Finançament just: prou d’excuses!

Al País Valencià no estem infrafinançats per casualitat ni per mala sort. Ho estem perquè així ho ha decidit, durant dècades, un sistema injust que ens tracta com a ciutadania de segona. I això no és un relat victimista: és una realitat demostrada amb dades, informes i xifres que fins i tot reconeix el mateix Ministeri d’Hisenda.

L’infrafinançament té conseqüències molt concretes: hospitals i escoles amb menys recursos, serveis socials tensionats, ajudes a la dependència que no arriben... I un deute descomunal que no hem generat, majoritàriament, per gastar per damunt de les nostres possibilitats, sinó per haver de cobrir allò que l’Estat ens ha negat any rere any. Així de clar.

Per això, cal dir-ho sense embuts: que el Govern de l’Estat parle ara de reformar el sistema de finançament és un pas, però no és cap regal ni cap favor. És, simplement, arribar tard a una obligació pendent des de fa massa temps. I encara més: si la proposta que s’ha posat damunt la taula suposa 3.669 milions d’euros més per a 2027, benvinguts siguen… però no ens enganyem. Amb eixa quantitat, el País Valencià continuaria per davall de la mitjana estatal i amb una balança fiscal negativa. Continuaríem perdent.

El problema no és només quant n’hi ha a la caixa, sinó com es reparteix. I hui la diferència entre territoris arriba fins als 700 euros per habitant. Això no és cap “desajust tècnic”, és una desigualtat intolerable. No cal acurtar la bretxa: cal tancar-la definitivament. Cap persona hauria de tindre menys drets pel lloc on viu.

Des de Compromís ho tenim clar, i per això defensem tres línies roges que no són negociables. La primera, la condonació del deute generat per l’infrafinançament. El País Valencià arrossega més de 46.000 milions d’euros de deute, gran part del qual és directament il·legítim. Són diners que vam haver de demanar per pagar hospitals, escoles o dependència… Pretendre que ara assumim eixe llast és, senzillament, una injustícia.

I ací convé dir-ho clar: resulta insultant escoltar lliçons de rigor del Partit Popular, el mateix que durant anys va mirar cap a un altre costat mentre el País Valencià s’ofegava, i que ara, des de la Generalitat, es dedica a desqualificar propostes abans fins i tot de conéixer-ne les xifres. Menys postureig i més responsabilitat.

La segona exigència és la creació immediata d’un fons transitori d’anivellament. Si hi ha diners, no hi ha excuses. No és acceptable que, mentre es negocia un nou model que pot tardar anys, el País Valencià continue finançant-se per sota de la mitjana. Cap comunitat autònoma hauria d’estar-ho. Cap.

I la tercera és fonamental: garantir que els recursos que arriben a la Generalitat es destinen a reforçar l’estat del benestar, no a rebaixes fiscals per a l’1% més ric ni a polítiques privatitzadores que debiliten els serveis públics. Parlem de sanitat, educació, serveis socials, habitatge i ocupació. Parlem de drets. I ja sabem com se les van gastar la dreta en els seus vint anys de govern.

Estes tres demandes les compartíem fins fa poc els tres grups polítics ací presents fins i tot amb propostes unànimes a les Corts o a la Plataforma pel Finançament Just (Vox no perquè ells defensen una, grande y libre). Però qüestions partidistes i tacticistes fan a alguns entrar i eixir segons qui mane ací i a Madrid.

Per això, des de Gandia ho diem alt i clar: ja n’hi ha prou d’excuses. Demanem responsabilitat i altura de mires a totes les forces polítiques. No toca fer soroll ni desqualificar abans de conèixer les xifres. Però tampoc callar ni conformar-se amb les molles. Toca analitzar, millorar i defensar el que és just per al nostre territori.

Un finançament just no va contra ningú. Va a favor del País Valencià, de la dignitat, de la igualtat i del futur de la nostra gent. I això, ho defensarem sempre.