Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

Opinió

Conviure també és compartir i viure el poble

Conviure és això: entendre que els espais són compartits, que el poble canvia temporalment perquè la vida col·lectiva també té el seu lloc.

Lara Romero, alcaldessa de Tavernes.

Lara Romero, alcaldessa de Tavernes. / Levante-EMV

Lara Romero

Alcaldessa de Tavernes de la Valldigna

La vida d’un poble no és només la tranquil·litat dels seus carrers. És també la música, les festes, les falles, les rialles dels xiquets i xiquetes, les trobades a la plaça, els concerts a la platja, els xiringuitos a l’estiu… És veure famílies passejant, joves compartint moments, persones majors gaudint de l’ambient. Tot això forma part de la vida del poble, de la felicitat de la nostra gent.

És cert que els dies de festa comporten canvis: més trànsit, dificultats per aparcar, un poc més de soroll. Ho sabem i ho entenem. Som conscients que aquestes molèsties afecten especialment a qui pateix una malaltia, a les famílies amb xiquets menuts, a qui necessita descansar. I per això volem demanar disculpes i agrair de tot cor la paciència i comprensió dels veïns i veïnes, tot l’any i, especialment, el més de març.

Però ací ve la reflexió: a tots ens agrada gaudir de la festa… però moltes vegades només si no és baix de casa nostra. Preferim la música, sí, però un poc més lluny. Potser al carrer del costat. Potser davant de la casa d’un altre. I aleshores ens preguntem: si no és en cap lloc prop de ningú, on ha de ser? Recordem quan es van deixar de fer festivals a la platja. Quina injustícia, deien alguns… Però realment volem un poble on no passe mai res?

Conviure és això: entendre que els espais són compartits, que el poble canvia temporalment perquè la vida col·lectiva també té el seu lloc. No totes les persones viuen les festes igual, i totes les mirades mereixen respecte. Però un poble també es construeix amb moments compartits.

Des de l’Ajuntament treballem cada dia per buscar alternatives, per millorar els espais i compatibilitzar el descans amb la vida festiva. Sabem que no sempre és fàcil, però la pregunta final és senzilla: volem un poble on passen coses o un poble silenciós, sense vida, sense trobades, sense música ni rialles?

La resposta és clara: un poble viu és un poble que comparteix, que convé, que respecta i que sap conviure. I això és, sens dubte, la seva riquesa més gran.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents