L’habitatge no és un negoci, és un dret

L'habitatge és, hui, el gran mur que separa tota una generació del seu futur. No és una metàfora exagerada; és la realitat quotidiana de milers de joves que treballen, estudien i s’esforcen, però que no poden emancipar-se. És també l’angoixa silenciosa de moltes famílies que, malgrat fer-ho tot “bé”, viuen pendents de si podran pagar el lloguer el mes que ve.

Davant d’esta emergència social, la pregunta és inevitable: quin model d’habitatge està defensant el Partit Popular des de la Generalitat? El govern del PP ha decidit no sumar-se amb convicció al Pla Estatal d'Habitatge. Ha preferit el titular fàcil i la confrontació ideològica abans que aprofitar recursos que podrien alleujar la situació de milers de valencians i valencianes. Quan parlem d’habitatge, no val el postureig. O estàs amb la gent que no pot pagar un lloguer, o estàs amb l’especulació.

El que ha passat amb les VPO d’Alacant no és un simple error administratiu. És un escàndol polític. Habitatges públics destinats a famílies amb necessitat real que han acabat en mans de persones vinculades al PP. Això no és una anècdota ni un “cas aïllat”. És la demostració d’un model.

Mentre hi ha joves que no poden ni somiar amb una VPO, hi ha qui, des del poder, troba la manera d’aconseguir-ne una —o més d’una— de forma premeditada, deixant fora qui realment la necessita. I davant d’això, nosaltres ho diem clar: si una vivenda pública s’ha adjudicat de manera irregular, ha de tornar a ser pública. Sense excuses i sense silencis.

Però el problema va més enllà d’un cas concret. El Consell del PP ha elevat el llindar de renda per accedir a habitatge protegit fins a desvirtuar completament el seu sentit social. Si ampliem els requisits fins que pràcticament qualsevol renda mitjana-alta pot optar a una VPO, qui queda fora? Precisament les famílies més vulnerables. Estan convertint la vivenda protegida en una oportunitat de mercat, en lloc d’una ferramenta de justícia social.

Des de Compromís tenim una visió radicalment diferent. Per a nosaltres, l'habitatge no és un negoci. És un dret. No és un premi per a afins, és una garantia per a qui ho necessita. No és un actiu financer, és el lloc on creixes, on cuides, on construeixes futur. Què proposem? Més parc públic real i estable, no anuncis buits. Transparència absoluta en cada adjudicació. Prioritat clara segons renda i necessitat social, no segons influències. I col·laboració lleial entre administracions per portar recursos al País Valencià, sense sectarisme ni guerres partidistes.

Governar no és protegir interessos de partit. És protegir la gent. En plena crisi de l’habitatge, el PP ha decidit situar-se al costat equivocat. Nosaltres ho tenim clar: estem del costat dels joves que volen emancipar-se, de les famílies que busquen estabilitat, de la majoria social que només demana una cosa tan bàsica com poder viure amb dignitat. Perquè el País Valencià no està en venda i l'habitatge públic no és per als amics del poder. És per a la gent.

* Esther Sapena es portavoz municipal de Compromís Més Gandia

Suscríbete para seguir leyendo