Gandia encén la flama de la llengua: literatura i cultura en defensa del valencià

La primera pregunta de les entrevistes és la mateixa per a tots: per què heu decidit escriure en valencià, si en castellà podríeu tindre més èxit?

Eduard Marco: És que és la meua manera de parlar, sempre ho ha sigut, amb ma mare i amb mon pare, amb la gent de l'horta. Quan vius en valencià, no se t’ocorre que pots escriure en una altra llengua.

Miquel Berga: Per a això estan els traductors. Per a mi no seria natural escriure en castellà. La meua llengua natural i d’expressió, sobretot a l’hora d’escriure, és el català. És una qüestió de naixement, suposo.

Maria Josep Escrivà: No tindria cap sentit que escrivira en castellà. Escric en la llengua en què visc i en què parle. El que seria estrany és que no escrivira en valencià.

Els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2025 no senten la llengua pròpia com una simple ferramenta de comunicació i d’expressió, sinó com una cosa inherent a ells, innegociable, essència de la seua persona i la seua literatura, com una forma de vida.

Diverses enquestes realitzades entre 1992 i 2021 al País Valencià per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme revelen un descens notable tant en la comprensió lingüística com en el fet de saber parlar valencià. En 1992, el 83% de les persones enquestades afirmen entendre el valencià, mentre que en 2021 aquesta xifra descendeix a un 76%. Respecte al fet de saber parlar valencià, el percentatge passa d’un 60% en 1992 a un 50% en 2021. Aquest descens pot estar ocasionat per diversos motius: el procés de substitució lingüística, l’estatus de les llengües dominants o la davallada de l’ús social de la llengua, segons el mateix estudi.

Vivim en l’actualitat una etapa convulsa pel que fa al manteniment de la llengua pròpia. L’ús del valencià va descendint lentament i els valencianoparlants observen, inquiets, com la seua llengua és menyspreada i invisibilitzada per dirigents polítics i institucions autonòmiques, que són justament aquells que més haurien de protegir-la. “Els partits polítics van a destral, talant a poc a poc els arbres que queden al bosc, encara que el problema és més gran que això”, afirma Eduard Marco, Premi de Poesia Ausiàs March. La llengua es veu amenaçada dia a dia i els valencianoparlants senten, amb ràbia i impotència, el boicot i la falta d’actuació d’aquells que més haurien de vetllar per ella.

No obstant això, existeixen llums entre les ombres, focus de resistència, nuclis de cultura: existeixen els Premis Literaris Ciutat de Gandia. Aquests premis són un conjunt de guardons literaris en valencià atorgats per l’Ajuntament de Gandia i constituïts pel Premi de Poesia Ausiàs March, el Premi de Narrativa Joanot Martorell i el Premi Roís de Corella a la trajectòria literària. La data d'entrega dels premis, sempre al voltant d’aquests dies per commemorar la primera publicació del Tirant lo Blanc, és aquest 21 de novembre al Palau Ducal de Gandia.

Segons l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques (IMAB), la seua creació es remunta a l’any 1959, quan es van encetar els Premis de Poesia Ausiàs March en commemoració del cinqué centenari de la mort de l’autor de Gandia. En aquesta primera edició, en principi amb l’admissió d’obres també a castellà, el jurat estava format per grans escriptors com Joan Fuster o Salvador Espriu. El fet que aquests premis es crearen durant la dictadura, i que se celebraren pràcticament cada any fins a l’actualitat, posa de manifest la voluntat i la lluita de moltes persones que han apostat per la llengua i per la cultura i que no han descansat fins a assegurar la seua supervivència i difusió.

Per a Balbina Sendra, regidora de Cultura de Gandia, els premis s’han mantingut durant tants anys gràcies al compromís dels equips a les biblioteques, juntament amb Edicions 62, que publica els llibres guardonats i els dota d’una gran visibilitat arreu de tot el territori valencià. També destaca la qualificació especial que Gandia va rebre l'any 2012 de “Ciutat Literària i dels Clàssics” per ser considerada una ciutat que aposta per la promoció i el reconeixement de la creació literària, a més de tindre un gran compromís amb la llengua i la cultura. Per a Maria Josep Escrivà, Premi Joan Roís de Corella a la trajectòria literària i nascuda al Grau de Gandia, la ciutat és una espècie de “nucli de creació cultural que incita a la lectura i a l’escriptura”.

“Són premis que intercomuniquen els territoris de parla catalana”, afirma Miquel Berga, guanyador del Premi Joanot Martorell. “Són molt importants, i és fantàstic que un premi que s’atorga a Gandia es publique a una editorial tan prestigiosa com Edicions 62, que està a Barcelona. Ens uneixen”. Eduard Marco parla d’una unió diferent; la de la literatura valenciana amb els castellanoparlants. Relata una anècdota que comença amb un recital a Geldo, un poble castellanoparlant, en el qual va llegir poesia amb altres poetes de parla castellana. “Quan va acabar el recital, es van apropar diverses persones de Geldo i em van dir: ‘Hijo, a ti te hemos entendido todo. A los otros, que hablan como nosotros, nada’. Aleshores, vaig pensar que sí, que tot açò està servint per a alguna cosa”.

