Defendre el professorat és enfortir l’educació pública

Com molts de vostés sabran, les organitzacions sindicals més representatives de l’ensenyament públic han convocat una vaga indefinida a partir de l’11 de maig al territori valencià, després de no haver-se aconseguit un acord amb la Conselleria d’Educació. Les seues reivindicacions són clares: una cosa tan bàsica com poder atendre l’alumnat en condicions dignes i amb els recursos necessaris per a oferir una educació de qualitat.

Les reivindicacions plantejades inclouen, entre d’altres, la recuperació del poder adquisitiu del professorat –tot i que hem d’aclarir que el professorat valencià mai s’ha mobilitzat només per temes salarials, una qüestió interessada que el Consell del PP vol vendre per intentar confondre i deslegitimar esta protesta–, la reducció de ràtios i de burocràcia, la recuperació de plantilles i la millora de les infraestructures educatives.

No oblidem que estes demandes afecten directament la vida quotidiana dels nostres centres. Una ràtio elevada dificulta l’atenció individualitzada a l’alumnat tant en l’àmbit docent com en l’àmbit emocional tan important hui en dia. La falta de plantilles suficients i estables repercutix en l’organització escolar. La càrrega burocràtica resta temps a la tasca educativa, però també a l’atenció als pares. Les infraestructures deficients condicionen l’aprenentatge i la convivència. I la falta de recursos per a una vertadera educació inclusiva perjudica especialment l’alumnat que més suport necessita.

Defendre les condicions de treball del professorat és defendre també la qualitat de l’educació que rep l’alumnat. Un professorat reconegut, estable, amb recursos suficients, amb condicions laborals dignes i amb temps per a ensenyar, orientar, acompanyar i coordinar-se és una condició necessària per a una educació pública forta, inclusiva i de qualitat.

Preocupació per la política lingüística

També s’ha de tindre en compte la preocupació existent per la política lingüística impulsada per la Conselleria. El valencià ha de ser una ferramenta de cohesió, d’aprenentatge i d’igualtat –mai un motiu de divisió artificial ni un factor afegit d’inestabilitat en els centres–. Així, l’organització dels grups d’alumnat derivada dels resultats de la consulta lingüística a les famílies ha generat dificultats organitzatives i tensions innecessàries en centres on anteriorment no existien problemes rellevants al voltant d’esta qüestió.

A Gandia, com a Ciutat Educadora que som, l’educació pública forma part de la vida de les gandianes i dels gandians. Els problemes dels nostres centres també són de totes i de tots. Les actuals mancances educatives no afecten únicament el professorat, sinó també l’alumnat, les famílies i el conjunt de la ciutadania. Per tant, des de Gandia també hem d’expressar amb claredat el nostre suport a les reivindicacions del professorat, el nostre reconeixement a la comunitat educativa i l’exigència a la Conselleria d’Educació perquè òbriga de manera immediata un procés real de negociació.

La Conselleria no pot limitar-se a deixar passar el temps ni a traslladar als centres la gestió d’un conflicte que requerix respostes polítiques, pressupostàries i organitzatives. Negociar no és una concessió, sinó una obligació democràtica i una mostra de respecte cap al professorat, cap a l’alumnat i cap a les famílies.

El conflicte té un responsable

En este sentit, el conflicte educatiu té un responsable clar, que és el Consell del PP amb el suport de Vox, el qual ha volgut substituir el diàleg per la imposició i ha donat l’esquena als problemes reals dels centres i del professorat. El Consell de Pérez Llorca no pot parlar de qualitat educativa mentre manté la sobrecàrrega burocràtica, no actua per baixar les ràtios, no millora les condicions del personal docent i seguix ajornant inversions que molts centres necessiten amb urgència.

La responsabilitat d’evitar l’agreujament de la situació correspon a la Conselleria, que ha d’actuar amb urgència, responsabilitat institucional i voluntat real d’acord. Per això, els i les socialistes estarem al costat del professorat donant suport a les seues demandes, exigint al Consell que actue amb responsabilitat i done resposta a una situació que no pot continuar esperant, abandonant la confrontació i escoltant la comunitat educativa. Perquè defendre el professorat és enfortir el futur de les valencianes i els valencians. Perquè defendre el nostre professorat és enfortir la nostra educació pública.

Suscríbete para seguir leyendo