540 anys de l’adquisició de Bellreguard per part dels Borja

Un 10 de març de 1486, tal dia com hui però de fa 540 anys, els procuradors de Pere Lluís de Borja prenien possessió, en el seu nom, del lloc de Bellreguard. D’aquesta manera, els Borja, que ja ostentaven el ducat de Gandia, es convertien en senyors de Bellreguard. Això no obstant, els orígens d’aquesta comunitat de llauradors musulmans i les seues famílies es retrotrau algunes dècades abans. Concretament, Bellreguard va nàixer formalment el 1423, quan el duc de Gandia Alfons el Jove feu una sèrie de concessions fiscals i jurisdiccionals que reconeixien la creació del senyoriu amb uns límits precisos dins el terme general de la vila, amb Jaume Roca com a titular del domini tot concedint-li amb el mer imperi. Abans d’aquesta data, els Roca posseïen una alqueria a l’horta, anomenada Sotaia, que fou la base del nou senyoriu, juntament amb altres alqueries que havien anat comprant (en Paloma, en Xicot, n’Abelló, etc) i que van ser abandonades per a concentrar la població en el mateix nucli.

Alguns anys més tard, al voltant de 1430, els Roca se sumaren al negoci del sucre amb la construcció del trapig i l’extensió del conreu de la canyamel al llarg i ample del seu senyoriu. Al caliu de l’arribada de noves famílies, el 16 d’octubre de 1433 els Roca atorgaren una mena de carta de poblament, establint noves particions de fruits amb els vassalls musulmans i rendes menys oneroses, de manera que la seua situació millorà. No només això, sinó que reconeixia a les gents de Bellreguard la capacitat d’organitzar-se col·lectivament, nomenar els seus propis jurats escollits cada any que haurien de regir la vida de l’aljama. Ara sí, havia nascut del tot Bellreguard.

Els homes i les dones del Bellreguard medieval es dedicaven majoritàriament al treball de la terra. Per descomptat, la canya de sucre era el producte estrela que demandava el mercat, però les necessitats de les famílies eren altres. Per això, el paisatge agrari no estava dominat per la canyamel sinó pels cereals, les oliveres, i també la vinya, tots ells productes que també tenien una molt bona eixida en el mercat de Gandia però que a més servien per al sosteniment de la mateixa família. En aquest sentit, tot i que pràcticament tothom tenia un tros de terra, no totes les cases es dedicaven al treball agrícola. Hi havia el carnisser, que atenia la carnisseria pròpia i encara la de Rafasana, a les Almoines. Hi havia també traginers, que baixaven fins a les aljames del sud del regne -Asp, Elda i Petrer- per traginar amb draps, sabons... entre d’altres productes. I és possible que també hi hagués alguns pocs pescadors.

Tot això no canvià el 10 de març de 1486. L’arribada dels Borja, als ulls de la comunitat local, tingué poca repercussió. Amb tot, de la mà dels Borja s’obrien noves oportunitats comercials per a la canya de sucre i una millor relació amb la vila de Gandia. De tot això en parla el llibre que el Grup Harca hem confeccionat arran d’aquest centenari i que veurà la llum en els propers mesos.

Cicle de conferències

El saló de plens de l’ajuntament acollirà a partir d’este divendres, a les 19:30 h, un cicle de conferències per analizar el paisatge agrari i la construcció del territori, la senyoria dels Roca i dels Borja i la comunitat camperola de Bellreguard a l’Edat Mitjana.

Les ponències s’iniciaran amb Ferran Esquilache. La pròxima serà el divendres 10 d’abril, amb Vicent Baydal, i, per últim, el divendres 8 de maig, amb Frederic Aparisi. n

Suscríbete para seguir leyendo