Un any dona per a molt

El 27 d’agost del 2024 el Club de Futbol Gandia estava pràcticament desaparegut. La gestió dels inventors d’excuses de mal pagadors (més que inversors), havia deixat el club en la més absoluta misèria: amb un deute exorbitat en matèria econòmica i amb un descens administratiu a la Lliga Comunitat Valenciana, en matèria esportiva. No hi havia projecte, ni jugadors, ni diners.

Per evitar allò que semblava inevitable (la dissolució del CF Gandia), es va conformar una junta gestora amb el mític capità blanc i blau, Domingo Pomar, al capdavant. Foren moments molt delicats. Jo mateix, com a membre de la Gestora, vaig haver de negociar amb el president del sindicat de futbolistes, AFE. David Aganzo no va donar facilitats. No admetia cap aval bancari per a fer front al deute amb els futbolistes. A este senyor li donava igual que un club històric desapareguera; ell volia els diners en mà. En este punt de la negociació la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana va jugar un paper fonamental. El seu president, Salvador Gomar, va donar la cara pel CF Gandia i, acceptant els avals presentats pel club, ens va inscriure en la Lliga Comunitat Valenciana.

En un temps rècord i a poc més d’una setmana vista per a l’inici de la competició, la Gestora va contractar com a entrenador Diego Miñana, qui en 24 hores va poder reunir conforme va poder una plantilla que poguera començar la competició, sense pretemporada i sense entrenaments. Així que el 8 de setembre, el CF Gandia va debutar en la Lliga Comunitat Valenciana en el Guillermo Olagüe davant el Redován. Semblava un miracle. Els deutes anaven apareixent com si foren xampinyons: Seguretat Social, Hisenda, entrenadors de la Base, ex entrenadors del primer equip -algú dels quals havia quedat molt bé en la premsa dient que perdonava el deute-, ex segons entrenadors del primer equip, ex preparadors físics del primer equip, ex físios, proveïdors de roba, autobusos, farmàcies... estrany era el dia en què no apareguera alguna factura. La bona qüestió és que va anar ordenant-se el deute, encara que, malauradament, el primer equip va patir un nou descens de categoria.

Sergi González, president

La Gestora va concloure la seua actuació el maig del 2025 quan, culminat l’oportú procés electoral, Sergio González, es va convertir en president i va conformar una nova junta directiva. El CF Gandia recuperava la normalitat institucional. Sense la Gestora, el CF Gandia haguera mort aquell 27 d’agost del 2024. L’ajuda incondicional del govern municipal i el descobriment d’una empresa que es va bolcar en ajudar -Basor Electric-, han sigut claus en tot este procés: sense l’Ajuntament i sense els germans Bañuls, el CF Gandia hui tindria una altra denominació i un altre escut.

Però si el balanç de la Gestora fou positiu no ho ha sigut menys el de la nova junta directiva. Amb una primera plantilla farcida de jugadors d’ací -de Gandia i de la Safor- i amb un tècnic de la casa -Alberto Gregori- dissabte després d’imposar-se a domicili a l’Algemesí, el CF Gandia es proclamava campió del grup tercer de la Primera Federació, recuperant la categoria perduda ara fa un any. No és fàcil ser el primer en cap competició, ja siga individual o d’equip, per això cal felicitar a la junta directiva, al cos tècnic, jugadors, patrocinadors i afició per l’èxit aconseguit. Un campionat per al primer equip masculí i una permanència més que merescuda del conjunt femení. En l’aspecte econòmic cal assenyalar que s’ha rebaixat el deute en un 60%, la qual cosa és tant positiva com els resultats esportius. El CF Gandia està viu. Hi ha debat respecte de quina és la vertadera categoria que li correspon. Jo ho tinc molt clar: la Primera RFEF -antiga segona B- és on hauríem d’estar. Falta molt, però estem vius. El CF Gandia ha tornat -sempre torna- i gràcies a uns i altres va fent-se major. L’any que ve complirà 80 anys, però eixa serà una altra història.

Suscríbete para seguir leyendo