Premis Literaris Ciutat de Gandia 2025

Divendres passat, dia 21 de novembre, es celebrà l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia: El XLVII Premi Joanot Martorell de Narrativa; el LXIII Premi Ausiàs March de Poesia i el IX Premi Roís de Corella a la Trajectòria Literària. Este any el lliurament dels guardons es feia en l’impressionant marc del Saló de Corones del Palau Ducal.

Seien, a un costat de la primera fila, l’alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto; la regidora delegada de l´IMAB, Balbina Sendra; la tinenta d’alcaldia, Liduvina Gil; el secretari primer de la Mesa de les Corts Valencianes, l’Espectable Victor Soler i les regidores Maribel Codina, Esther Sapena i Mari Carmen Vidal. A l’altre costat de la primera fila seien el director de l’IMAB, Toni Ordiñana i els tres guardonats: Maria Josep Escrivà, Miquel Berga i Eduard Marco.

En un lloc estacat estaven Marc Granell, el reconegut poeta guanyador de la primera edició del Premi Roís de Corella, i els fills predilectes de Gandia, Josep Piera i Pasqual Molina. També els membres del Jurat Pilar Beltrán, Valeria Gaillard, Xavier Aliaga, Jordi Cornudella i Rubén Luzón; el director del CEIC Alfons el Vell, Juli Capilla; la directora del Palau Ducal, Estela Pellicer; el subdirector de la Universitat Politècnica de Valencia, Lluis Miret, i el president de la Societat de Foment AIC de Gandia, Joaquin Barber. A més a més, hi hagué representants de la FAES, Càritas, Fedaveïns, Fundació Casal Jaume I Safor Valldigna, l’Associació de Pàrkinson i el Cor Carmesina.

L’acte començà amb una interpretació musical de SA For Dixieland Band, el grup de jazz que actuaria en diversos moments de l’acte, i en acabar la interpretació de “Someday My Prince Will Come”, Victoria Maso, s’apropà al faristol per iniciar la que seria la seua tasca de presentadora conductora professional de la gala i ho va fer recitant un fragment del poema “Terra”, de Maria Beneyto, qui ha sigut declarada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, escriptora de l’any 2025. Després demanà la presencia de l’alcalde Prieto perquè fera el seu discurs institucional.

José Manuel Prieto digué des del faristol: “La nostra ciutat ha sigut històricament una ciutat culta i dels clàssics. Per tant, la Tardor Literària no és només un cicle d’actes literaris. És també una crida a la ciutadania perquè siga protagonista del debat sobre els valors del respecte, la cultura democràtica i el futur comú en una època dominada pel soroll i la desinformació.[...] Vivim bons temps per a la literatura. Som punta de llança per a la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. I açò és un fet incontestable. No és fàcil potenciar la cultura feta a casa nostra, però un país que no estime la seua cultura, que no provoque l’impuls de totes les formes d’expressió culturals, és un país que no aprecia la seua pròpia realitat.

Prieto continuava: “La cultura no és un luxe ni un negoci. La cultura és fonamental, és l’ànima. Determinar un model en què la cultura tinga un paper fonamental condiciona el futur de la societat. I açò és el que estem fent a Gandia amb la nostra capitalitat literària, que és una projecció del millor del que som, del nostre projecte col·lectiu com a ciutat.

Gandia, capital de les lletres valencianes, no podia deixar de celebrar la recuperació de les emocions i este renaixement del poble valencià, també des del món de la literatura. I crec, amb sinceritat, que ho hem assolit amb grans dosis d’il·lusió, creativitat i talent”.

“Ens trobem en el Saló de Corones del Palau Ducal. Este saló simbolitza el millor del nostre passat. Si en aquell temps, els Borja —ambaixadors del Renaixement a Roma i a terres valencianes— van ser capaços de situar la nostra cultura en el món, ara junts els gandians hem d’iniciar un nou temps de renaixement, situant sempre els valors i les persones per davant de tot. Perquè no hi haurà renaixement al territori valencià sense cultura, com deia el gran escriptor valler Rafael Chirbes.

La cultura és vida i és llibertat”.

