Música de Nadal a la Col·legiata

La setmana passada la nau central de la Insigne Col·legiata de Gandia acollia dos esdeveniments musicals que encaraven les festes nadalenques, els quals temperaren els esperits dels qui hi acudirem: El Concert de Nadal i el Cant de la Sibil·la. La nit als afores i el silenci a l’interior ho propiciaren. Per uns instants la trista situació global va emmudir i va deixar pas, les dues nits, a músiques i veus celestials.

El divendres dia 19 de desembre, l’Orquestra Simfònica Victòria Fernández va oferir el seu Concert de Nadal. Era la quarta edició que ho feia. L’orquestra es va inaugurar en el mateix lloc i sota la mateixa direcció. La formació musical honora la memòria de Victòria Fernández, la dona excepcional que fou l’anima de l’empresa familiar, hui d’àmbit internacional, l’empremta ciutadana de la qual va ser reconeguda, a títol pòstum, com a filla adoptiva de la ciutat de Gandia. El recinte religiós es va omplir, de gom a gom, d’un nombrós públic interessat en el programa i en la categoria de la formació musical.

Seien, en una part de la primera fila, l’alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto; la tinenta d’alcaldia i regidora delegada de Cultura, Balbina Sendra; la tinenta d’alcaldia, Liduvina Gil; el tinent d’alcalde i regidor delegat de la Setmana Santa, Miguel Àngel Picornell, i la família de Victòria Fernández, amb el seu fill, Rafael Juan, al capdavant. A l’altra part d’eixa primera fila seien l’abat mitrat de la Col·legiata, Àngel Saneugenio, a qui acompanyava el canonge Fernando Cremades; el president de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia, Emili Ripoll, qui acompanyava a la padrina de la Setmana Santa de Gandia i cambrera del Crist Ressuscitat del 2026, Paula Cabanilles, i la vicepresidenta Maria José Simó. Tots tres encapçalaven una àmplia representació de a Setmana Santa de Gandia: Pablo Almiñana, Eva Pellicer, Marcos Cabanilles, Xaro Pérez, Dolores Oltra, Isaac Vila i Paco Arce.

Seien en llocs destacats, l’Espectable secretari primer de la Mesa de les Corts Valencianes, Victor Soler; la diputada del Congrés excel·lentíssima senyora Cristina Moreno; la regidora delegada d’Igualtat, Diversitat i Gent Gran, Maribel Codina; el portaveu municipal de VOX, Jose Manuel Millet; el regidor Vicent Gregori; el fill predilecte de Gandia Pasqual Molina; el president de la Societat de Foment AIC de Gandia, Joaquin Barber; el president del CES, Ramón Soler; el director del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), Vicenç Almenar; el president de l’Associació Hotelera de Gandia, Luis Rodriguez de Rivera; la directora de Caritas Inter Parroquial de Gandia, Maite Boscà; el director honorífic de la Unión Artístic Musical Sant Francesc de Borja de Gandia, Miguel Vercher Talens; el president de l’Associació Betlemista de Gandia, Juan Gimenez; l’expresident de la JMGSS de Gandia, Francisco Moragues Mas, i l’inspector de la Policia Nacional Jesús Garcia.

Miguel Angel Picornell donà la benvinguda a tots els presents i destacà la importància artística del concert que anava a començar i quan el director, Vicent Mengual, després de rebre el sonor aplaudiment, alçà la batuta, es feu el silenci i començaran a escoltar-se els primers compassos de l’Obertura festiva, op. 96, de Dimitri Xostakòvich, la qual anà exaltant, progressivament, els oients, fins el final apoteòsic rebut entre els primers forts aplaudiments.

La peça fou seguida per quatre de les moltes corals de Johann Sebastian Bach, en una orquestració feta pel mestre Miguel Vercher: ‘Et ist ein Ros enstsprungen’ (Ha nascut una rosa); ‘Cantem junts al Senyor’; ‘Jesu, meine Freude’ i ‘Oh rostre lacerat’. El concert continuà amb una peça coneguda, L’oboé de Gabriel d’Ennio Morricone, amb una interpretació solista, excepcional, de Fermín Clemente Bo. A Christmas Festival de Leroy Anderson sonà a continuació, així com Adeste fideles, d’origen popular. La suite The Polar Express d’Alan Silvestri, fou interpretada a continuació fins arribar a l’emotiu vals del Danubi blau, de Johann Strauss. Quedava per a acabar el programa oficial la interpretació de la Marxa Radetzky, la popular marxa militar de Johann Strauss amb la qual acaben els concerts de cap d’any en el Musikverein de Viena, a la qual acompanyà el públic present fent palmes al ritme que marcava el director.