Segons Gemma Lluch, catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de València, la celebració d’uns premis literaris per si mateixa no pot considerar-se una estratègia efectiva per a la promoció de la llengua i de la lectura, però la situació canvia si els premis s’insereixen en un conjunt d’accions complementàries orientades a aquests objectius. “En aquests casos, el premi actua com a element central d’una estratègia més ampla que inclou activitats de difusió, mediació i dinamització”. Els Premis Literaris Ciutat de Gandia s’emmarquen dins de la Tardor Literària, un festival organitzat per l’IMAB amb l’objectiu de promoure la lectura en tota la ciutat a través de més de cinquanta activitats. “L’entrega dels premis és l’acte de més transcendència d’una Tardor Literària plagada d’activitats, per això li posen fi. Tant els premis com la Tardor Literària serveixen per a visibilitzar i posar en primer pla la literatura de qualitat en valencià”, explica Toni Ordiñana, director de la Biblioteca Central de Gandia.

Els premis no solament contribueixen a la difusió i la reivindicació del valencià en un moment de crisi lingüística, sinó que també impulsen una literatura de qualitat que fomenta la reflexió i el pensament crític.

Eduard Marco (1976) és el Premi Ausiàs March 2025. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, és poeta, traductor i llaurador a l’horta de Borbotó. Té tres gats, adora viure al camp i no li agraden les biografies avorrides. Per a ell, la poesia ha de fer-se entendre i buscar l’emoció a través de la veritat. Profundament connectat a la terra i a la llengua, ha escrit Colombaire, un poemari que viatja entre la poesia i la prosa poètica i que va suscitar la unanimitat del jurat dels premis. L’autor vol deixar clar que el seu no és un llibre sobre columbicultura, sinó sobre les persones que ha estimat. És un llibre d’amor a son pare, que va morir de càncer; al poble, a la poesia, a la vida real, a totes les persones que ha conegut i ha volgut. És una oda als colombaires de la seua vida i una forma de parlar, al mateix temps, sobre l’amor i el dolor per haver viscut i haver perdut, que arriba a ser el mateix.

Miquel Berga (Salt, 1952), guanyador del Joanot Martorell 2025, és professor de Literatura Anglesa a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És autor de nombrosos estudis sobre aquest àmbit, especialment sobre la figura de George Orwell, autor que l’ha acompanyat des de la seua joventut, fa més de quaranta anys, quan va llegir Homenatge a Catalunya durant la seua estada a Anglaterra. Ara, amb la publicació d’Eileen. Retrat d’un matrimoni, aprofundeix en la figura d’ella d’Eileen O'Shaughnessy, una dona irlandesa caracteritzada per una ironia encantadora i una intel·ligència remarcable que en la seua joventut va coincidir amb Eric Blair, aleshores un escriptor sense massa expectatives d’èxit. Al llibre, alternant la veu objectiva i llunyana d’un narrador extern amb les íntimes i divertides cartes d’Eileen, es relaten les vides de dos revolucionaris precoços que, de tan compromesos com n’estan amb la causa de la llibertat, se’n van de “lluna de mel” a la Guerra Civil Espanyola. En l’obra, el focus es posa, per fi, en Eileen, la dona que sempre ha estat a l’ombra de l’escriptor.

Maria Josep Escrivà (1968) ha guanyat el Premi Joan Roís de Corella a la trajectòria literària, el qual va ser creat l'any 2017 amb l’objectiu de reconéixer aquells autors que han dedicat la seua vida a la literatura. Nascuda al Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana. La seua trajectòria inclou obres cabdals com Remor alè, Flors a casa o L’alegria de l’oblit. Distingida per nombrosos reconeixements, com el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona, la seua obra ha contribuït a situar Gandia i la Safor en el mapa cultural internacional. El fet de rebre aquest reconeixement a la seua ciutat després d’haver dedicat la seua vida a la literatura li suscita un immens agraïment, i l’accepta en nom del col·lectiu cultural existent a Gandia i a la Safor. El premi no sols és un reconeixement per a ella, sinó també per a la vida cultural de la ciutat.

Aquests escriptors, autors d’obres d’una qualitat extraordinària, porten el valencià per bandera i s’encarreguen de reivindicar-lo cada vegada que se’ls pregunta. És la seua llengua, per això la utilitzen. No hi ha més. Encara que els percentatges respecte a la utilització del valencià hagen descendit, sembla que mai desapareixeran del tot. La prova són aquests premis: creats durant la dictadura per un grup de persones compromeses amb la llengua i amb la cultura i mantinguts al llarg dels anys per altres individus que, independentment del temps, de les generacions, dels canvis; comparteixen els mateixos ideals. Si aquells ho van crear, aleshores aquests s’encarregaran de mantindre-ho. La llengua no és una mera ferramenta per a la comunicació, sinó l’essència d’una identitat col·lectiva i individual, la forma de ser de tot un poble, una manera única d’estar al món: la valenciana i el valencià. La flama de la llengua i la cultura no s’apaga si els valencians s’encarreguen de mantenir-la viva.