Desconcert

Recorde la primera vegada que vaig escoltar parlar de la intel·ligència artificial, el nom de la qual, d’entrada, em va paréixer estrambòtic, però en escoltar com podia ser aplicada en les campanyes de diagnòstic precoç del càncer de mama ho vaig considerar una solució revolucionària.

Després de tant de temps de viure diagnòstics tardans que acabaven sovint amb la mort de les pacients, les dones foren acomboiades a participar en els programes de diagnòstic precoç del càncer de mama, els quals necessitaven una tecnologia adequada i un complet equip professional i administratiu per a aconseguir, d’una banda, el major índex de participació de les dones, on radicava l’èxit del programa, i de l’altra, de la major sensibilitat i especificitat diagnostica, que, aleshores, sols proporcionava la mamografia.

Les dones passaven, mitjançant una citació, a fer-se les mamografies, sobre les quals es feia un primer examen, per part d’un radiòleg, qui decidia, segons el seu criteri, si l’estudi era normal o si s’hi havia detectat algun problema, la qual cosa, enmig de l’evident angúnia que es provocava, comportava l’avantatge que la lesió detectada era mínima i hi havia temps a poder arribar a hora a tot: salvar vides, fonamentalment, i poder fer intervencions quirúrgiques menys mutilants.

La detecció d’eixa mínima alteració, la qual no estava en l’estudi anterior posava en marxa tot un seguici diagnòstic abans d’arribar al quiròfan: una segona lectura de la mamografia sospitosa, per part d’un altre radiòleg, estudis complementaris sobre la lesió detectada amb ecografies, puncions diagnostiques anatomopatològiques i biològiques.

Però tot el procés es basava en la mamografia i en l’experiència diagnòstica dels radiòlegs, els quals s’enfrontaven a lesions cada vegada més diminutes, en ocasions quasi impossibles de detectar, donat que, com havia demostrar el meu mestre, el professor Jean Louis Lamarque, de Montpeller, el càncer de mama és radiotransparent, és a dir, no es veu en la mamografia, per la qual cosa calia detectar les diminutes alteracions que este començava a provocar en el territori glandular mamari veí i sobretot calia fer-ho com més prompte millor.

Aleshores la possibilitat que les mamografies d’una dona pogueren ser avaluades mitjançat la intel·ligència artificial, comparant-les amb milers, milions d’estudis mamogràfic practicats en dones en les quals ja havia sigut diagnosticada la malaltia, era un pas extraordinari i de gran sensibilitat diagnòstica. A més a més, podien detectar-se aquelles mil·limètriques variacions comparant els estudis anteriors practicats en la mateixa dona. Ni cal dir que jo li vaig donar la benvinguda a la intel·ligència artificial, de la qual es començava ja parlar sovint.

Un dia, a casa, el fill de la meua dona Amparo, Sergi, no sols un reconegut fotògraf professional, sinó que també, per formació universitària, expert en tot tipus de tecnologies, me’n feu una demostració, demanant al mòbil que la intel·ligència artificial li fera un dibuix en el qual hi haguera un castell i un drac, enmig d’un llac, i en uns segons aparegué en la pantalla del mòbil un drac llançant foc por la boca, eixint d’un castell, el qual era com de Walt Disney, tot enmig d’un llac. Em vaig quedar bocabadat i, aleshores, vaig pensar que aquella era una imatge ideal per a ser emprada en la portada d’un llibret de falla.

Soc l’encarregat de posar en marxa, anualment, la Mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana, que es celebra al Museu Faller de Gandia, en la qual, a més a més de l’exposició publica de tots els llibrets que aporten les diverses comissions de falles, fogueres i gaiates, la jornada acaba amb una taula redona, en la qual. Experts en les diverses àrees ens parlen de temes diversos relacionats amb l’edició dels llibrets. Anem cap a la vintena edició de la Mostra. En la de l’any 2024, vaig proposar a l’Associació d’Estudis Fallers de València, coorganitzadora, amb la Federació de Falles de Gandia, de la Mostra, que el lema de la taula redona fora

“La intel·ligència artificial i el llibret de falla”. Fou un èxit. Hi assistiren delegats de llibrets de tota la Comunitat Valenciana interessats per eixa nova via que anava a permetre, no sols el disseny de portades i dibuixos, sinó —i el que era més preocupant— que la intel·ligència artificial poguera fer-se càrrec de la construcció de textos com el de l’explicació de la falla i altres que pogueren publicar-se. Noticia molt preocupant per a mi donat que poguera afectar l’ingeni i la gràcia, i que entrebancara la inspiració dels autors, la seua creativitat, a més a més, de crear dubtes sobre la propietat intel·lectual. Hi hagué, entre els assistents, qui ens digué que havien començat a emprar-la en alguns dels apartats dels llibrets de les seues comissions d’aquell any. Crec que tots eixirem d’allí amb la preocupació que significava eixa nova via, abismal de possibilitats i inexplorada aleshores.

En la Mostra de Gandia es va parlar, per primera vegada, d’intel·ligència artificial i Falles i seríem dels primers a fer-ho, perquè a partir d’aquell moment la IA (així s’escriu ara, per a estalviar espai) ocupa tots els territoris de les activitats humanes, la qual cosa, per a mi, és causa de desconcert.

En general, jo sent una certa prevenció, cap a la IA, sobretot davant d’una imatge, quan se’m planteja el dubte de saber si es tracta d’una imatge real o que haja sigut creada artificialment, i eixa situació em causa incomoditat. D’altres territoris on, segons sembla, la IA domina, no tinc opinió. És més, per ara, no vull saber-ne. Em desconcerten.

Tots els anys lliure un missatge de felicitació del nou any, el qual ha sigut sempre molt meditat, perquè l’envie a persones que conformen, d’una manera o altra, els voltants de la meua estima i, quasi sempre, les felicitacions tenien relació amb esdeveniments ocorreguts en els darrers mesos. Així va passar amb la COVID, quan vaig convidar les persones estimades a considerar la labor fonamental que jo li atribuïa a la vacunació; també l’any de la dana, quan amb una fotografia terrorífica de tots els cotxes amuntonats taponant un dels carrers de d’una de les poblacions afectades transmetia el desig que tot el que es poguera arreglar fora com més prompte millor. Busque imatges de l’any que acaba i desitge el millor per l’any que comença. Enguany ho he tingut complicat, perquè és tan decebedora la situació que hem viscut en els darrers mesos, a escala global i nacional, que no he trobat un tema que creguera, fermament, que tan sols amb el desig es poguera canviar, la qual cosa m’ha causat desconcert.