La vaga educativa és una lluita de totes!

Les institucions no podem limitar-nos a observar. Hi ha moments en què cal posicionar-se amb claredat, sense ambigüitats i sense por. La vaga indefinida convocada pel professorat valencià a partir de dilluns pròxim, 11 de maig, n’és un exemple.

Des de l’Ajuntament de Gandia, i especialment des de la Regidoria d’Educació, volem expressar el nostre suport total i incondicional a les mobilitzacions impulsades per la comunitat educativa. Ho fem perquè les reivindicacions del professorat són justes. Però sobretot, perquè darrere d’aquestes demandes hi ha una defensa valenta de l’educació pública i en valencià, del futur del nostre alumnat i de la dignitat d’un servei essencial.

Aquesta vaga no és només una qüestió laboral o una protesta corporativa. Va molt més enllà, perquè és el crit d’alerta d’un sistema educatiu que fa massa temps que suporta retallades, falta d’inversió, massificació a les aules, burocràcia asfixiant i una preocupant absència de planificació per part de la Conselleria d’Educació. Però també és la resposta davant els continus atacs a la nostra llengua i al model d’escola que garanteix la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

Els docents valencians estan demanant allò que qualsevol societat responsable hauria de garantir: ràtios més baixes per a poder atendre millor l’alumnat; més professionals per a reforçar la inclusió educativa; infraestructures dignes; estabilitat a les plantilles i unes condicions laborals que reconeguen la importància de la seua tasca. En definitiva, estan exigint una educació pública i en valencià de qualitat.

La tenen quan denuncien que el País Valencià continua a la cua en inversió educativa. Tenen raó quan alerten de la falta de personal als centres o que no es pot construir una educació inclusiva sense recursos suficients. Una educació pública i en valencià davant d’un govern que sembla més preocupat per confrontar ideològicament que per resoldre els problemes reals de les escoles i instituts.

Tampoc podem separar la defensa de l’educació pública de la defensa del valencià. La nostra llengua és una eina d’igualtat, de cohesió i d’oportunitats. És patrimoni de totes i tots. I és també una responsabilitat institucional protegir-la i garantir-ne la presència a les aules davant els intents constants de minoritzar-la i arraconar-la.

Durant els últims mesos hem vist com augmentava el malestar als centres educatius. Professorat, famílies i alumnat coincideixen en un diagnòstic evident: l’educació pública i en valencià necessita més suport institucional i menys propaganda. No recorde una etapa recent amb tantes mobilitzacions educatives, protestes simultànies i amb un sentiment tan compartit d’abandonament.

Per això resulta especialment greu que el govern valencià continue retardant negociacions i menyspreant les demandes de la comunitat educativa. Quan un govern deixa d’escoltar els seus docents, està deixant de cuidar el futur del seu poble. Però quan, a més, qüestiona el valencià dins de les aules, està atacant també la nostra identitat i la nostra cultura.

Sempre hem defensat que invertir en educació pública i en valencià no és una despesa: és la millor inversió col·lectiva que podem fer com a societat. I per això continuarem al costat de qui cada matí obri les portes de les aules malgrat les dificultats, sosté l’escola pública i en valencià amb esforç i treballa perquè els nostres xiquets i xiquetes tinguen més oportunitats.

També vull dirigir-me a les famílies. Aquesta vaga també us afecta. Va de les condicions en què estudien els vostres fills i filles, de si tindran una atenció adequada. Ens hi juguem poder garantir una educació pública i en valencià inclusiva, de qualitat i en igualtat d’oportunitats. Permetrem que es continue deteriorant un servei públic fonamental?

Per això demane a tota la comunitat educativa que se sume a les mobilitzacions convocades els pròxims dies. Que omplim els carrers. Que fem sentir la veu de les escoles, dels instituts, de les famílies i de l’alumnat. Perquè aquesta lluita és col·lectiva i perquè només amb una resposta massiva podrem frenar el desmantellament silenciós de l’educació pública i en valencià.

El professorat no està demanant privilegis. Està defensant drets i una educació pública i en valencià digna per a totes i tots.

I nosaltres, com havia de ser, estarem al seu costat, que és el nostre.

Suscríbete para seguir leyendo