En record de Salvador Gregori Estruch

Al País que jo m'estime

hi guarde un tresor secret,

un lligam que mai no es trenca,

un amor que mai no es perd.

(Xavi Sarrià, Obrint Pas)

Hi ha xicotetes històries de persones senzilles, humils, però valentes en les seues conviccions, que tal vegada no són conegudes per la majoria però que han deixat una petjada inesborrable entre la gent que les ha tractades de prop. Aquest és el cas de Salvador Gregori, que ha mort recentment a Palma, el seu poble, als 90 anys.

A principis de desembre i per mitjà de Joan Sa, el fill de Salvador, em vaig assabentar de que el seu pare havia faltat el passat 24 d´octubre. De forma sobtada em van vindre al cap els molts i bons moments d'agradable conversa que havíem compartit amb Salvador no sols jo sinó també tot el professorat de la Cooperativa d´FP de Beniarjó, d'on Joan Sa va ser alumne.

Salvador, a l'igual que la majoria de xiquets i xiquetes de la immediata postguerra, va anar poc temps a l'escola. Tot i això tingué gust per la lectura, i aquesta afecció el va guiar al llarg de la seua vida, adquirint així una certa cultura, una consciència cívica i una capacitat de reflexió que el portaren a comprometre's en l'entorn més proper a ell.

Va ser a finals dels anys 70 quan vaig conéixer Salvador Gregori, arran de la matriculació del seu fill a l'FP de Beniarjó, on jo treballava. Ben prompte participà activament en la Junta Rectora del centre, aportant junt a altres famílies un gran recolzament al grup d´ensenyants que hi treballàvem i al projecte de renovació pedagògica que es portava allí. Salvador era llaurador i, en la mesura que el professorat de Beniarjó vam anar tractant amb ell, ens vam adonar de les profundes conviccions humanitàries i el do de saber escoltar que tenia i, que des del seu excel·lent caràcter, exercia –sense adonar-se'n- un paper de lideratge.

Per eixe temps, Salvador va prendre part en la implantació a la Safor del sindicat de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, que realitzava les seues reunions comarcals al centre educatiu abans esmentat.

Uns anys abans, tant ell com la seua dona van formar part de l'AMPA de l'Escola de Palma i Ador, donant suport a la tasca renovadora portada a terme pel seu director, Salvador Sanz, en un moment de profunds canvis metodològics i d'introducció de nous valors democràtics en l´educació.

Salvador tenia una gran estima cap a la nostra llengua i cultura, i en va ser un gran defensor. Aqueix amor per la cultura nostrada no era fruit de lectures ni d'altres aprenentatges externs, sinó que li naixia de ben endins seu. Això i la seua ferma defensa dels valors de progrés, el portaren, entre altres coses, a ser regidor a l'Ajuntament de Palma cap als anys 90.

Amb aquestes línies volem fer memòria de la gran persona i gran ciutadà que va ser Salvador Gregori Estruch i que els valors que ell representà al llarg de la seua vida siguen preservats i continuats per tots nosaltres. Les persones que hem tractat amb ell ens considerem afortunades per haver tingut l'oportunitat d´haver-lo conegut. Gràcies, Salvador, per tot!