Manuela Carmena al Teatre Serrano

No era la primera vegada que Manuela Carmena venia a conversar a Gandia. Jo, almenys, la vaig escoltar, fa tres anys, fent la conferència inaugural de la Universitat d’Estiu a Gandia, en el pati jardí de la Casa de la Marquesa, i em deixà bocabadat, pel que va dir i, sobretot, per la serenitat amb la qual ho va fer. Confese la meua sorpresa d’aleshores, perquè jo tenia el prejuí que fora una dona ja major per a aquella conferència inaugural, tot i el seu important currículum com a advocada, jutgessa i exalcaldessa de Madrid, però em vaig equivocar del tot, afortunadament.

Ni cal dir l’interès que tenia en escoltar-la de nou, esta vegada responent a les preguntes d’un periodista tan experimentat con Joan-Carles Martí, el nostre director del diari Levante–EMV, però no va poder ser! Cap tipus de previsió, ni la més optimista, podia aventurar l’allau de persones que volgueren estar allí, amb ella, aquella nit. Protocol de l’Ajuntament em reservà seients destacats en tots els esdeveniments municipals i, com faig sempre, hi arribava amb el temps suficient. 35 minuts abans passava amb el cotxe cap al pàrquing del Prado i la cua de persones que volien entrar al Teatre Serrano ocupava l’amplària de la vorera i arribava ja quasi al cantó del carrer de Foment AIC, una cua de tres, quatre persones, per línia! Aleshores vaig considerar impossible l’entrada, perquè, a més a més, havia de fer-ho eludint la cua, la qual cosa em feia vergonya i vaig preferir que els meus seients foren ocupats pel públic, cosa que també, he sabut que ho van fer, almenys l’alcalde, José Manuel Prieto, i la regidora delegada de Cultura, Balbina Sendra, els quals veieren tot l’acte drets darrere de l’última fila de la platea.

He vist diverses vegades la totalitat dels 47 minuts que durà l’entrevista, a través del canal de You Tube de l’Ajuntament de Gandia i de les imatges que m’han proporcionat els companys de TeleSafor. Aleshores, en tinc les veus, en tinc les imatges, conec el recinte del Teatre, vaig viure en directe l’ambient del públic als voltants i em puc imaginar la calor dels aplaudiments sonors que va rebre Manuela Carmena en començar i en acabar la seua intervenció. Puc escriure l’article, puc fer-ne la crònica.

El relat comença un temps abans, quan José Manuel Prieto, com alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia rebia l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena a les portes de la casa consistorial. Ja en el despatx de l’alcaldia era convidada a signar en el llibre d’honor de la ciutat, en el qual va escriure: «Què oportú fer un Gandia Pensa i que feliç que em sent d’aportar-hi les meues idees». I acabava: «Amb una carícia i amb una rosa de tinta la qual no se seca mai», aclarint ella, tot seguit, que eixa era una manera amb la qual ella signava sempre.

En eixe moment, en el despatx de l’alcaldia estaven acompanyats per Balbina Sendra, tinenta d’Alcaldia i regidora delegada de Cultura, Fira i Festes i Biblioteques; Adrià Vila, tinent d’Alcaldia i regidor delegat de Presidència i Administració; Esther Sapena regidora delegada d’Educació, Política Lingüística i Infància i per Àngels Gregori, comissaria del cicle Gandia Pensa.

Manuela Carmena deia en el despatx de l’alcaldia, davant de càmeres i micròfons: “Solament es pensa si s’escolta, solament es pensa si es llig, solament es pensa si s’analitza. Aleshores, escoltar, analitzar i llegir podríem dir que són tres formulacions verbals que necessita la nostra societat”. I continuà: “La democràcia, l’humanisme i el que jo anomenaria la continuació de la Il·lustració, han sigut el motiu del progrés de la humanitat, per la qual cosa és lògic que qui pensa es considere enormement distant de les atrocitats que estan passant, però eixa enorme contradicció, el que exigeix, entre altres coses, és més pensament i que hi haja responsables polítics que lligen, que escolten, que pensen”.

L'alcalde, al seu costat, explicava el sentit del cicle cultural: “Gandia Pensa segueix sent un espai plural, un cicle de pensament que vol oferir respostes en un moment ple d’interrogants i contribuir a consolidar els valors democràtics, humanistes i del pensament crític”.

Des de l’Ajuntament es desplaçaren passejant cap el Teatre Serrano. Allí, quan tot el qui pogué estava assegut i el recinte estava curullat de persones amb l’interès per escoltar Carmena isqueren, entre forts aplaudiments, el periodista i la conferenciant per a tractar amb el format d’entrevista el tema del Gandia Pensa d’aquella nit: «En favor de l’esperança. Confiança, democràcia i drets humans».

En l’escenari s’havia creat un espai d’intimitat. Entrevistador i entrevistada estaven asseguts un enfront de l’altra amb una il·luminació tènue que ambientava sinceritat. Sorgiren les preguntes i es detallaren respostes que parlaven de sentiments, d’impressions, de critica, de missatges: “Cal cuidar la democràcia tots els dies, com es fa amb una planta, amb un bebè, amb els nostres amics o amb un amor”. Aleshores Carmena afegia que calia “analitzar amb afecte si alguna cosa està funcionant malament, donat que es tracta d’una institució humana, amb la finalitat que complisca amb els seus objectius, que és el bé comú”. Considerava com un risc important el discurs polític, que l’activitat parlamentaria s’haja convertit en l’encreuament d’acusacions, en el «quítate tú para ponerme yo» i, amb el que ella considerava el més greu, que s’haja normalitzat que els polítics puguen mentir.

Va dir que la política no havia de ser una professió; que la Justícia continuava sense disposar d’autonomia necessària, perquè els polítics continuen reunint-se a porta tancada —va dir— per a nomenar els vocals del poder judicial; que no li agrada com es legisla a Espanya, que continuen fent-ho com en el segle XIX, les lleis són confuses, el poder legislatiu està constantment fent lleis, de les quals caldria abans estudiar efectes, la qual cosa fa que molts dels professionals actuen com a buròcrates i perden contacte amb la dimensió social del dret, per la qual cosa creu que els jutges haurien de tindre períodes formatius equiparables als que fan els metges per a garantir que estan “al servei de les persones”, i també digué que en el dia a dia, la Justícia arrossega problemes de lentitud i de falta e digitalització.

Carmena acabava amb un missatge dirigit cap als joves, als quals defensava dient que calia que se’ls donara més protagonisme per afrontar els reptes propis com el de l’accés a l’habitatge: “Sols així, podran recuperar la confiança amb la democràcia i evitar prosperen ensomnis amb els sistemes autoritaris”.

El temps passà ràpidament. Els aplaudiments finals foren sonors com els del principi, però més càlids, impregnats d’agraïment per les paraules acabades d’escoltar. Manuela Carmena signà llibres en acabar. Fou la seua estada, important, a Gandia.

Durant esta setmana m’he preguntat, repetidament, quina era la causa per la qual es va produir l’allau de gent que volien assistir al Teatre Serrano per a escoltar-la. Jo crec que volien escoltar una veu serena, lúcida, cabal, experimentada. Hi ha necessitat general d’escoltar estes veus.

En els darrers temps, especialment des de fa mesos, hem anat assistint progressivament al deteriorament moral i intel·lectual d’aquells que ens representen en la vida publica. Resulta insofrible escoltar paraules i veure imatges. La veu de la mentida i la imatge del desvergonyiment. Fetes les dues amb la impressió que tenim que ells ens prenen per imbècils als qui estem a l’altre costat del faristol.

Manuela Carmena clausurava el cicle de Gandia Pensa del 2025, un espai de reflexió, una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Gandia junta la Càtedra Joan Noguera de la Universitat de València, el CEIC Alfons el Vell i la Direcció General del Llibre del Ministeri de Cultura, el qual tindrà continuació el proper any amb una nova edició.