front a les despeses imprevistes que van sorgint en l’execució d’esta singular obra. Dels 188.000 euros inicials, Gandia porta gastats 475.000 euros, ja que ha hagut d’assumir la part que no ha abonat la Generalitat (150.000 euros), més 137.000 euros per un modificat del contracte en detectar-se un deteriorament en les decoracions pictòriques.

Bé farien el PP i Vox de Gandia en cessar en el seu intent de convertir els plenaris de la ciutat en una rèplica del Congrés i del Senat i d’exigir-li a Mazón que complisca amb els seus compromisos amb Gandia. Al cap i a la fi, un bon polític local no deu perdre mai de vista el campanar del seu poble.