Marxuquera al peu del Mondúver: Del paper a la pantalla

Quan una publicació local com Marxuquera al peu del Mondúver decideix fer el salt del paper al format digital, no fa només un canvi de suport: fa un canvi de cicle. Després de cinc números en paper i cinc anys, aquesta revista anual inicia una nova etapa que ja no depén del cost de la impressió ni de les limitacions materials, sinó de la voluntat de continuar creixent i de mantenir viu un projecte cultural que parla del territori i des del territori.

Els qui estimem les revistes en paper sabem que hi ha una mena de litúrgia en el gest de fullejar, en la textura, en el pes. El paper ens predisposa a una lectura pausada, gairebé ritual. Però també sabem que la realitat comunicativa ha canviat, que la informació circula a un altre ritme i que els projectes culturals que volen perdurar han d’aprendre a dialogar amb aquest nou ecosistema. Adaptar-se no és renunciar: és trobar una altra manera d’estar.

El digital planteja reptes, és clar. Reptes de forma i de fons. Cal repensar la relació amb els lectors, que ara disposaran d’un accés més immediat però també més dispers. Cal reimaginar els continguts perquè no tot allò que brilla en paper conserva el mateix efecte a la pantalla. I cal assumir que la competència es dilata: ja no són només altres revistes, sinó tot un univers digital que reclama atenció permanent. El digital és un espai immens, però també sorollós.

Tanmateix, el salt al format digital obri oportunitats que el paper, inevitablement, no podia oferir. Entre elles, dues resulten especialment rellevants: l’arxiu i la divulgació. La digitalització garanteix que els continguts no es perden ni s’esgoten. Cada número, cada fotografia, cada testimoni queda accessible, consultable, preservat. El coneixement local -tan fràgil, tan susceptible de desaparéixer- es converteix així en un arxiu viu, obert a lectors presents i futurs. A més, la divulgació es multiplica: el que abans restava circumscrit a Marxuquera o a la Safor ara pot arribar a estudiants, investigadors, veïns que viuen lluny o qualsevol persona que, des de qualsevol lloc, vulga entendre aquesta vall al peu del Mondúver.

Aquest pas al digital, però, no tanca la porta al paper. Al contrari: la flexibilitat del nou format permet imaginar edicions especials impreses en moments significatius -un aniversari, un monogràfic, un dossier temàtic. El paper deixa de ser una obligació anual per convertir-se en un esdeveniment ocasional, cuidat, celebrat. Una manera de conjugar tradició i innovació sense renunciar a cap de les dues.

A més de tot el que hem comentat, avancem que la presentació del nou format vindrà acompanyada d’algunes novetats. No sols incorporarem articles i aportacions actuals, sinó també activitats que hem anat celebrant al llarg d’aquests cinc anys -presentacions, exposicions, xarrades…- i que fins ara no podíem incloure en la revista impresa.

Per això, la presentació de la nova revista digital el pròxim divendres 12 de desembre, a les 20 h, al Centre Social de Marxuquera, a l’ermita, és molt més que un acte públic. És una invitació a acompanyar-nos en aquesta nova etapa. A continuar fent comunitat. A continuar explicant Marxuquera… des de Marxuquera, però amb un horitzó encara més obert.