Allò que no es veu, però ens protegeix

Hi ha obres que es veuen i infraestructures que només recordem quan fallen. Un pont, una plaça o una vorera són fàcilment identificables perquè transformen el paisatge i formen part del nostre dia a dia. Però hi ha unes altres actuacions, sovint soterrades o discretes, que tenen una funció molt més important: protegir la vida de les persones.

Els dipòsits de tempestes, els col·lectors, els sistemes de predicció meteorològica o les actuacions de laminació davant les avingudes d'aigua són infraestructures que la ciutadania mai no visitarà. I, tanmateix, són les que poden marcar la diferència entre una ciutat preparada i una ciutat vulnerable davant d'un episodi de pluges torrencials.

El canvi climàtic ja no és una hipòtesi de futur. És una realitat que es manifesta amb una freqüència creixent a la Mediterrània. Episodis de precipitacions extraordinàries, sequeres prolongades o fenòmens meteorològics cada vegada més extrems ens obliguen a repensar les nostres ciutats. La pregunta ja no és si hem d'actuar, sinó si ho farem a temps.

Durant massa anys, les polítiques ambientals es van considerar una qüestió secundària o, fins i tot, un luxe. Hui sabem que invertir en sostenibilitat és invertir en seguretat, en salut pública i en qualitat de vida. Cada euro destinat a previndre inundacions estalvia molts més recursos en reparacions, indemnitzacions i reconstrucció.

A Gandia fa temps que vam decidir avançar-nos als problemes. Les inversions en nous dipòsits de tempestes, la millora de la xarxa de sanejament, els sistemes d'alerta primerenca o la renaturalització i mitigació dels riscos d’inundacions del barranc de Beniopa formen part d'una mateixa estratègia: adaptar la ciutat als reptes del segle XXI.

És especialment significatiu que moltes d'estes actuacions combinen dos objectius aparentment diferents, però profundament complementaris. D'una banda, reduir el risc d'inundacions; de l'altra, recuperar espais naturals perquè siguen també zones verdes per al gaudi de la ciutadania. La infraestructura del futur no és només més eficient; també és més amable, més saludable i més integrada en el medi.

En este sentit, la futura Anella Verda representa molt més que un instrument urbanístic. És una manera d'entendre el territori com un sistema viu que cal protegir, connectar i posar en valor. Perquè preservar els espais naturals també és una forma de protegir la ciutat.

Naturalment, les administracions locals no podem assumir este repte en solitari. Hi ha infraestructures hidràuliques de competència autonòmica que continuen pendents d'execució i que resulten imprescindibles per completar la protecció davant de determinats episodis. La lluita contra els efectes del canvi climàtic exigix coordinació institucional, responsabilitat compartida i una visió que vaja més enllà dels cicles electorals.

La ciutadania ens demana solucions, no excuses. Ens demana governs que planifiquen abans que arriben les emergències. Per això és tan important invertir també en allò que no es veu. Perquè, quan arriben les pluges, ja és massa tard per a començar les obres.

Les ciutats del futur no seran les que reaccionen millor davant les catàstrofes, sinó les que hagen sabut preparar-se abans que aquestes es produïsquen. I eixa és, precisament, la millor política ambiental: la que salva persones, protegix el territori i deixa una ciutat més resilient per a les generacions que vindran.

Suscríbete para seguir leyendo