Nou número de 'Revista de la Safor'. Nova singladura i ampliació

Amb el número 13, reprenem l’activitat de la Revista de la Safor, íntimament lligada a la del CEIC Alfons el Vell. Estem immersos ja en una nova legislatura i, després d’un breu parèntesi que n’ha ralentitzat la publicació —d’acord amb la previsió i la periodicitat habituals— ens posem de nou en marxa. Ha estat un parèntesi productiu, però, perquè ens ha servit per a replantejar-nos els continguts de la revista i, sobretot, per ampliar l’espectre dels nostres lectors i lectores; i, també, la projecció d’aquestes pàgines, tan plenes de saviesa, de coneixements, de reflexions i d’esperit crític, que és el que nodreix i inspira la institució que ens empara. La realitat de la societat actual —tan complexa i, de vegades, convulsa i conflictiva— ens obliga a respondre amb fermesa i decisió. I la nostra resposta a aquesta complexitat, atiada per l’imperatiu digital, es materialitza amb el rigor de la ciència, amb l’esperit del segle de les llums i de la raó il·lustrada i il·lustrativa, amb una indagació raonada i raonable, amb l’aval de l’argumentació educada i constructiva. En definitiva, amb l’objectiu —i la recança— d’un món que voldríem millor, més equànime, més just per a una societat més culta i, per què no dir-ho, més valenciana.

Des que va ser creada, la Revista de la Safor ha respost a uns estàndards de qualitat i de rigor científic insubornables. Un rigor que volem —necessitem— mantenir, sobretot ara que estem immersos en un context supranacional en què les fake news, els rumors, els prejudicis, el populisme fatxenda i la mentida descarnada i desvergonyida s’escampen com una taca d’oli entre l’opinió pública i condicionen el paradigma mental i els governs mundials. La nostra escomesa és més pertinent que mai si tenim en compte que la societat globalitzada a la força en què vivim ha accentuat la bretxa entre rics i pobres i ha creat una elit privilegiada d’eixelebrats que ens governen massa vegades amb tirania, prepotència i menyspreu. Contra aquesta temptació de despotisme a penes dissimulada, només hi cap l’argument, la raó i la ciència, la lògica i el pensament, la mesura i l’entesa, el diàleg i el sentit democràtic, la llibertat d’expressió, la serenitat i la intel·ligència. A tots aquests paràmetres raonables es deu l’esperit de la Revista de la Safor des que va ser creada durant la legislatura en què Gabriel Garcia Frasquet era el director del CEIC Alfons el Vell i teníem també a Enric Ferrer Solivares com a conseller i involucrat en la revista –ara n’és el director d’honor.

En aquesta nova etapa, doncs, que encetem amb el número 13 tenim la sort de comptar amb l’anterior equip que conformava el consell de redacció de la revista, però hi hem afegit altres noms il·lustres per tal de fer-la créixer. No hi ha, per tant, una renovació sensu stricto pel que fa a les personalitats que fan possible el projecte, sinó una ampliació que mira d’enriquir la publicació, que intenta fer-la encara més atractiva. Així, als noms de Lluís Miret Pastor, Isabel Pérez Arjona, Enric Sigalat Signes, Alfred Garcia Femenia, Salvador Ferrer Alemany, Virginia Garófano-Gómez i Joan Negre Pérez, editor de la revista fins al número anterior, cal afegir-n’hi els de Josepa Costa Múrcia, Anna Igualde Garcia, Ferran Escrivà Llorca, Miguel Rodilla Alamà, Estela Pellicer Mestre, Helena Paricio de Castro, Maria Bravo Cortés, Blanca Garcia-Oliver Canet i Juli Capilla i Fuentes, director del CEIC Alfons el Vell i nou editor en cap de la revista. Només hem de lamentar una baixa, la d’Anna Vidal Melo, que per raons personals no ha pogut seguir amb nosaltres, i a la qual agraïm explícitament la seua implicació fins al número anterior. Personalment, he d’agrair també a l’anterior editor en cap i exdirector del CEIC Alfons el Vell, Joan Negre, la confiança dipositada en la meua persona amb el traspàs del càrrec com a editor. Som ara com ara setze integrants en el consell de redacció. Exactament, huit dones i huit homes, perquè vam voler, de bestreta, assolir la paritat, com correspon i pensem que és just i convenient per a la publicació. I a aquest extens i prestigiós consell de redacció cal sumar-hi els col·laboradors i col·laboradores que contribueixen, puntualment, amb el seu saber, i des de disciplines ben variades, a fer encara més interessant i més rigorosa la proposta de cada número, temps a venir...

