Desdoblar el coneixement i no la circumval·lació de Gandia

Des d’un temps cap ací són cada vegada més freqüents els comentaris al voltant del desdoblament de la circumval·lació de Gandia. Ara s’estan arreglant algunes de les mal acabades entrades/eixides que es van fer en el seu moment. I això ha donat peu a presentar el desdoblament com una cosa ja decidida i que està en camí. Doncs no és així. Som moltes persones que no volem eixe desdoblament.

Sent objectiu, tant des de l’aspecte econòmic com tècnic, va ser una gran errada fer aquella circumval·lació. Quan teníem, gairebé de forma paralel·la, construïda una megaestructura anomenada AP7, el que era lògic, i sostenible econòmicament i tècnicament, era projectar i construir les entrades/ eixides corresponents que hagueren fet de l’AP7 una circumval·lació perfecta. Però van fer creure que allò era impossible, per mil factors, tots humans i polítics, cap tècnic ni econòmic.

Es va considerar preferible gastar milions d’euros (en aquell moment, de pessetes) en projectar i executar un altra megaestructura. Típic valencianspain. Finalment després d’anys de lluites populars i de treball polític de l’esquerra alternativa, però sobretot gràcies a una carambola política on les minories d’esquerres eren necessàries per a governar l’estat (cosa que no havia passat mai), va ser possible allò que portaven anys dient que era impossible i l’AP7 va ser gratuïta.

Només aquesta lliçó històrica (hi ha tantes altres), demostra l'eficàcia col·lectiva del govern de les minories d’esquerra o d’un hipotètic govern de l’esquerra alternativa (que a l’Estat encara no hem vist mai). Era impossible i va ser possible. Com tantes i tantes coses.

El PP i el PSOE es passen la vida dient que això és impossible, i al final venim altres i els demostrem que és possible. La circumval·lació de Gandia, va suposar la fragmentació agroforestal d’una raconada única i d’un valor excepcional, el racó de la Banyosa, a més d’una nova macrobarrera en la plana de Marxuquera. La seua ampliació suposaria la destrucció del que resta del racó de la Banyosa i del territori agrícola que hi ha entre Gandia i l’AP7. Un territori que ens alimenta i ens alimentarà encara més en el futur. Oberta i gratuïta l’AP7, encara passa menys trànsit ara per la nostra circumval·lació. És una megabarrera que mai ha col·lapsat i que cap dada tècnica demostra saturada. Realitzar quatre túnels més o ampliar els actuals, serien la destrucció total de la petita serreta de Beniopa i de la serreta de Benirredrà. Ocupar els terrenys agraris de banda i banda de l’actual carretera, seria finiquitar centenars de fanecades d’una riquesa magnífica, la més rica i productiva del Mediterrani. Es posaria en perill el castell de Bairén i es restaria valor al seu excepcional conjunt arqueològic, i la barrera creada al voltant de Gandia seria infranquejable.

Fa 27 anys ja es van destruir centenars de fanecades de conreu i es van haver de foradar dos muntanyes amb un cost econòmic descomunal, quan era tan fàcil com gastar la meitat d’aquells diners en connectar l’AP7 al territori. L’obertura de la carretera de Barx a l’AP7, una segona obertura per la carretera del Real, una tercera abans de Bellreguard i si m’apures una quarta passat Oliva (que ja s’ha acabat fent, per cert), se sumarien a les ja construïdes abans d’Oliva i en Xeresa. I amb tot això, mira per on, es resolien dues circumval·lacions d’una. I encara més, s’hagués resolt el dramàtic final de la CV60 evitant la destructiva i novament insostenible ampliació de l’autovia del Morquí. No era tan difícil. Ara ja la tenim feta, com tantes i tantes malifetes que es poden justificar amb mil impossibles.

Els poderosos i els interessats que les justifiquen diuen que la qüestió és moure els diners. Però eixos diners es poden moure de moltes formes i segons com es mouen i en què, poden generar unes oportunitats i uns beneficis per a uns pocs o per a totes. Aquells diners del 1998 i els de la possible ampliació de la CV60 i els d’un possible desdoblament de la circumval·lació de Gandia, poden anar a desenes de coses més importants i més generadores d’economies sanes i útils. Encara estem a temps d’evitar afegir un altra barbaritat a la llista de fracassos col·lectius. No ampliem el destrellat, no desdoblem la circumval·lació de Gandia.