Sastre i Cerdà: La victòria de les paraules

A Gandia, ha triomfat la cultura. Quinze minuts abans que l’acte comence, a les 18:15, el Jardí de la Casa de la Cultura ja està ple. És complicat trobar una cadira lliure. Les persones que arriben més tard agafen cadires del bar i les situen on poden. Més de tres-cents seients ocupats, desenes de persones plantades, un cor de veus que parlen sobre una mateixa cosa. Vist des de fora, sembla que el Jardí de la Casa de la Cultura s’haja omplert de fans d’alguna celebritat que visita Gandia; però resulta que sols són periodistes. José Luis Sastre i Paco Cerdà visiten la capital de la Safor per parlar sobre periodisme, memòria, democràcia i literatura. I el poble plena tots els seients. La cultura guanya.

Aquest acte, celebrat el 17 d’octubre al Jardí de la Casa de la Cultura, està emmarcat en dos projectes: Tardor Literària, organitzat per la Biblioteca amb l’objectiu de promoure la lectura en tota la ciutat a través de més de cinquanta activitats, i Gandia Pensa, una iniciativa de l’Ajuntament per propiciar els valors democràtics, el pensament crític i el debat obert a la ciutadania.

Paco Cerdà (El Genovés, 1985) és periodista i escriptor de no ficció. Col·labora en mitjans com El País o la Cadena SER. És autor de títols com Los últimos, El Peón, 14 de abril o Presentes, pel qual ha rebut el Premi Nacional de Narrativa 2025. José Luis Sastre (Alberic, 1983) és una de les veus més reconegudes de la ràdio actual per ser codirector del Hoy por Hoy, de la Cadena SER, a més de ser columnista de El País. Al 2024, va publicar la seua primera novel·la, Las frases robadas, que ja va per la setena edició.

Cerdà i Sastre ixen a l’escenari, seuen i comencen a parlar de forma amena, tranquil·la i informal. Durant una estona, sembla una conversa entre amics en què els espectadors han aconseguit colar-se. Tot pareix tan improvisat, tan natural, tan tranquil que fins i tot sembla preparat.

L’eix conductor durant tota la conversa sembla ser la memòria històrica i l’oblit. Cerdà parla de la política de memòria que hi va haver durant la dictadura per implantar una idea única, però durant la Transició es va optar per l’oblit per superar els fets ocorreguts. “Ara s’està recuperant la memòria en un sentit diferent; el de la dictadura. Està operant la mentida, la desmemòria deliberada. El Tik Tok de «con Franco se vivía mejor»”. Aquest retrocés en la democràcia, en què ambdós concorden, es veu recolzat per les dades del CIS que Sastre recalca: el 20% dels espanyols pensen que el franquisme va ser una etapa bona o molt bona, i els joves d’entre 18 i 24 anys són els que més ho creuen. “Hi ha moltíssima gent que no sap què va ser el franquisme. Tenim la temptació de mirar estes coses amb una superioritat moral que crec que és l’error de base. No puc simplement resignar-me i queixar-me de la joventut, perquè els joves són el futur. No som responsables de tot el que passa, però jo no puc quedar-me lamentant-me i jutjant les persones. M’he de preguntar què vull fer jo respecte a tot això”.

La conversa acaba i ja s’ha fet de nit. Les persones s’alcen ràpidament; volen que els firmen el llibre. Entre els espectadors, flota un aire de complacència generalitzada. Tots han gaudit de la conversa. Tots han rist, tots han pensat, tots han connectat. “Ha sigut un acte molt amè, molt profund i de molta qualitat. Crec que ens ha agradat a tots qui hem estat ahí”, opina Toni Ordiñana, director de la Biblioteca Central de Gandia i organitzador de la Tardor Literària.

Tots estan plantats, fent fila. Tots porten un llibre a la mà. Quina bonica estampa. Es comenten coses sobre la xerrada, sobre els periodistes. Es respira amor per la literatura. Marc Ramis, estudiant de Ciències Polítiques i Dret de 18 anys, ha vingut a veure Sastre, a qui coneix d’escoltar per la ràdio, però porta un llibre de Paco Cerdà a les mans. “No el coneixia, però l’he escoltat i m’ha agradat. El que han dit a la conversa són temes que jo he parlat moltes vegades a classe, però m’han semblat reflexions molt interessants i que s’han entès molt bé. Saben molt”. Elena, de 52 anys, professora, espera a la cua amb 14 d’abril a les mans. No s’ha pogut resistir a comprar-lo per regalar-li’l a son pare pel seu 87è aniversari. A la fila, espera perquè Cerdà li’l dedique. “M’ha agradat quan han parlat de la memòria individual i la por a que elaboren una memòria col·lectiva que no responga a la realitat. M’agradaria pensar molt sobre eixa qüestió”. La seua amiga, Eva, també de 52 anys, amb un exemplar de Las frases robadas a les mans, pensa que hauria d’haver portat als seus fills a la conversa. “Crec que els hauria fet molt de bé”.

Paco Cerdà i José Luis Sastre seuen sol·lícits a la taula de les firmes. Estan somrients, fan preguntes als seus lectors i allarguen els minuts que passen parlant amb ells per fer-ho tot un poc més personal, un poc més proper. Des de fora, semblen estar exactament on volen estar. A pesar de la llarga cua, s’agafen uns instants per explicar què significa per a ells i per a la cultura estar hui ací. “Significa compartir amb aquells als qui mai veus quan escrius el fruit d’un treball que sempre és compartit”, afirma Cerdà, “perquè sense el lector no hi ha llibre”. José Luis Sastre reivindica que “la cultura no necessita fer-se des de grans plataformes, que també; sinó que és necessari que busquem llocs que s’apropen a la gent, perquè des de cada àmbit, els més grans però també els més xicotets, puguem reivindicar el meravellós món de la literatura”.

Els autors acaben de firmar quasi a les nou de la nit. Per acomiadar-se, es donen una abraçada d’eixes que ho ocupen tot i el jardí es queda pràcticament buit. A l’obscuritat de la nit, a un jardí que ara sols il·luminen les bombetes de les faroles, queda a l’aire una sensació diferida. I és que, en un món mediatitzat, sobreexposats a bombardejos d’informació que ens deixen sense quasi temps per pensar, la cultura i la literatura han aconseguit obrir un espai de reflexió i debat. Això és el que ha quedat per l’aire; l’esperança d’un món on el pensament crític i la cultura, per fi, governen.

Suscríbete para seguir leyendo