Manifest faller

El retràs en la convocatòria dels premis de la Generalitat als millors llibrets de falla, així com el canvi dels criteris d’avaluació, han provocat el disgust en el si de les comissions i de les juntes locals falleres. Estes entitats, i moltes persones, a títol individual, emeteren, la setmana passada, un comunicat, en el qual es manifestava la preocupació pels canvis introduïts en les bases reguladores. En el manifest es diu: “Considerem que la nova orientació de la convocatòria desvirtua l’esperit que històricament ha definit estos premis, en prioritzar criteris vinculats al volum, a la quantitat o a la inversió econòmica, en detriment dels valors essencials que han de regir qualsevol reconeixement cultural: la qualitat literària, la coherència editorial, la creativitat, l’originalitat i el compromís amb la llengua”.

Fou, precisament, la promoció de l’ús del valencià on va radicar l’origen d’estos premis. Així, l’any 1993, la Conselleria de Cultura posà en marxa una convocatòria de “premis per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de les falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana”. L’acte de lliurament dels guardons en el saló d’actes de la Conselleria, amb la presència de les falleres majors de València, abastà una importància capital per a les comissions que foren premiades, els membres de les quals hi acudien abillats amb la vestimenta fallera i consideraven un honor que els seus llibrets foren premiats, sobretot les primeres edicions, quan guanyaven, absolutament, sobre tots els que es publicaven per tota la Comunitat Valenciana.

Este acte de lliurament constituïa un espai de convivència entre les diverses comissions que provenien de tot arreu del territori, les quals aprofitaven aquell dia per a assistir, a més a més, als actes que es feien en el Cap i Casal, especialment la mascletà. Els primers anys els llibrets guardonats estaven exposats en aquell saló d’actes de la Conselleria, la qual cosa permetia veure els que s’editaven en altres poblacions, els quals, fins eixe moment, eren impossibles d’admirar per l’escassa distribució dels llibrets entre els membres de les comissions i els col·laboradors publicitaris, però un any ja no estigueren, probablement per la protesta que formulàrem alguns, perquè alguns d’aquells llibrets premiats sota el concepte de la promoció de l’ús del valencià en bona part estaven escrits en castellà.

Eixe va ser el motiu pel qual l’Associació d’Estudis Fallers de València (ADEF) i la Junta Local Fallera de Gandia impulsaren la Mostra de Llibrets de Falles, Fogueres i Gaiates, la qual es celebra anualment a Gandia el primer cap de setmana de maig, passades les Falles. Allí les comissions porten els seus llibrets d’eixe any, els mostren públicament i els delegats del llibret poden veure el que s’ha fet en les altres poblacions falleres de la Comunitat Valenciana. La Mostra es tanca sempre amb la celebració d’una taula redona sobre els diferents aspectes que presenta l’edició del llibret. En esta de l’any 2026 arribarem a la XVIII edició.

Les bases d’avaluació dels premis de la Conselleria sempre han tingut una certa reticència d’acceptació general, per la qual cosa, en la XVI edició, la de l’any 2022, el lema de la Mostra i el tema de la taula redona fou:“30 anys de concurs de llibrets: renovar-se o morir?”, a partir de la qual l’ADEF elaborà una proposta per als premis als llibrets de Falla. “Una proposta per a continuar avançant”.

En eixa taula redona, després de fer un relat detallat de l’evolució dels premis de la Generalitat en els darrers 30 anys es proposaven algunes modificacions partint de dos objectius: el primer, atendre les inquietuds de les comissions de falla participants, que en reiterades ocasions havien plantejat la necessitat d’abordar canvis en la convocatòria, i el segon, donar resposta a l’evolució experimentada pels llibrets de falla en les tres últimes dècades, perquè “els llibrets de falla són un dels principals testimonis del dinamisme d’una festa en evolució constant i és això el que explica que estes publicacions hagen arribat a consolidar-se com un producte editorial singular que constitueix tant un vehicle de comunicació com una plataforma per a l’expressió creativa (literària i plàstica), sempre vinculat a una manifestació festiva i cultural que té un reconeixement social pel seu valor patrimonial”.

L’ADEF presentà una proposta de criteris que es basava en tres grans blocs amb unes ponderacions més globals i eliminant, per això, aquelles ponderacions que tenien una incidència directa en qüestions com ara l’extensió o el nombre de pàgines.

El primer bloc seria el del contingut literari, en el qual s’avaluaven els aspectes de l’adequació lingüística i qualitat literària; la coherència dels continguts respecte al cadafal faller; l’estructuració en la presentació dels continguts, i l’originalitat i innovació en el tema desenvolupat, i es valoraria negativament la inclusió de continguts i propostes que anaren en contra de valors favorables als drets humans, del respecte a la diversitat i la inclusió i del respecte als col·lectius socialment més desfavorits. El segon bloc avaluava el conjunt dels elements que intervenen en l’edició del llibret, com ara l’originalitat i la innovació en el disseny i la maquetació; la qualitat de l’edició (composició tipogràfica, qualitat de reproducció de les imatges, qualitat de paper, impressió, enquadernació), i tractament ecològic del paper. Finalment, s’avaluaria el elements i recursos de difusió de la publicació i dels seus continguts: existència de canals de difusió complementaris (codis QR, plataformes en línia...) com també recursos i elements que garantiren l’accessibilitat a les persones amb diversitat funcional (pictogrames, àudios..). En l’informe, a més a més, es considerava important que la comissió avaluadora dels premis estiguera conformada per persones vinculades al món de les Falles i de l’edició.

