Pare, professor i ciutadà: la vaga educativa és preocupant

Escric com a professor de Secundària, com a pare d'alumnes de Primària i de Secundària i també com a ciutadà. Cal dir-ho alt i clar: «Les famílies no podem estar tranquil·les, ni ara que els docents fem vaga, ni encara menys durant tot el curs, donades les condicions en què es troben els nostres fills i filles cada dia a l'escola». Jo, com a pare, no ho estic.

Quan un alt percentatge de docents de l'escola pública renuncia a part del seu sou i dedica temps, esforç i diners a les diferents accions de mobilització, és perquè alguna cosa deu anar malament als centres educatius. D'això en parlaré més endavant, primer vull assenyalar algunes coses que estan passant durant els dies de vaga.

Els serveis mínims asseguren que l'alumnat estarà atès, però si de 6-7 hores lectives només tenen una, dues o cap, ¿les hores perdudes de docència no preocupen a ningú?

I en aquest temps engabiats, ja poden imaginar quina atenció reben: estan «guardats» com si foren caps de ramat. L'avorriment i la sensació de tancament comencen a afectar els i les joves. A l’institut on treballe, per exemple, alguns opten per botar la tanca exterior del centre aprofitant que els professors-vigilants estan desbordats i no poden controlar-ho tot. Uns altres han optat per trencar una barra de ferro de la mateixa tanca per poder escapar.

Així les coses, alguns alumnes menors de 16 anys els trobem pel carrer en hores de classe i ni tan sols podem estar segurs que s'haja pogut enregistrar la seua falta d'assistència. ¿Qui serà responsable si els passa alguna cosa durant eixes hores?

També és inquietant saber que hi ha alumnat de cicles formatius que dilluns de la setmana vinent ha de començar les seues pràctiques en empreses i el professorat que les organitza i coordina està de vaga. Hi ha la possibilitat que alguns o algunes perden aquesta oportunitat d'experiència professional tan essencial en la seua formació.

I, deixant de banda els dies de vaga, ¿per què dic que tampoc podem estar tranquil·les les famílies durant tot el curs? Les raons són múltiples. N'anomenaré només algunes, les que afecten d'una manera més directa l'alumnat.

Les famílies hem d'estar preocupades per les ràtios (aules massificades), sumades a l'altíssima diversitat de l'alumnat (amb necessitats educatives especials, amb vulnerabilitat socioeducativa, estrangers nouvinguts amb dificultats amb l'idioma, etc.), que requereix atenció personalitzada (adaptació del currículum, metodologies variades, ritmes d'aprenentatge ajustats segons les necessitats, etc) i desborda la capacitat dels docents.

Intentem arribar a tots i totes, però la realitat és que no podem. És trist: moltes vegades els nostres fills i filles queden desatesos; no sempre els podem ajudar. I, per acabar-ho d'adobar, l'administració vol tindre informes de tota aquesta atenció personalitzada que suposadament hem d'estar fent. Els tutors i tutores tenen greus dificultats per reunir-se o simplement contactar amb les famílies; la burocràcia els absorbeix el temps i la paciència.

Les famílies hem d'estar preocupades perquè les baixes mèdiques del professorat poden estar una, dues o tres setmanes —o més— sense cobrir-se amb substituts o substitutes. Aquestes hores lectives els nostres fills i filles les perden. A més, l'atenció que deixen de rebre sobrecarrega encara més la resta del professorat.

Les famílies hem d'estar preocupades perquè les aules no tenen cap sistema de climatització que assegure condicions adequades per a estar tantes persones durant sis o set hores assegudes fent activitats que requereixen atenció i concentració. Aquest problema és especialment greu en les setmanes d'inici i de final de curs, quan les temperatures són altes.

Els puc assegurar que el còctel de suor, olor i incomoditat augmenta la irritabilitat d'alumnes i professorat fins a extrems que fan molt difícil que una classe es puga impartir amb normalitat. Si complírem estrictament la normativa referent a les temperatures a les aules, moltes classes no s'haurien de fer.

Les famílies hem d'estar preocupades perquè l'oferta de cicles formatius, una de les opcions que tenen els i les estudiants, està sent retallada. Posant el meu institut com exemple de nou, el curs passat van eliminar el primer curs del grau mitjà d'informàtica i enguany desapareixerà el segon curs. I així està passant en molts altres centres.

Potser trobem propaganda que diga el contrari pel que fa als cicles formatius, però no és així en el sistema educatiu públic. En centres concertats i privats es poden estudiar cicles, sí, però el cost pot arribar a superar els 4.000 euros per curs.

Les famílies hem d'estar preocupades perquè als centres hi ha un departament encarregat de l'orientació educativa, professional i acadèmica de l'alumnat, de l'avaluació psicopedagògica que permet garantir que l'educació arribe a ser inclusiva i personalitzada, de la coordinació de l'atenció a la diversitat i del suport als tutors i tutores; però aquests departaments tenen un volum d'alumnat tan gran per atendre que els és impossible arribar a tots i totes. Novament, l'atenció no és la que voldríem ni la que creiem necessària.

No m'estendré més. Professors, professores i mestres de tots els centres educatius valencians en podrien dir uns quants motius més pels quals les famílies hem d'estar preocupades. Us convide que aneu un dia al centre on estudien els vostres fills o filles i parleu amb el professorat i gustosament us els explicaran.

No vull acabar sense mencionar la preocupació pel sou dels docents. Des del govern s'intenta fer veure que l'únic que ens interessa als que fem vaga és que ens el pugen. No ens avergonyeix gens ni miqueta demanar el que és just i el que ens correspon. Totes les professions actualitzen els jornals i tots ho trobem lògic i normal. ¿Per què el professorat ha de treballar hores de gratis o en precari? ¿Per què nosaltres no hem d'exigir el nostre jornal just com tot el món?

Les societats modernes i avançades paguen molt bé els seus ensenyants perquè entenen el valor social del professorat i les sinèrgies que això implica per als joves i les famílies. L'escola pública és l'única que pot garantir la justícia i l'equitat socials. Tenir cura del professorat i no maltractar-lo és clau en aquest exercici de fonaments de futur. Si aquells que han de prendre decisions hagueren estudiat en la pública ho sabrien.

La vaga és per tots aquests motius; en definitiva, perquè el sistema educatiu públic està sent deteriorat des de l'administració i els principals afectats són els nostres fills i filles, que preparen el seu futur en condicions cada vegada pitjors. Si creieu en el sistema públic, teniu motius de sobra per estar preocupats. Jo ho estic.

Suscríbete para seguir leyendo