"Històries i llegendes", de Joan Iborra

Ara Joan Iborra, nascut a Silla i trasplantat a Xeraco manté una constància exemplar com explorador dels racons amagats de la història per arxius i biblioteques, però també recull testimonis orals de persones ancianes custodis i estimadors últims de tantes “Històries i llegendes" precisament el títol del llibre presentat a Xeraco el dia 12 de desembre.

El volum recull 35 relats entre “El rei Rodrigo” sobre l'últim sobirà dels gots i el comte Julià quan l’arribada del àrabs a la península el 711. La darrera crònica versa sobre una temàtica més propera: “La balena de l’Albufera” sobre la riuada de 1957 quan un enorme cetaci va entrar de la mar per la gola de Pujol i feia bolcar les barques que solcaven l'Albufera. Per motius ben evidents el tema toca el tendre en aquests dies 67 anys més tard.

Hem espigolat temes propers com La séquia del rei, Els corporals de Daroca, La mort de Joan de Borja, La batalla del Vernissa, El cavall verd i La serp de la Venta. Tots ells tenen un interés especial per la seua proximitat geogràfica. A més la Serp de la Venta en una versió teatralitzada per Ximo Vidal es representa cada any el 31 de juliol com a inici de les festes patronals de Xeraco.

La batalla del Vernissa disputada entre les tropes realistes i les milícies agermanades. Els dos exèrcits prepararen batalla en l'assut de Palma sobre el riu Vernissa on Vicent Peris, cap dels agermanats, aconseguí una de les poques victòries en tota la guerra. Un discret monòlit recorda el llegendari triomf en l’actual polígon industrial de Palma al costat de la carretera.

La séquia del rei forma part de l'imaginari popular de la Reconquesta quan Jaume I ocupa el castell de Bairén i la marjal plena d’ ullals, el més important l’ ullal Fosc. Ab-ben-Cedrell va cedir la fortificació. A Xeraco li han dedicat un carrer.

El miracle de Llutxent i els corporals de Daroca esdevingut en 1563 al castell de Xio recorda la batalla de les hostes cristianes contra les musulmanes quan un sorprenent atac va interrompre la missa del capellà, el qual va amagar cinc formes consagrades. Passat el perill anaren a recuperar les hòsties i trobaren sagnant els corporals. Aquest fet sorprenent va motivar una forta discussió entre els cavallers perquè tots pretenien endur-se el sorprenent descobriment al seu poble. Al final el capellà que era de Daroca va proposar que les posaren dalt de la mula la qual es va enfilar cap a sa casa, es a dir cap a Daroca.

Altrament cobra valor un vocabulari molt acurat per al temps de les narracions, però molt digne per a l’ època actual quan la nostra llengua suposa una lluita cada dia més complexa pels entrebancs del poder polític actual. Com a exemples farem esment de: gelosia, esguit, casup, cossiol, esmunyir, catifa, aüssar, astorat, missatger, aljama, alimara, avenc, assolar, llogaret i xino-xano.

Totes aquestes històries i altres més nodrixen una narrativa oral molt genuïna i caldria en cada poble les conservara per escrit.