El Cavall Bernat, herència balear

El passat octubre va eixir a la llum el darrer número de la revista Anuari del Ceic Alfons el Vell, concretament el número 13. A més d’una sèrie de treballs relatius a matèries o disciplines diverses del panorama cultural de la Safor, ens publicaren la nostra darrera aportació investigadora. Amb el títol “Anàlisi, estudi i recuperació d’un topònim històric. El Cavall Bernat de Xeresa” hem volgut posar en valor un element que va més enllà d’una característica forma geològica. Ara, el pròxim divendres 10 de juliol a les 19 h, farem la presentació a la Casa de Cultura de Xeresa.

Aquest topònim, perdut en la documentació local des de feia quasi quatre segles, aporta no només una informació de caràcter semàntic. També parla de la gent que va batejar aquest element de la natura amb aquest peculiar apel·latiu. Ha estat tirar del fil investigador i no hem fet més que embolicar la troca, endinsant-nos parcialment en l’àmbit de la toponímia o ciència d’estudi de l’origen i significat dels noms de lloc.

Fruit del desenvolupament de la investigació en matèria local, com l’obra compartida amb Abel Soler en 2009, així com l’obra del tàndem Felip Lloret- Joan F. Mas sobre la repoblació mallorquina en 2012, es va donar a conèixer l’existència del topònim anomenat. En 2017, durant la nostra experiència professional en l’illa d’Eivissa, en una de les eixides de cap de setmana per conèixer indrets paràrem a la idíl·lica Cala Benirràs, en el terme de Sant Joan de Labritja. Era la tardor, amb un oratge ventós amb la mar picada que ens regalava una platja solitària sempre saturada de gom a gom en estiu. Allí, al bell mig de la cala, s’alça un illot enmig de la mar, anomenat també com Cavall Bernat. Automàticament ens vingué al cap el nostre homònim de Xeresa, fent càbales de com era possible tindre un mateix nom d’aquesta raresa. La remor investigadora s’havia engegat.

Fruit de la recerca, durant diversos períodes estivals, ha estat la complementació i concreció d’una llista extensa de topònims que han de veure amb el nostre estudi en particular. Es fa palesa la localització de tres espais o àrees amb la presència de l’anomenada toponímia del Cavall Bernat i variacions: Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

A terres valencianes disposem dels anomenats Cavalls Bernats a la Serra de Corbera, a Oliva, a Xeresa i a Cocentaina; així com l’illot volcànic del Carallot a les Illes Columbretes, “El Cavallet” o “Carallet” a la costa de Moraira, i la Punta del Carallot al Parc Natural del Penyal d’Ifach.

Entre la diversitat de significats, explicacions i llegendes que els futurs lectors de l’article de la revista poden gaudir, aquell que va provocar la conservació de Cavall Bernat de Xeresa va ser el de la seua característica forma, la d’una figura esvelta i ben diferenciada de la resta que l’envoltava que atreia l’interés de la gent. Sembla ser que la paraula Cavall seria l’eufemisme, o <<expressió atenuada usada en substitució d’una altra paraula considerada socialment més dura, inconvenient o desagradable>>, de la paraula carall o penis. De la mateixa manera, semblaria que la paraula Bernat seria l’eufemisme del mot trempat, és a dir <<que està en bon estat de salut; bell, esvelt, agraciat; apte, ben disposat per a una acció>>. En conjunt, el topònim Cavall Bernat seria el producte de la dissimulació d’eixa pudor cap a les parts baixes del cos o indecència que sembla que molestava a les autoritats morals.

En la nostra investigació plasmada en paper defenem una sèrie d’hipòtesis. La primera és l’origen del topònim en Catalunya, transportat a les Illes Balears arran de la conquesta en el segle XIII doncs s’estableixen famílies de parla catalana arran de l’aniquilació de la població musulmana insular. La segona es basa en que, en el segle XVII, arran de l’expulsió dels moriscos valencians, cal repoblar el territori amb gent, venint principalment de les Illes Balears gràcies a la proximitat geogràfica i al fenomen de superpoblació insular. Existeix un gran nombre de repobladors balears que provenen de zones on existeixen topònims Cavalls Bernats o amb una proximitat propera que podria donar a conèixer la seua existència i transportació futura amb la repoblació a les Comarques Centrals Valencianes.

Finalment, cal defendre la importància de la recuperació del topònim Cavall Bernat a Xeresa. Primer perquè aquest accident geogràfic ha estat emprat per servir de referencia en l’imaginari popular per situar tant terres com esdeveniments històrics. I segon perquè recuperar el seu nom original ens remet a un moment clau de la nostra història com a poble, la d’aquells intrèpids repobladors que fugiren de dolentes condicions a les illes a la recerca de noves oportunitats. A ells els hi devem la nostra antroponímia, toponímia i arrels. Fruït d’aquest encís que ja feia efecte fa quatre segles, varen ser els mateixos xeresans qui en un acte d’homenatge a la virilitat masculina el documentaren (Gràcies Blanquer per tant!!) i evitaren la seua desaparició per sempre. Ara cal recuperar el seu nom de nou, posant la senyalística adequada, així com donar valor al nostre passat balear. Per a quan una Plaça dels Mallorquins? Que millor que batejar amb aquest nom la zona de confluència entre els carrers Major-Ramón i Cajal-Ravalet, antiga plaça del lloc on davant del Castell o palau dels Vich la comunitat local feia els actes més importants. Força al Cavall Bernat!!

Suscríbete para seguir leyendo