Seguidament, Victoria Maso iniciava la cerimònia de lliurament del Premi de poesia Ausiàs March amb esta introducció: Enguany este premi celebra la seua 63 edició. Un guardó que està considerat entre els de major prestigi del panorama literari valencià. I demanà que pujarà a l’escenari per a concedir-lo a la regidora de Cultura, Balbina Sendra.

La conductora explicà les característiques del premi del 2925 dient que a esta edició se n’havien presentat 42 obres. La reunió del jurat es va fer al mes de juny. Un jurat format per Jordi Cornudella, Jaume Pont, Rubén Luzón i Simona Škrabec. Presidit per Jordi Cornudella i com a secretari: Antoni Ordiñana, director de l’IMAB. I llegí l’acta del jurat: “La totalitat  dels membres del jurat destaquen una obra respecte de la resta per la seua excel·lent construcció poètica, pel resultat tan convincent que obté com a obra poètica, tot i que  incorpora textos en prosa, per l’univers poètic que és capaç de recrear, pel simbolisme que cohesiona el conjunt del poemari, per l’imaginari tan ben construït que aporta i que  preserva la pervivència de la tradició lligada a la terra, per la naturalitat, proximitat i veritat en la forma d’expressar una vivència personal, per l’estructura complexa que, a desgrat que a estones pot semblar  descompensada, acaba quallant i arrodonint l’obra. Per tot això, el tribunal declara  guanyadora d’aquesta 63 edició del premi Ausiàs March de poesia l’obra Colombaire,  presentada sota el pseudònim “Edgar Horta”,  de la qual, oberta la plica, resulta ser-ne autor Eduard Marco Escamilla”.

El flamant Premi de Poesia Ausiàs March del 2025, Eduard Marco va rebre la figura que representa el guardo i des del faristol tingué paraules d’agraïment al jurat i a la seua família. Eduard Marco, nascut l’any 1976, és un poeta, traductor i llaurador de l’horta de Borbotó. Entre 2003 i 2009 va publicar quatre reculls de poemes. Després vingueren una dotzena d’anys de silenci, trencat amb un seguit de llibres que han tingut molta repercussió en el nostre món poètic: Ultramarins (2022) , L’horta (2022), Cita prèvia (2023) i Dolors (2024), que va guanyar el premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. Eduard Marco com a guanyador del Premi Ausiàs March de Poesia de l’any 2025, rebrà una dotació econòmica de huit mil Euros.

A continuació es celebrà el lliurament del Premi Joanot Martorell de Narrativa, el qual Maso va iniciar amb estes paraules: “De vegades, fa por acostar-se als clàssics. Però els clàssics son textos clau, nuclears, en la història de la literatura. Gandia, ho ha tingut sempre clar. Precisament per no tindre esta por en el 1979 es va posar el nom de Joanot Martorell al seu guardó, esta vegada, de narrativa. Amb una voluntat clara: recordar la seua figura, celebrar-la, però també reivindicar davant del món els lligams de Gandia amb el creador de Tirant lo Blanc. Amb la persona que amb la seua imaginació va ser el creador de la novel·la moderna.

Demanà la presència de Pilar Beltran representant d’Edicions 62 del Grup Planeta dalt de l’escenari per fer-ne el lliurament i referí les característiques que tingué el Premi de Narrativa del 2025: “44 obres han aspirat a ser les guanyadores d’este premi. El jurat ha estat format per Pilar Beltran, Valèria Gaillard, Martí Domínguez i Xavier Aliaga. Com a presidenta, Pilar Beltran i com a secretari: Antoni Ordiñana, director de l’IMAB de Gandia”. I va llegir les conclusions del jurat: “Un jurat que han destacat una obra respecte de la resta pel seu missatge universal i vigent, per la força dels dos protagonistes, pel contingut didàctic i formador, per la reivindicació d’una dona injustament oblidada, per la originalitat i qualitat literària i alhora pel seu  dinamisme i per la naturalitat narrativa que es dona en aquest relat  sobre una parella única: George Orwell i Eileen O’Shaugnessy. Per això, el tribunal declara guanyadora d’aquesta 47 edició del premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia l’obra Eileen, retrat d’un matrimoni, presentada sota el pseudònim “Caterina Albert”, de la qual, oberta la plica, n’és autor Miquel Berga”.

