Resposta al Partit Popular d’un professor en vaga

El 27 de maig, la regidora del PP de l’Ajuntament de Gandia, Mar Beltrán, publicava un article on opinava de la vaga que el professorat duem a terme des del dia 11 de maig. Caldria començar aquesta resposta dient-li que ja en vam fer una prèvia el 31 de març, per advertir la Conselleria que ens veuríem abocats a una vaga indefinida, si no es posava a negociar amb el professorat per la situació insostenible que vivim. I anteriorment en vam fer una altra al desembre. I des de setembre del 2025, a l’inici d’aquest curs, s’ha advertit constantment la Conselleria de la necessitat de fer front a les mancances i els reptes de l’escola pública, ja que el deteriorament és tan greu que no aguantaria un nou curs si no canviaven les coses. Ni cas.

La Conselleria ha ignorant reiteradament les demandes del professorat i de la comunitat educativa. Per tant, la fingida preocupació per l’alumnat que ara mostra el govern valencià -i pel que sembla, els càrrecs municipals del PP- és tan falsa i cínica que avergonyeix qualsevol que haja seguit els esdeveniments. Dos idees estructuren tot l’article de Beltrán de manera repetida. Dos idees que són l’argumentari del PP repetit a tort i a dret per tots els seus dirigents: la primera és que no hi ha diners. La caixa està buida per "la falta d’un finançament just per als valencians, i això impossibilita atendre l’educació pública". La segona és que la problemàtica de l’educació "es remunta a l’etapa del Botànic"; que allí va nàixer, vaja.

Però nosaltres diem alt i clar que les dues premisses són falses. Tothom que estiga una mica al cas sap que els estudis sobre les balances fiscals denuncien, any rere any, el desequilibri enorme entre el que paguem els valencians en impostos i el que inverteix l’Estat en infraestructures i serveis. Una situació que es pot qualificar, sense por a equivocar-nos, d’espoli fiscal.

A partir del 2003 les xifres han estat escandaloses i no sols no s’han corregit sinó que han augmentat. Escoltar ara el PP parlar d’infrafinançament, quan ha governat anys i panys a Madrid i a València, torna a provocar vergonya aliena. Més encara quan fa poques setmanes que el govern de Pérez Llorca acaba de rebutjar la proposta del ministre Arcadi España, que "pretenia" una correcció d’aquest dèficit fiscal valencià, per la qual la Generalitat rebria més de 3.600 milions d’€ addicionals que Madrid ens retornaria. Per què rebutja el PP aquests diners que són dels valencians i Madrid accepta tornar-nos? Però en aquest punt concret cal tindre molta cara, perquè la Conselleria va xifrar les demandes del professorat en 500 milions i poc després en 2.400M (!?). Milions que no té per a educació, però en rebutja 3.669 anuals "d’aportacions de l’Estat a la Comunitat".

No hi ha diners, diu el PP, però continua la seua política de reducció d’impostos a les rendes altes. La bonificació de l’impost de successions i donacions, que paguen només els grans patrimonis, i que té un impacte anual pròxim a 300 milions d’euros demostra que no li interessen gens els serveis públics que podria finançar-hi.

No hi ha diners per a l’escola pública però el president Pérez Llorca aplica deduccions per a activitats esportives o adquisició d’ulleres per a sous de 60.000 euros que no necessiten aquestes deduccions (molt lluny del sou del professorat, per cert). I podríem continuar amb tot un seguit de despropòsits com les subvencions valencianes als bous i associacions taurines de Madrid, els més de 70 milions que acaben de donar als col·legis privats de l’Opus, etc. Per tant, això que no hi ha diners és mentida. Una més. Sembla doncs, que per part del govern de la Generalitat no hi ha voluntat de solucionar res.

La segona falsedat és la d’insinuar que l’origen dels mals de l’educació pública està en l’etapa del Botànic. La realitat és que en aquesta etapa vam arrossegar alguns dels mals que patíem de molt abans (fa 20 anys que tenim el sou congelat, no deu), i els mals han anat creixent i creixent, i s’han accelerat i augmentat en aquests darrers tres anys del govern del PP. Ací cal parar esment en un detall: el PP admet que el que demanem és just i raonable però molesta especialment que ho demanem ara i no en l’etapa del Botànic.

