Vint-i-nou Homenatges a la Paraula

Dissabte passat, dia 8 de novembre, es va celebrar en el Teatre Serrano l’Homenatge a la Paraula, l’acte que organitza el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, el qual s’ha convertit en l’estendard de la institució i arribava a la XXIX edició.

El primer Homenatge a la Paraula es celebrà el dia 22 de novembre de 1997 i fou dedicat a Ausiàs March. Es celebrà en l’aleshores remodelada sala d’homes de l’antic Hospital de Sant Marc, després del lliurament dels premis literaris Ciutat de Gandia, que s’havia efectuat a l’Ajuntament. Actors i actrius posaren veu als poetes absents, Rosa Orquín, Amparo Martínez, Ferran Garcia Oliver i Ximo Vidal. Estos dos últims s’encarregaren, a més a més, de la coordinació literària i de la direcció escènica.

Completaren l’acte les veus de dotze poetes contemporanis que llegiren versos propis. La crida que des de la premsa feren Joan Climent, inclús l’alcaldessa, Pepa Frau: “Esta nit si volem omplir-la de contingut i d’intenció no ha de ser solament la nit dels experts o dels professionals de la ploma sinó del poble i els seus representants en tota la seua diversitat ideològica o social”, transmeté la importància de l’esdeveniment i omplí la sala d’un nombrós públic delerós de viure la poesia. Fou un èxit clamorós.

Des d’aleshores han sigut variats els llocs on s’han celebrat. Tradicionalment, sobre la base fonamental de retre homenatge a un autor, al voltant del qual es publicava un llibre, l’acte s’acompanyava d’una activitat escènica, la qual ha anat variant, també, al llarg dels anys: recitals amb acompanyament musical, musica, cant, dansa i teatre.

Des de fa uns anys l’Homenatge s’emmarca en l’extensa i valuosíssima programació de la Tardor Literària de Gandia, la qual acabarà la nit del proper divendres, dia 21 de novembre, amb el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, al Palau Ducal.

Enguany, l’Homenatge a la Paraula ha estat dedicat a la poeta i escriptora Maria Beneyto, i constituïa un acte més dels que s’han celebrat, per tot arreu de la Comunitat Valenciana, amb motiu d’haver sigut declarada com a escriptora de l’any 2025 per la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Una any més la platea del teatre s’omplia d’un públic fidel que rebia, gratuïtament el llibre Maria Beneyto en el qual Carme Manuel, Josep Ballester, Rosa Roig Celda, Rosa Maria Rodriguez Magda, Rosa Maria Belda i Josep Carles Lainez escrivien des de la seua visió sobre “Maria Beneyto, vida i obra”. En la publicació també havien col·laborat literàriament Gregori Rollo Bello, Empar Cortell Escrivà, Elia Saneleuterio Temporal, Imma López-Pavia, Esther Climent Gosp, Veronica Perez Lloret, Jesús Peris Llorca, Joan Deusa, Adriana Serlik i Juan Luis Endins. La portada del llibre, així com les il·lustracions dins de les seues pàgines, eren obra d’Isabel Lluch Durà, premi d’il·lustració Homenatge a la Paraula 2025.

L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto Part, qui és també president del CEIC, seia en la primera fila, acompanyat per les tinentes d’alcaldia, Balbina Sendra i Liduvina Gil. També, el secretari primer de la Mesa de les Corts Valencianes, l’Espectable, Victor Soler, i la regidora delegada Esther Sapena i el regidor, David Ronda. Representava la Mancomunitat de Municipis de la Safor l’alcaldessa d’Ador, Manela Faus Mascarell. I la societat civil estava representada per Ramón Soler, president del Cercle d’Economia de la Safor (CES), i per Pasqual Molina, vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Societat de Foment AIC de Gandia.

Seien en llocs destacats la poeta Maria Josep Escriva i Carme Manuel, professora de la Universitat de València i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, qui havia fet la traducció d’El riu ve crescut, i els consellers del CEIC Alfons els Vell Jesús Garcia Cànoves, Mercè Climent, Vicenta Llorca, Josepa Costa, Ferran Escrivà, Miguel Rodilla, Oscar Olivares, Adriana Serlik, Benjamí Pérez i Rosa Maria Fernandez, amb la vicedirectora, Estela Pellicer, al capdavant.