Miquel Berga, nascut a Salt, l’any 1952, és professor honorari de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona. Ha escrit nombrosos estudis sobre literatura anglesa, especialment sobre George Orwell. És autor, entre altres títols, d’Un aire anglès (2018) i Una Educació (2021). El 2019 va publicar en esta mateixa col·lecció Quan la història et crema la mà. Auden i Orwell entre dues guerres. Així mateix, va editar el volum Un hotel en la Costa Brava (2013), de Nancy Johnstone, l’aventura de dos idealistes anglesos envoltats del remolí de la Guerra Civil, que tingué una continuïtat inesperada en Un país estranger (2024). Miquel Berga rebrà 20.000 Euros com la dotació econòmica que té el Premi Joan Martorell de Narrativa.

El guanyador s’apropà al faristol des del qual digué estes paraules: “És un honor i un privilegi rebre aquest premi d’una ciutat, Gandia, que associem a noms com ara Ausiàs March o Joanot Martorell, noms fundacionals de la tradició literària de la nostra llengua. Dic la «nostra» llengua perquè sé el sentit de militància lingüística que inevitablement comporta que el vostre Ajuntament promogui aquests premis literaris. Desgraciadament, avui dia, el govern del meu país i el del vostre país no es parlen. I si no es parlen és molt difícil imaginar es puguen entendre. Sortosament, però, els de Gandia i els de Girona ens entenem perfectament i la nostra geografia està farcida de puntets de llum on viu i perviu la nostra llengua; per sota els governs que no es parlen hi ha una comunitat de parlants, una xarxa lluminosa que ens connecta i ens uneix i que jo veig, per dir-ho en una expressió del poeta Auden, com una «flama afirmativa». I si volem posar-hi una mica d’ironia podem adaptar un aforisme d’Oscar Wilde a les nostres realitats i afirmar que «el país valencià i Catalunya són dos països separats per una llengua comuna».

“Un home que va dedicar-se a construir ponts entre llengües comunes i llengües diverses va ser un catedràtic de la Universitat de València que va ser, també, diputat per la meua província de Girona. Es deia Ernest Lluch. Hui fa 25 anys que els de la dialèctica de les pistoles van decidir assassinar-lo vilment perquè intentava que tots aprenguessin a escoltar les raons de l’altre”

“Enguany fa 40 anys que vaig publicar el meu primer llibre dedicat a Orwell, Mil nou-cents vuitanta-quatre. Radiografia d’un malson, en la col·lecció «Llibres a l’Abast» d’Edicions 62. I amb l’Eileen i el premi Joanot Martorell, 40 anys després torne a publicar sobre Orwell en Edicions 62. Un goig privat. I un altre que encara és més privat, es que precisament avui la meua filla petita fa divuit anys... Vostès comprendran si els dic que em sento, avui i aquí, especialment feliç i agraït de poder compartir tot això amb la gent de Gandia. Moltes gràcies!”

I arribà el moment més esperat de la nit, la concessió del Premi a la Trajectòria Literària a Maria Josep Escrivà, de la qual l’Alcalde Prieto havia dit en el seu discurs: “Un ben merescut reconeixement a Maria Josep Escrivà que celebra la seua prolongada i sòlida contribució a la literatura. Este guardó no sols honora la seua obra poètica, sinó que destaca el valor d’una veu que ha teixit des de la intimitat i la paraula la memòria cultural del seu territori. Un guardó amb el qual hui no sols reconeixem una obra concreta, sinó un recorregut vital dedicat a la paraula”.

Es demanà la presencia de Jose Manuel Prieto per a fer el lliurament del guardó. La presentadora havia dit: “Teníem en esta ciutat un premi de poesia, un premi de narrativa, però com una ciutat como la nostra no anava a tindre un premi que reconeguera una trajectòria? El conjunt de l’obra d’una autora, un autor? El seu impacte cultural, la seua qualitat i originalitat, la seua contribució al patrimoni literari en la nostra llengua, la profunditat i innovació del seu treball? Doncs per a completar el cercle d’estos reconeixements literaris va nàixer el tercer i més jove dels nostres guardons: l’any 2017 s’estrenava el Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària”. Un premi, en la instauració del qual este cronista que els escriu tingué molt a veure. Roís de Corella, fill de Gandia i un dels principals autors del Segle d’Or valencià.