Les conclusions foren presentades al departament pertinent de la Conselleria, presidit llavors per Ruben Trenzano, el qual convocà als membres de l’ADEF a una reunió en la qual foren considerades bona part de les propostes que feia l’associació, les quals han sigut adoptades en les dues ultimes convocatòries, per la qual cosa, la convocatòria actual, feta tard i amb canvis de les bases, ha sigut àmpliament contestada pel món faller.

L’actual Direcció General de Política Lingüística ha hagut d’emetre, tot seguit, un comunicat en el qual ha informat les comissions i juntes locals falleres que la Generalitat donarà un nou impuls a l’ús del valencià en els llibrets de falla i que, de cara a la convocatòria de 2027, es farà una reunió per consensuar i introduir millores que permeten avançar cap a un model cada vegada més eficaç, participatiu i adaptat a la realitat del món faller.

La Generalitat ha traslladat la clara voluntat de continuar col·laborant estretament amb el món faller, escoltant les seues aportacions i reforçant els mecanismes de suport als llibrets de falla i ha proposat una mesura excepcional per a enguany: l’elaboració d’un estendard acreditatiu per a cada falla participant en la convocatòria, que serà remés a les juntes locals abans del 14 de març perquè puga ser entregat durant les festes.

Una vegada més, he sigut membre del jurat avaluador del Premi Soler i Godes al millor article publicat en un llibret de Falla de la Comunitat Valenciana. S’hi havien presentat 175 originals, dels quals, després d’una selecció prèvia, ens lliuraren als quatre membres del jurat 70 articles per a avaluar-los. He pogut comprovar com, any rere any, ha augmentat notablement la qualitat literària global dels articles presentats. Alguns d’ells són magnífics.

La temàtica ha sigut variada, en general relacionada amb el món de la festa. Jo sent debilitat pels articles que parlen del llibret de Falla. José Fernando Andreu Mora escrivia en el seu article “Quan innovar es un acte de fidelitat”, publicat en el llibret de la Falla Avinguda de Torrent: “Cal atrevir-nos a proposar respostes davant d’una realitat canviant.[...] El repte passa per trobar l’equilibri entre contingut i el format, entre el rigor que ens defineix i la capacitat de sorprendre, assumint que innovar implica, inevitablement, assumir riscos. I la primera pregunta que caldrà fer-nos, com a comissions, és si estem disposats a assumir-los o a continuar fent, simplement, el que sempre hem fet.[...] Potser ha arribat el moment de preguntar-nos si el veritable premi no és aconseguir que el llibret torne a ser llegit, esperat i sentit com a propi per les noves generacions. Perquè un llibret que no es llig, per molt impecable que siga, corre el risc de convertir-se en una peça inert, desconnectada de la vida real de la comissió. Obrir-nos al canvi, pujar-nos al tren de la innovació i acceptar el risc com a repte no és renunciar al passat, sinó honrar-lo amb responsabilitat. El repte està, ara més que mai, en les nostres mans, i de la decisió que prenguem hui dependrà, en bona mesura, el futur del llibret com a eina viva de la festa. Tal vegada esta siga, paradoxalment, la manera més honesta de ser fidels a l’esperit original del llibret: el de comunicar, transmetre i deixar empremta més enllà del temps efímer de les Falles”.

M’ha interessat també un altre article, “Invocar la memòria”, de Rafa Tortosa, publicat en el llibret de la Falla Sant Jaume de Xàtiva, qui escriu: “Els llibrets de falla són, des de fa dècades, un dels grans refugis populars del valencià. En molts casos han sigut el primer contacte amb la lectura en la nostra llengua per a molta gent. En ells s’ha escrit amb llibertat, amb humor, amb valentia i amb estima. Als llibrets hem trobat crítica social fins i tot quan no era fàcil fer-la i calia camuflar-la de la censura. Als llibrets, i a les Falles en el seu conjunt i s’ha mantingut la llengua viva fins i tot en temps difícils, quan parlar valencià no estava ben vist o directament era perseguit.

I això no és casualitat. El món faller és un teixit associatiu potent, arrelat als barris i pobles, amb milers de persones implicades. És una xarxa social enorme que ben orientada té una força extraordinària per a protegir allò que estima… o en cas contrari per destruir-ho, com ben saben els qui en determinat moment de la història volgueren fer de les falles una festa exclusivament associada a una ideologia front a la realitat plural dels casals.

Millor no és pot dir.

Suscríbete para seguir leyendo