Impacte econòmic i social de les Falles de Gandia

Sovint hem escoltat, fonamentalment als forasters, penedir-se de la pèrdua, inútil per a ells, que suposa la destrucció del monument faller pel foc. Immediatament, crec que a tots nosaltres ens arriben les paraules de resposta a la seu equivocació, fent-los saber com, any rere any, la festa de les Falles suposa un gran impacte econòmic en la societat gandiana. Però mai ningú ha sabut dir quin ha sigut eixe impacte. Estimacions voluntarioses sí, però mai cap confirmació oficial.

Fa uns mesos la Federació de Falles, conscient del paper fonamental que desenvolupa la festa en l’economia i la identitat cultural de la ciutat, va apostar per fer una anàlisi que obtinguera dades concretes d’este impacte econòmic que permeteren seguir impulsant el desenvolupament de Gandia a través de les seues tradicions.

La Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera de la Universitat de València ha fet eixe estudi. La Càtedra, que fou presentada en la seu de l’Urbalab en febrer de l’any passat, fou creada gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Gandia i la Universitat de València, i té com a objectius l’anàlisi, la planificació i la gestió del territori en l’àmbit local a la comarca de la Safor.

La càtedra honora la memoria de Joan Noguera, gandià, geògraf internacionalment reconegut, i en el moment de la seua presentació l’alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto, va dir: “Esta càtedra es concep com un espai d’anàlisi i reflexió d’avantguarda que vol contribuir a ser un destacat recurs d’informació on s’elaboraran informes al voltant d’indicadors socioeconòmics sobre Gandia, la Safor i les comarques centrals valencianes, perquè aquells que prenem decisions puguem encertar escoltant els que més saben per a abordar el nostre present i futur”.

La Càtedra acaba de fer públic el resultat de l’estudi sobre les Falles de Gandia. Estes generen un impacte econòmic total de 40,38 milions de euros, aporten 14,85 milions d’euros al PIB i sostenen 377 llocs de treball a temps complet.

L’informe, basat en la metodologia científica d’analisi input-output, una tècnica econòmica quantitativa que descriu la interdependència entre sectors productius i, a més a més, amb enquestes a fallers, comissions, residents i visitants, confirma que les Falles no són sols una manifestació cultural i patrimonial, sinó que també és un dels principals motors econòmics de la ciutat. A més a més l’informe destaca el valor social i territorial de les Falles de Gandia com espai d’identitat col.lectiva, cohesió social i dinamització comunitària, alienat amb els principis de desenvolupament social sostenible que promou la Càtedra Joan Noguera.

El president de la Federació de Falles, Francisco Martínez, ha destacat que l’estudi posa xifres a una realitat que el món faller gandià viu des de fa dècades: Les Falles són una activitat cultural que genera economia, ocupació i ciutat durant tot l’any. Martínez destaca el paper clau de les comissions falleres, les quals, amb el seu esforç col.lectiu, mantenen un model festiu que beneficia el conjunt de Gandia i reforça el teixit social i associatiu.

Adrián Ferrandis Martínez, codirector de la Càtedra Joan Noguera i director de l’estudi, digué en el seu moment que es tractava de quantificar de manera rigorosa la repercussió que esta festivitat tenia en els diversos sectors econòmics, així com l’impacte en la comunitat local. Ara, acabat l’estudi, Ferrandis destaca que les Falles de Gandia constitueixen un clar exemple de com una festa d’arrel popular pot actuar com a palanca de desenvolupament local, amb impactes que trascendeixen l’àmbit economic. Adrià Ferrandis hi afegeix que l’estudi evidencia que la cultura, quan es gestiona amb visió estratègica, és capaç de generar cohesió social, identitat col.lectiva i activitat econòmica sostenible en el territori.

L’estudi ha sigut coordinat per José Vicent Sánchez Cabrera i ha comptat amb la participació d’un equip multidisciplinar de la Universitat de València especialtzat en economia, geografia (Jéssica L. Ryan) i turisme, (Giovanna Camacho Duarte, Cristina Garcia Cardona i Marina Moreno de la Torre) en el qual destaca el treball de l’economista d'Econcult UV, Fernando Álvarez Teresa.

L’estudi ha analitzat la traçabilitat de la festa i el seu impacte, i hi ha afegit un sondeig amb els agents i les institucions que hi participen: enquestes i treballs de camp han donat a conéixer el numero i perfil dels visitants que hi ha, efectivament, en la ciutat durant la setmana fallera i ha analitzat l’impacte de la festa en les empreses del sector turístic i de serveis. S’han fet enquestes a famílies falleres, comissions falleres, visitants, excursionistes i residents. Paral·lelament, s’ha contactat amb les empreses vinculades a l’hostaleria, restauració, oci, allotjaments, sistemes de transport urbà i interurbà. I s’ha completat amb la informació recopilada de manera directa d’administracions i institucions.

Un total de 23 comissions falleres, amb un cens de 6.800 fallers i falleres, parlen d’un grau d’implantació territorial i social molt elevat. La mobilització de més de 10.000 residents-visitants d’àmbit provincial i d’uns 7.000 turistes d’origen nacional i internacional confirma que les Falles de Gandia trascendeixen l’escala estrictament local i actuen com un pol d’atracció comarcal i supracomarcal.

Les Falles funcionen com un espai de trobada entre població resident i visitants que genera una experiència compartida que combina cultura, festa identitat i consum urbà. Aleshores la festa contribueix no sols a l’activació econòmica, sinò també a la construcció simbòlica de la ciutat i al sentiment de pertinença col.lectiva.

L’informe diu que des del punt de vista urbà i de la gestió pública existeix una complexitat logística i organitzativa, ja que hi ha 60 elements efímers (bunyoleries, carpes, mercats ambulants, punts violeta, entre d'altres). A més, el tall de més de 60 carrers del centre urbà i el reforç dels serveis municipals evidencien que la festa implica una reconfiguració temporal intensiva de l’espai públic.

Esta transformació requereix una coordinació estreta entre administracions, cossos de seguretat, serveis d’emergència i el mateix món faller. Són mobilitzats 130 efectius entre Policia Local, Policia Nacional, Guardia Civil, Protecció Civil, Creu Roja i Bombers. Les Falles són un repte de governança urbana que obliga a planificar amb antelació aspectes clau com la seguretat, la mobilitat, la neteja i la convivència ciutadana.

L’estudi reforça la idea que la despesa pública associada a les Falles és una inversió necessària per a garantir la funcionalitat urbana i la qualitat de l’experiència festiva, i no com una despessa accessòria.

En conjunt, la síntesi de resultats reforça la idea que les Falles de Gandia són molt més que un celebració festiva: constitueixen un actiu estratègic per al desenvolupament econòmic, la cohesió social i la projecció territorial de la ciutat. La lectura integrada dels indicadors confirma la necessitat de continuar abordant la festa des d’una perspectiva global, planificada i sostenible, que permeta maximitzar els beneficis econòmics i socials alhora que es gestionen adequadament els reptes urbans i ambientals associats.