El lector de la Revista de la Safor trobarà en el núm. 13 les seccions habituals, dedicades a temes d’ara i d’abans que tenen una actualitat pregona i expliquen el present: per què estem on estem i per què som com som. A més a més, hem volgut incorporar-hi alguna secció nova, com ara l’entrevista, perquè des del punt de vista periodístic és un gènere habitual, també en les publicacions de pensament, com ara Mètode, L’Espill o L’Aiguadolç, «cosines germanes» de la nostra revista. En aquesta mateixa línia, hem creat també una petita secció dedicada a les publicacions periòdiques en valencià que tenim a la comarca, com són els casos extraordinaris i ben meritoris de Bresca (Vilallonga), Cabdells (Oliva), Caldesa (Beniopa), LaFalzia (la Vall de Vernissa) i Marxuquera (Gandia). Publicacions darrere de les quals hi ha persones que creuen en la cultura, en la història i en la llengua de la nostra terra i que fan un esforç titànic en favor de la gent dels nostres pobles i de la Safor. A més a més, hem rescatat una secció, «Això era i no era...», que ja va aparèixer en un parell de números anteriors, en què convidem un/a escriptor/a a fer una crònica personal on retrata sociològicament i literària el seu poble, en aquest núm. 13 a cura d’Irene Verdú, escriptora multipremiada d’Oliva. Anteriorment, vam comptar amb Ferran Garcia-Oliver, que va fer un paper magnífic sobre Beniopa (núm. 8); i amb Encarna Sant-Celoni, amb una contribució entranyable sobre Tavernes de la Valldigna (núm. 9).

Precisament, el número que tot just presentem ara compta amb la portada i una selecció d’obres preparada per l’artista de Tavernes de la Valldigna, però originària de Sogorb, Xaro Bonilla Goikoetxea. L’home que apareix a la portada de la revista sembla convidar-nos a endinsar-nos-hi d’una manera decidida i dinàmica, receptiva i interessada. El número s’obri amb la presentació que estan llegint vostès ara mateix i, tot seguit, amb la «Crònica d’un any», elaborada per Joan Negre, una relació detallada de les activitats que el CEIC Alfons el Vell va fer durant l’any 2024, d’ací el sentit de l’anuari. Immediatament després, ens trobem amb unes pàgines dedicades al «Personatge», Maria Beneyto, a cura de la poeta i promotora cultural Àngels Gregori. L’autora de València ha estat declarada «Escriptora de l’Any» per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per cert. La secció següent, «Paraules», és un relat molt emotiu de Vicent Lloret sobre la riuà de Beniopa de 1987, ara que tenim tan recent la tragèdia de la Dana que va sacsejar l’any passat unes quantes comarques valencianes i va causar un dolor immens a moltíssima gent. L’entrevista que hem anunciat adés està dedicada a una personalitat jove de la Safor que ha destacat darrerament per algun motiu professional. Anna Igualde entrevista en profunditat Pablo La Parra Pérez, natural de Gandia i director de la Filmoteca de Catalunya.

La secció «D’ahir i de sempre» porta tres articles ben cridaners. Així, Emili Moscardó Sabater fa una anàlisi exhaustiva sobre un topònim històric, el Cavall Bernat, que a més de a Xeresa, es pot trobar arreu de la nostra geografia. Gabriel Garcia Frasquet indaga en el teatre valencià i la Renaixença, a propòsit de la temporada 1878-1879, crucial per a aquest gènere literari i escènic. Mentre que Emili Selfa Fort ens descobreix la vida del doctor Hèctor Altabàs Alio, un polític valencianista establert a Gandia de gran transcendència que va arribar a diputat durant la Segona República espanyola.

En l’apartat «Ara i ací» comptem amb tres articles de plena actualitat. Així, Alberto Gil Fernández ens informa amb tot de detalls sobre la proliferació del cranc blau, una espècie al·lògena que ha envaït literalment la costa de la Safor, i encara més enllà. Rafael Delgado Artés, que va ser director del CEIC Alfons el Vell, i també de la Revista de la Safor, acara els termes Comunitat i País com a metàfora o al·legoria clarificadora d’una concepció del territori propi que ha provocat una crisi emocional entre els valencians no sols identitària sinó també cultural i paisatgística, medioambiental i econòmica. I Nèstor Novell i Vicent Terol fan un balanç i una proposta de futur constructiva a propòsit del Congrés de Cultura Catalana que es va celebrar l’any passat a Gandia.

En darrer terme, hi ha l’apartat de ressenyes de llibres, on algunes especialistes es fan ressò i comenten alguns títols de caràcter assagístic publicats pel CEIC Alfons el Vell i altres institucions que tenen a veure amb la comarca de la Safor-Valldigna. Unes publicacions que deixen pas als últims números de les revistes ja comentades amb què es rebla aquest número 13 de la Revista de la Safor.

Esperem que aquest nou lliurament siga del vostre gust i que ajude a dignificar la cultura, la història, la llengua i el patrimoni mediambiental del nostre territori.