Aleshores és digué la decisió: “Enguany, per unanimitat raonada els membres del consell de l’IMAB, s’ha decidit concedir el Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària de 2025 a Maria Josep Escrivà i Vidal, poeta i narradora del Grau de Gandia”. El Premi Roís de Corella és honorífic i no té cap dotació econòmica.

I es demanà la seua presencia per a rebre el guardó.

Però en eixe moment esdevingué una de les amables sorpreses de la vetlada quan s’anuncià la lectura de la glossa que li havia fet Marc Granell a Maria Josep Escriva de la qual ell es considerava gran amic i admirador absolut, i que li dedicava amb la paraula i amb el cor: “Exposar, ací, a Gandia, les raons per les quals el jurat del prestigiós Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària ha decidit atorgar-lo enguany a Maria Josep Escrivà és tasca complicada per sobrera, ja que són evidents i conegudes per tots vosaltres. Però alhora és senzilla i necessària, perquè, d’ençà que va irrompre fa ja més de trenta anys en el panorama literari català, aquesta evidència ha anat creixent de forma imparable i aquest premi que avui se li concedeix les ratifica i fa que siguen reconegudes per tots. I són raons plenament avalades, d’una banda, per la solidesa i qualitat indiscutibles d’una obra literària, sobretot poètica però també narrativa, que ha anat fent-se amb el rigor pausat, acurat, respectuós amb un mateix, amb el lector, amb la literatura, de qui té de debò coses a dir i procura amb honestedat i saviesa, cada vegada, la forma millor de dir-les”.

“Així, a poc a poc però sense descans, des d’aquell Remor d’alè que ja va cridar l’atenció, vullga ella o no, l’any 1993 fins al publicat enguany, L’alegria de l’oblit, han estat vuit els llibres seus de poemes publicats, amb títols tan significatius com Tots els noms de la pena, el 2002; Flors a casa, el 2007; Serena barca, el 2016, o Sempre és tard, el 2020. Amb molts d’ells ha guanyat premis prestigiosos, com el Senyoriu d’Ausiàs March del 1992, el Marià Manent del 1997, els Jocs Florals de Barcelona del 2007, el Miquel de Palol del 2020 o el Premi Nacional de la Crítica de poesia catalana del 2021, i el que és més important, són llibres que han creat un corpus poètic sòlid i imprescindible, reconeixible en la seua varietat per l’honestedat de la mirada sempre atenta i oberta al dolor i al goig que la vida és, en un mateix i en el món que se li obre al davant, i que els seus versos ens traslladen amb l’emoció i la perfecció formal precises per a compartir-la”.

“Maria Josep Escrivà ha estat des de ben jove un admirable «animal literari», en el millor sentit de l’expressió, és clar, que no ha deixat de treballar (i sempre bé —quan a vegades es lamenta pel poc de temps que li queda per a dedicar-lo a la seua obra pels nombrosos treballs que li encarreguen, jo sempre li dic que si no ho fera tot tan bé això no li passaria—) per les dues passions que més l’han motivada, la literatura i la llengua, la ciutat i el país des d’on ella la treballa”.

“Des de la promoció i organització incansable, als anys noranta, de dues tertúlies literàries a la ciutat de València, al Café Malvarrosa i al Café Sant Jaume, cabdals per a la consolidació de les noves veus poètiques que anaven sorgint i que han protagonitzat l’eclosió poètica que s’ha produït en aquest nou segle —per exemple, en el Sant Jaume vam conèixer un joveníssim Eduard Marco, i mireu-lo ara ací amb el merescut premi Ausiàs March d’enguany—, passant per la coordinació durant una dècada, des del CEIC Alfons el Vell, de l’Homenatge a la Paraula, o la labor duta a terme des de Saforíssims junt amb tants excel·lents escriptors i escriptores d’aquest miracle cultural i literari que és aquesta ciutat i aquesta comarca, o la col·laboració amb diversos mitjans periodístics com Ràdio Gandia Ser i les nombroses publicacions on desenvolupa la seua faceta crítica sempre atenta a les veus joves que s’incorporen al panorama literari, com també ho fa des del seu treball quotidià en el món editorial, fins a la seua cada vegada més reclamada participació en festivals, trobades, recitals tant d’àmbit nacional com internacional, Maria Josep Escrivà no ha cessat de produir raons que conformen les línies essencials d’una trajectòria literària i cívica mereixedora d’aquest premi i imprescindiblement necessària en un país, en un món que se’ns fan cada vegada més hostils”.

