La Formació Professional no es ven, es defén

La Formació Professional diu prou. Prou de callar, prou d’acceptar condicions pèssimes on a poc a poc es va llaurant el camí cap a la privatització de la gran oferta formativa de què disposàvem tant en cicles mitjans com en superiors.

La Conselleria d’Educació es plena la boca amb l’FP. Però l’única cosa que fa és menysprear-la amb cada acció duta a terme, desgranant la seua essència sense miraments. Desgranant l’essència de l’educació pública, una de les bases més sòlides de la nostra democràcia.

Trobem exemples propers a la nostra comarca, a la Safor, però la infecció ja ha passat de local a sistèmica a tot el País Valencià.

Tant l’IES Maria Enríquez com el Veles e Vents han patit recentment l’amputació de la seua oferta formativa. Els desafortunats han sigut el CFGM de Sistemes Microinformàtics i Xarxes; i els CFGS de Promoció de la Igualtat de Gènere i d’Animació Sociocultural, respectivament.

A més a més, s’han reduït hores d’atenció a l’alumnat en la modalitat semi presencial i les corresponents al seguiment de la Formació en Empresa; sense oblidar l’ús del nostre vehicle particular per al seguiment de les mateixes i el pagament de la gasolina a preus irrisoris amb una burocràcia per quilometratge que et lleva les ganes ni de rebre els 26 cèntims/litre que et van a tornar.

D’altra banda, treballem en aules que adaptem com podem perquè no es compleixen els requisits d’espais mínims estipulats en cada Reial Decret de cada Cicle Formatiu. Tal vegada la Conselleria vol propiciar així la nostra creativitat docent.

No podem oblidar tampoc els 30 graus o més a què arribem a les aules els mesos de juny i setembre. Si no podem disposar de ventiladors o d’aires condicionats ( sobre tot a les aules d’informàtica), tal volta seria recomanable una piscina de plàstic per evitar les hipotensions del nostre alumnat.

I no podria acabar este article sense fer-li saber a la conselleria que en Formació Professional també tenim alumnat preparant-se per a accedir a la Universitat, el qual necessita ser avaluat per poder seguir el seu camí formatiu i que ha quedat totalment invisibilitzat enmig de tota aquesta voràgine administrativa.

Finalment, per tal de justificar l’inici de l’article m’agradaria que qualsevol lector o lectora reflexionara i extraguera les seues pròpies conclusions sobre per què cicles amb tanta inserció laboral (95%) com Cures Auxiliars d’Infermeria o Administració no han ampliat la seua oferta formativa pública.

¿Per què hi ha llistes d’espera de 500 alumnes al Tirant lo blanc sense solució? ¿Potser tenen interès en que aquest alumnat busque (i trobe) vies alternatives en la concertada o la privada? ¿Amb preus que ronden els 6.000 i 10.000 euros respectivament per titulació, quina classe social pot assumir aquestes despeses? ¿En quina democràcia ens estem convertint amb aquestes limitacions d’accés a l’educació? La Formació Professional sagna i, amb ella, els ciments de la democràcia en què vivim.

Suscríbete para seguir leyendo