Gràcies per tot, Pro-Música

El passat divendres, l’Associació Pro-Música acabava la seua missió cultural i social a Gandia. Amb el concert de l’Orquestra Filarmonía Ibérica (magnífic, per cert), es donava per finalitzada una llarga singladura de 30 anys oferint el bo i millor de la música clàssica a la nostra ciutat. Noms com els de Vasko Vassilev, Ivan Zenaty, Joëlle Strauss i moltíssims altres, han sonat a la Casa de Cultura gràcies a l’entusiasme, la generositat i la sensibilitat d’un grup de persones que, de manera altruista però compromesa, han sigut capaços de construir una història que quedarà en la memòria de la vida cultural de Gandia.

Però darrere d’aquestes persones hi ha noms: Fabià Todolí, Fernando Mut, Concha Merí, Carlos Sanchis i, per supost, Òscar Creus. La llista és més llarga però em disculparan si no la faig més extensa. En el meu paper de treballador municipal per la cultura no tinc més que agraïments per a tots, perquè ha sigut molt fàcil i molt gratificant treballar colze a colze amb ells.

M’he permés escorcollar en la trajectòria de Pro-Música. Des d’aquells primers anys on els concerts se celebraven al Palau dels Borja, fins a acollir-los a la Casa de Cultura, durant més de 25 anys. I en cap moment hem tingut situacions de disputa o de discussió, sinò al contrari. A més, personalment he tingut el plaer, en moltes ocasions, d’estar escoltant els assaigs dels músics al saló de la Marquesa, mentre jo treballava en les meues coses al despatx. Creieu-me que conviure amb Bach, Mozart o Beethoven durant tot un matí és un d’eixos regals que et dóna la professió.

Però jo crec que el regal més gran és que Pro-Música haja estat present durant aquests 30 anys. Dubte molt que hi haja associacions culturals amb una trajectòria tan llarga i exemplar. Segurament serà perquè aquesta ciutat és culturalment vital i perquè els èxits han anat acompanyats de la perseverància de les diverses juntes directives de l’associació, instaurant un model de gestió que hauria de ser imitada per altres entitats.

Acabava l’últim concert de Pro-Música amb la interpretació d’una obra titulada Rapsòdia Valenciana, una bellíssima composició que el director de l’orquestra, Melani Mestre, havia composat expressament en honor a Pro-Música. Era el moment de dir-los adéu. No sé si aquest moment era trist, però potser aquesta tristesa es transforme en alegria si, amb el temps, arribem a la conclusió de que disfrutar de Pro-Música ha sigut un regal. Gràcies per tot.