Maria Josep Escrivà va rebre de mans de l’alcalde Prieto el seu guardó i, sens dubte, emocionada s’apropà al faristol, per a dir: “El reconeixement i el premi Roís de Corella no és una qüestió individual, sinó col·lectiva. Em considere una persona afortunada, perquè he pogut fer en la vida allò que més m’agrada fer, que és escriure, fer literatura, fer poesia, i ajudar, en la mesura de les possibilitats, a difondre, a divulgar i a compartir amb els altres aquest privilegi.

Per tant, un reconeixement col·lectiu que compartisc, en primer lloc, amb els meus pares, que, sense estudis, sense cap preparació acadèmica i des de la humilitat absoluta sempre van tindre clar que havien d'ajudar-me a fer el que jo volia fer: estudiar, llegir i escriure. I és un reconeixement compartit igualment amb la meua família i amb la gent de ma casa (tots ací presents i alguns que no hi són físicament, però estan acompanyant-nos des de casa).

També és un reconeixement compartit amb els companys de gremi, amb els col·legues de Saforíssims SL i de més enllà, i vull que el reconeixement siga també, molt important, per a tota la gent que ens veniu a escoltar quan organitzem actes literaris, que ens seguiu, que ens doneu suport, que ens llegiu; un reconeixement compartit amb les llibreries i les biblioteques que faciliten i dinamitzen la lectura; i amb les institucions i les entitats de la comarca que donen suport a tota mena d'iniciatives culturals, perquè creuen que la cultura és una manifestació de la nostra riquesa com a poble. A l'Ajuntament d Gandia, per motius obvis, reconeixement i agraïment molt especial. Sense el vostre suport, sense el caliu col·lectiu, sense el comboi que fem entre tots, res no tindria sentit i us ho assegure, tot seria bastant més avorrit”.

“Soc la primera de tota la genealogia familiar que té una carrera universitària: Filologia (Hispànica). Després em vaig especialitzar, ja al doctorat, en Filologia Catalana i vaig començar a escriure, en la llengua en què hem parlat sempre a casa, òbviament. Mon pare i ma mare sempre han estat orgullosos que els seus fills hagen arribat a «saber» més que ells. I com a «escriptora» he viatjat per molts països i m’han traduït a un grapat de llengües. Amb el valencià que em van ensenyar a parlar, primer que res, a ma casa. Vull dir que, si estic ací, és gràcies a tot això i és fruit de tot un seguit de circumstàncies, atzaroses o propiciades amb insistència i amb moltíssim esforç”.

“Ara, voldria demanar un desig, i voldria entonar una demanda col·lectiva: no us deixeu manipular, no renuncieu al dret de ser lliures i de ser feliços. I per a ser feliços hem de fer allò que volem fer i ser allò que volem ser. En el meu cas, continuaré escrivint en valencià, una llengua tan respectable com qualsevol altra, i continuaré portant la meua poesia i la meua literatura allà on em conviden. I diré que soc valenciana, que vinc del Grau de Gandia, de la Safor. I continuaré demostrant amb tota la naturalitat que la llengua que m’han ensenyat a casa i que he perfeccionat a la universitat i que he llegit als llibres és una llengua tan rigorosa, tan prestigiosa, tan rica, tan normal i tan màgica com la de qualsevol dels escriptors que escriu en qualsevol part del món i que comparteix la seua literatura, des del goig, des del rigor i des del respecte, amb la gent que s'estima. Gràcies, de cor”.

L’acte solemne de la cerimònia de lliurament acaba de manera informal amb una mena de tertúlia entre els guanyadors i Victoria Maso en la qual es guardonats parlaren de projectes vitals i literaris del present i del futur.

Suscríbete para seguir leyendo