Anem a pams; si el que demanem és lògic i necessari -i ho saben- com poden negar-ho pel simple fet que no ho hem demanat abans? Fins quan hauríem d’esperar? I els alumnes, fins quan haurien d’esperar? Però encara hi ha més, resulta que això també és mentida perquè en l’etapa del botànic vam demanar el que tocava, i vam fer vagues i ens vam manifestar i ens vam disgustar amb el govern com ara ens disgusta el PP.

Quina excusa més ridícula i infantil (basada en una mentida) que com abans no vam exigir millores ara no podem exigir-les. "La dignitat de l’educació pública és una qüestió prou legítima per a reclamar-la a qui corresponga", diu la senyora Beltrán. Doncs això estem fent, i és cert que hi ha una diferència entre les reclamacions d’abans i les d’ara: la magnitud. Cosa que hauria de fer reflexionar el govern: com ha pogut enervar tant, tants milers de professionals. Quin nivell de xuleria i maltracte ha exhibit! Ho estem reclamant i ho estem reclamant ara perquè la situació és insostenible, però a més hi ha un detall molt important del sistema educatiu valencià que al PP sembla haver-se-li passat per alt i d’ací la sorpresa que mostra amb la mobilització, perquè evidentment, en els tres anys del seu govern s’ha deteriorat vertiginosament: el valencià.

"S’han dedicat a atacar, marginar i desprestigiar la nostra llengua"

Afectats d’autoodi com estan la majoria dels càrrecs del PP, han atacat rabiosament el tresor més gran que pot tindre un poble: la seua llengua. Amb l’afany castellanitzador que els caracteritza, s’han dedicat a atacar, marginar i desprestigiar la nostra llengua per a foragitar-la del sistema educatiu. La llei Rovira o el decret de currículum de batxillerat són dos exemples clars que han desembocat en un sentiment de fàstic i cansament per part del professorat i de la comunitat educativa en general. Els valencians som el que som perquè la nostra llengua ens ha dissenyat i definit al llarg dels segles. Pensem, sentim i estimem en valencià. Els drets humans estableixen que tota societat ha de respectar, protegir i promoure la llengua pròpia com a màxim exponent de la seua cultura.

El valencià doncs, ha de ser l’element central de la formació acadèmica i la llengua d’acollida en l’escola pública, per a garantir la cohesió social. És doncs, un dels pilars educatius bàsics de la reivindicació que té com a únic responsable el govern del PP i la seua ideologia de la destrucció del valencià. Aquest problema, que va crear el govern Mazon, té una resolució molt fàcil i amb un cost de zero euros per a la Conselleria. A què espera el govern Juanfran per solucionar-lo?

Portem tres setmanes de vaga indefinida i la Conselleria no ha mostrat predisposició a arribar a cap acord: ni la burla de l’augment de sou, falsament tancat amb els sindicats minoritaris; ni el problema de les aules massificades i les ràtios desbordades; ni les infraestructures deficients; ni el tema de la inclusió amb tots els trastorns de conducta i diversitat funcional que hem d’atendre, sense recursos i en una societat de canvi constant; ni una tipologia d’alumnat que no té res a veure a la de fa 30 anys i que ens desborda dia a dia; ni les substitucions del professorat que arriben a estar dos mesos sense cobrir-se, ni el despropòsit de la matrícula oberta per atendre cada setmana alumnat nou que sols recau en la pública; ni l’estratègia constant de complicar la matrícula dels batxillerats d’Art, General o Nocturn, o de bloquejar i suprimir cicles d’FP per a desviar alumnat a la privada... han estat temes suficientment importants per a la Conselleria com per atendre les raons del professorat i posar sobre la taula els recursos i les ganes de resoldre’ls.

Parlem d’un deteriorament sistemàtic de l’escola pública, del sistema educatiu públic valencià, que té com a beneficiari el sistema privat. Ací està el moll de l’os. Això és el que cal atendre si de veritat tant els preocupen les famílies i l’alumnat. Per això estem nosaltres en aquesta contesa. Per l’escola de tots. Per la igualtat d’oportunitats. Pel progrés de la societat valenciana.

Suscríbete para seguir leyendo