Mascletà a Mestalla

La decisió de prohibir l’arribada dels trens de rodalia a l’Estació del Nord de Valencia, entre les 13 i les 15 hores dels dies de mascletà, ha causat un gran disgust entre els usuaris que empraven eixe horari per a arribar al Cap i Casal i gaudir de l’espectacle imponent que suposa la mascletà disparada al bell mig de la ciutat de València.

El passatgers d’estos trens hauran de parar a Albal i la gent que anava a la festa es pregunta com ha d’arribar-hi, si no ix hores abans, però és que la gent que anava a la capital a fer tantes altres coses obligades es planteja la mateixa qüestió.

Les autoritats responsables, l’Ajuntament de València, el Ministeri de Transports (Renfe) i la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Infraestructures),han estat esta setmana a l’habitual grenya de traure’s la culpa els uns i de carregar amb la culpa els altres enmig d’una situació massa coneguda i ja més que avorrida. Els uns diuen que és una decisió prudent en favor de la seguretat. Els altres afirmen que és una decisió que no ha comptat amb la necessària previsió organitzativa.

El que és indiscutible és que la mascletà suposa una aglomeració ingent de públic i que estem davant d’una situació d’alt risc per a la seguretat de les persones i que, a més llarg o curt termini, caldrà buscar-ne la solució. Serà prompte, costant el que coste, la qual cosa sempre serà millor que trobar-la després d’una, si seguim així, inevitable catàstrofe.

Des de fa anys sent una preocupació visceral pel tema de la seguretat en la festa de les Falles. Probablement es tracte d’una deformació professional, soc metge cirurgià i he actuat sobre ferits per explosions pirotècniques. He fet reflexions, consideracions, propostes en diferents indrets. Totes estan publicades o defensades en taules redones. Aleshores deien que era l’expert de l’Associació d’Estudis Fallers en el tema “Seguretat i Falles”.

Com qui predica en el desert, he dit i he escrit, reiteradament: “Les falles són una festa que mobilitza grans masses de població i que les concentra en llocs quasi sempre inadequats; que talla carrers i dificulta el trànsit; que maneja la pólvora barrejant, massa vegades, el perill amb la inconsciència; que provoca una forta contaminació acústica i cada vegada més, lumínica; que planta cadafals immensos de peus de sorra i esquelet de fusta dels quals es premia l’atreviment tot desafiant la gravetat i el risc que puga afonar-se; que encén fogueres espectaculars a pocs centímetres de les cases i de la gent; que llança al cel ingents quantitats de fum pol·lucionador”.

Però hi ha el tema que a mi em preocupa especialment, el de la mascletà, perquè jo crec que ja és el moment de donar-li una solució. Les concentracions de grans masses de població en la plaça, en eixe indret progressivament claustrofòbic on hi ha sempre dos o tres vegades més públic del que podrien absorbir els carrers que l’envolten en cas d’una allau de gent que es produiria, inevitablement, si una de les peces de la pirotècnia, per error o accident, caiguera i explotara enmig de la gent. Caldrà recordar la tragèdia de la “Nit del foc” de l’any 1971, en l’aleshores nomenada “Plaça del Caudillo”?

Jo vaig defensar, ja fa uns anys, que les tradicionals mascletades es pogueren celebrar en l’estadi de Mestalla.

El material pirotècnic estaria situat en el centre del camp, protegint és clar, la gespa, ben lluny dels espectadors, els quals ocuparien les grades i tribunes en els seients individuals que hi ha. Sense les incomoditats d’haver d’estar una o dues hores abans per trobar “un bon lloc” a la plaça. Amb la visió perfecta des de qualsevol localitat de l’estadi, inclòs amb el so dels trons magnificats per l’efecte de cova que farien les grades de ciment i l’olor a pólvora curullant l’espai

Un lloc on pareix impossible que es produira un accident pirotècnic. Es gastarien unes poques hores de muntatge pirotècnic i el temps imprescindible per a la neteja i, fins l’endemà, o amb l’estadi lliure i a punt pel començament d’un partit en horari nocturn, el Valencia CF juga sols un partit en Mestalla cada 15 dies. Un lloc de fàcil accés a traves del transport públic municipal, contrastat, al llarg dels anys amb tants dies de partit de futbol o al que poder accedir a peu. Entrada lliure, és clar. L’actual camp de Mestalla pot albergar prop de cinquanta mil espectadors.

Per què no es fa una mascletà de prova al camp de Mestalla? El rebuig inicial a la idea (comprensible pel fet d’alterar la tradició) podria deixar pas, a poc a poc, a l’acceptació natural, com ha passat sempre que les coses que havien de fer-se per necessitat o per llei, i crec que ja és el moment de prendre una decisió. La que siga. Per necessitat o per llei. Però, sobretot, per prudència.

Perquè no les mascletades a Mestalla? D’ací a 25 anys per aquells dels qui anaren ara per primera vegada a l’estadi, este serà el lloc tradicional de la mascletà. Amb esta proposta, quina cosa he dit que no siga de trellat o de profit? Defugir l’evidencia del risc no paga la pena?

Vaig fer i publicar esta proposta de les mascletades a Mestalla fa prop de trenta anys en la Revista de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF). Hui la recupere i la porte a estes línies del diari.

Seguretat i falles. Una especulació de futur o un imperatiu legal a curt termini?

Suscríbete para seguir leyendo