Acabat el programa, diguem-ne oficial, el director de l’Orquestra Simfònica, Vicent Mengual, es dirigí al públic per a comunicar que anava a interpretar-se l’Himne a Sant Frances de Borja, de Miquel Carrion, qui estava present en l’auditori i que acabarien amb un segon bis, amb les Quatre Nadales de Pablo Sanchez, que havia orquestrat ell mateix. Mentre sonaven els últims compassos de la Nit de Pau, Vicent Mengual, micròfon en mà deia: “Venen temps d’estar amb la família... Venen temps de gaudir tots junts... Venen temps de recordar aquells que ja no estan amb nosaltres, però no cal fer-ho des del dolor, sinó des de la gratitud d’haver compartit un temps preciós amb ells, d’haver aprés d’ells, d’haver viscut les mil i una experiències amb eixes persones... Haurien d’acompanyar-se vostès sempre de musica, de la bona musica! La música té el poder d’expressar el que les paraules no poden i que no han de quedar mai en silenci. Gaudisquen de les festes acompanyats per la família, pels amics i per les persones que més estimen, però mai deixen de costat la musica!

Fou un moment màgic... La Seu, la música i les paraules del director. Vicent Mengual és, tot ell, com una partitura de musica interpretada amb emoció i sensibilitat i, les seues paraules foren una veu que ens retornà a aquell temps en el qual encara ens ho creiem tot!

Diumenge, dia 21, fou la nit del Cant de la Sibil.la. El mateix escenari, a la mateixa hora i amb quasi les mateixes persones assegudes en les primeres files, els noms de les quals no repetirem i, això si, amb un recinte curullat d’un públic expectant. La representació tenia un caràcter solidari amb una aportació econòmica personal que aniria dirigida al Preventori Infantil Nuestra Señora del Amparo.

El seu director, Juan Miguel Lloret, donà des del faristol de l’altar major, la benvinguda als assistents i explicava: “El Cant de la Sibil·la, fou declarada el 2010 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. És una de les representacions més significatives al voltant del naixement de Crist que es coneixen i fou implantada per Jaume I d'Aragó després de la conquesta de València. Les sibil·les eren dones que es creien inspirades pels déus, totes verges i profetes. Entre elles, la sibil·la Eritrea era l'encarregada d'anunciar el dia del Juí Final i l'arribada de Jesucrist al món. Encara que la Sibil·la és la figura per excel·lència de l'oracle grec, el cristianisme se la va apropiar per a atemorir la població amb els seus presagis sobre l'Apocalipsi. En els segles XIX i XX va començar a recuperar-se i ve representant-se de manera regular, entre altres poblacions, a València, Ontinyent, Xeraco, Teulada i Gandia, des de 1979, en l'Ermita de Santa Anna durant la missa del Gall i, gràcies a l’entusiasme del nostre director, Juan Miguel Terrazas, fa deu anys, que es representa ací a la Col·legiata de Gandia”.

Lloret explicà el que, pas a pas, poguérem veure en la representació, la qual tenia varies parts. Començava amb un toc de campanes, per part dels Campaners d’Alqueria de la Comtessa, i amb el cant del Dies Irae que va fer un cor d’homes anant en processó fins a l’altar. Seguidament, al so de la música dels ministrils, feta per l’Ensemble de Ministrils Ciutat de Gandia es representà la Dansa de la mort, pel Ballet Alicia Montava de Cocentaina, la qual volia recordar-nos que tots som iguals baix la dalla de la parca. Immediatament desprès va aparèixer l’Ordo prophetarum, on sant Agustí i diferents personatges bíblics i històrics, representats pels actors de l’escola de Teatre Serrano, dirigits per Ruth Palonés, donaren testimoni de la vinguda de Jesucrist. Ells precediren l’entrada de la sibil·la Eritrea, representada per Eva Gozálbez Gregori, qui amb sis cobles acompanyades de les tornades Al Jorn del Jui ens va relatar el vessant apocalíptic de la vinguda de Jesús.

L’altar principal estava totalment ocupat pels membres dels cors de Sant Blai de Potries, del de Benirredrà del de Villalonga. Davant, als peus de l’altar, es disposaven els musics de l’Escola de Música del Grau de Gandia i la dolçaina i els tabals de la Colla La Morralla de l’Olleria. I cal destacar, sobretot, l’important treball de la direcció teatral de Juan Miguel Terrazas Samper, el resultat de la qual fou impecable.

Un altra nit inoblidable, un pròleg magnífic de les Festes de Nadal esdevingut en el marc incomparable de la Col·legiata de Gandia.