Opinión
Tavernes i la Valldigna al cor
"Miquel Joan ens ofereix als lectors un tresor que no podem oblidar ni deixar de llegir"

. / Levante-EMV
Jaume Talens Rodríguez
Allò normal no és trobar casualitats; hi ha treball ben elaborat en el saber a qui va dirigit. Ho dic pel llibre que tan bona acollida ha tingut a la Valldigna aquest mes de desembre passat. Soc conscient que escric aquest article quan quasi està esgotada la primera edició de “Tavernes i la Valldigna al cor”. “Una passejada per les costums i les tradicions, per històries i vivències d’una comarca que ens estimem”. Text que ve a la portada del llibre on veiem, des de les Creus, eixa Vall fins al Toro, una imatge que captiva, com les que trobarem al seu interior. El text és d’una de les persones més informades que conec, amb una gran capacitat d’escriure i una vocació de conèixer tot. No se li escapa res cultural, lingüístic, ni cap fet que puga produir una empremta a la seva ciutat, Tavernes, o la comarca. La seva intenció és deixar un ver paisatge al llibre, ho dic per les fotografies tan oportunes i el format escollit, més apaïsat, suau al tacte, entre llibre i revista viva. Una decisió per a poder divulgar més als presents actuals i a les generacions a vindre. Miquel Joan ens ofereix als lectors un tresor que no podem oblidar ni deixar de llegir.
El tresor d’aquesta passejada ens porta per racons sobre el patrimoni, la cultura popular, esdeveniments històrics, obres i inversions i personatges. Per la senda del bon text descriptiu i ric, preparat per a tota classe de lector. Als lletraferits ens ha agradat i puc dir que als lectors no tan habituats també els agradarà per les imatges que els porta a llegir. No oblidem que el seu autor ha estat un dels millor periodistes que coneixem, ho notarem al llibre, que ha fet i farà escola. Sense cap dubte qui millor gaudeix de la seva lectura, és obvi, som les persones amb sensibilitat per la historia del poble, per conèixer com era Tavernes i la Valldigna, però, com he dit, ens trobem un llibre que arriba a tothom pels seus relats curts. Ens trobem amb assajos breus, valoracions culturals precises, pregons del passat en forma de notícia del poble.

La portada del llibre. / Levante-EMV
Fullejant el llibre es veu el patrimoni que ja no tenim: el vell escorxador, les fotos de les activitats al desaparegut Prado Comarcal, l’antic llavaner i el posterior. També tenim el patrimoni recent: el Castell de Marinyén , les sendes de la muntanya, la Mesquita de la Xara, l’abandó i la recuperació dels molins històrics. Continua amb la cultura popular: els menjars, com a bon cuiner; els porrats de Sant Llorenç i el Clot; les fogueres de Sant Pere, desconegudes pels joves; així com la Dansa de Vetlatori, “Jo tenia un hort florit...” i els seus recuperadors: Antonio Chover, en música i Paco Galera en dansa.
Com a periodista ens obri una finestra de bat a bat per veure i llegir el festival Seté Soles, Seté Luas, com fórem la Seu del Consell Mediterrani de Cultura, l'impossible agermanament amb les Valls d’Àneu, el Campionat Mundial de Pilota, i altres. També el tema d’inversions al territori: el pla de defensa, la depuradora, la Seu de la SIUM, la banda municipal, etc. Ens fa meditar a bastament en aquests paratges però allò que porta a assaborir el llibre són els personatges, figures artístiques reconegudes: el mestre de música Eduardo Arnau, els escriptors José Monleón Bennàcer, Rafael Chirbes, Joan Vicent Clar, Mac, els Bassets dolçainers. Vull ressenyar les persones desconegudes per a mi, amb eixa lectura més atenta, quan arribem a l‘alcalde Gómez i Martí, al deportat al camp de concentració de Mauthausen Mateu Vercher, la vida de Julio Magraner metge especialista en microorganismes, amb un centre públic a Tavernes, i altres que també impressionen per la nostra ignorància, que ja no ho serà.
Tots aquests personatges, tot aquest paisatge, aquesta passejada no podien estar absent en una comarca com la nostra, per això Miquel Joan s’ha vist obligat a promoure’ls i deixar un rastre, ara inesborrable, al camí temporal d’aquest col·lectiu de valencians a la Valldigna. Un treball erudit i intel·lectual que hem d’agrair de nou a l’autor per la professionalitat, l’esforç en el record civil en imatge i text tan memorable.
- Particulares piden de manera fraudulenta hasta mil euros por empadronarse en Gandia
- Oliva tendrá una almazara municipal ante el aumento de plantaciones de olivos
- Rescatan a 70 gatos en casa de una vecina de Daimús a la que la situación 'se le fue de las manos
- La Generalitat da luz verde al primer hotel en el centro histórico de Gandia
- El obispo auxiliar de València Fernando Ramón Casas será el pregonero de la Semana Santa de Gandia
- Un sistema pionero advierte de la presencia de jabalíes en la carretera
- El 80% de peticiones de dependencia en Gandia es de mayores de 65 años
- Gandia se conjura contra la maldición de los adoquines en el centro histórico