Juli Capilla, el flamant nou director del CEIC Alfons el Vell, prengué la paraula a manera de salutació i benvinguda. Recordà els noms els seus predecessors en el càrrec, alguns d’ells presents en la sala: Joan Negre, Emili Morant, Rosa Mascarell, Lluis Miret, Rafael Delgado, Gabriel Garcia Frasquet i Nèstor Novell, i feu un reconeixement explícit a tots els consellers històrics i els actuals, per a continuar dient: “La ciència, el saber, la raó, la democràcia, la llibertat d’expressió, l’esperit crític, constructiu i edificant, el trellat, una paraula tan valenciana, han estat sempre els mitjans i alhora els objectius de la noble tasca duta a terme pel CEIC Alfons el Vell des de fa més de 40 anys.[...] Totes aquestes activitats que fem tenen una premissa insubornable, un instrument irrenunciable, el valencià. La nostra llengua és el mitjà a través del qual ens expressem i canalitzem tot el que organitzem des del CEIC, però, últimament, el valencià ha estat atacat de manera visceral i injusta, absurda i improcedent, la qual cosa ens obliga a fer un sobreesforç en el seu favor”.

“No té sentit atacar el valencià. Fer-ho és menysprear la dignitat de totes les valencianes i de tots els valencians, dels que parlem en valencià i dels que no el parlen, fins i tot va en contra dels que volen liquidar un patrimoni cultural i lingüístic que forma part de la nostra identitat, de la nostra idiosincràsia, una llengua que ens defineix com a poble. Sense el valencià no seríem el que som. El valencià és de totes i de tots els que volem seguir sent valencians. El valencià no fa distincions de classe, d’ideologia, de procedència... Perquè el valencià és diversitat. El valencià és la llengua pròpia del País Valencià”

I continuà dient: “En valencià, precisament, es va expressar Maria Beneyto, una de les escriptores valencianes més destacades del segle xx; vinculada a la Safor, per cert, amb llaços familiars a les ciutats d’Oliva i de Gandia. Per això hem volgut dedicar aquest homenatge a una escriptora que cal reivindicar i, sobretot, que cal llegir. Per això des del CEIC Alfons el Vell ens vam afegir de seguida a la iniciativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua quan va declarar l’Any Maria Beneyto. Ens honora la presència d’alguns acadèmics presents esta vesprada nit al Teatre Serrano de Gandia. Atacar l’Acadèmia és anar en contra de la raó i de la ciència; qüestionar la unitat de la llengua catalana és contrariar de manera irracional i acientífica tota la romanística internacional, el criteri de les universitats, la filologia contrastada. És no tindre trellat, com dèiem abans. L’AVL és l’autoritat lingüística i normativa, avalada i legitimada pel nostre estatut, i inverteix el seu pressupost en activitats a benefici i en favor del valencià. Mirar d’entrebancar el seu propòsit és il·legítim i m’atreviria a dir que totalment indigne”.

La nit continuà amb l’estrena d’Un riu silenciós, una adaptació de la novel.la de Maria Beneyto El riu ve crescut, que havia sigut traduïda al valencià per Carme Manuel. Adaptació feta per l’Escola Teatre Serrano, al capdavant de la qual hi ha Ruth Palonés.

L’obra teatral començà per un desgavell de trons i llampecs provocats pel tècnic de so i llums d’aquella nit, Mariano Lloret, que curullant la sala posà un nuc en la gola els espectadors que omplíem la platea del teatre.

Dalt de l’escenari un grup d’actors i actrius, Ana Salas, Clara Merino, Xavier Ferrer, Joan Moncho i el veterà Joan Muñoz, representaren exquisidament la trama ajudats des del faristol per Ximo Vidal, qui feia introduccions escèniques seguint la narrativa de la novel·la.

Juli Capilla havia dit en la seua presentació: “L’obra que tots vostès veuran ara en estrena és també un homenatge a les víctimes de la Dana, als 229 valencians i valencianes (337 a tot l’Estat) que van perdre la vida aquell nefast 29 d’octubre de 2024. Els danys materials i, sobretot, les pèrdues humanes esdevingudes en aquella data tan dolorosa, es podrien haver evitat. Tant de bo que algun dia es faça justícia i se sàpiga tota la veritat”.

Al final de l’obra, mentre el públic posat en peu aplaudia llarga i acaloradament, la directora, actrius i actors, dalt l’escenari, agafats de la ma, miraven al públic enfervorit mentre alguns dels seus ulls s’omplien de llàgrimes.