La cripta d’Ausiàs March convertida en piscina

Hi ha una empresa que vol convertir la cripta familiar d’Ausiàs March en una piscina. No és cap broma. L’empresa Castilla Termal pretén convertir el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba en un balneari termal. Recorde quan fa uns anys el que estava de moda era arrasar els edificis antics de les nostres viles per construir blocs de formigó. Així van caure el Palau del Marqués de Basto, l’antic palau dels March i les muralles renaixentistes de Gandia. Avui aquesta dinàmica del capitalisme formigoner ha derivat cap a una versió encara més obscura: la taxidèrmia històrica. Es tracta de reformar el patrimoni cultural de forma rendible fins al punt que siga net. És el cas del centre de la ciutat de València. El seu aspecte és net, és a dir, polit, i per això només sembla apte per a negocis europeïtzats amb rètols en castellà i en alemany. Jean Baudrillard va descriure aquest procés com una forma d’hiperrealitat. Es tracta d’un motor del capitalisme capaçde buidar de significat la realitat original per convertir-la en una carcassa, en una versió simulada,consumible i assequible del que abans era un tret identitari.Quan una cripta queda reconvertida en un jacuzzi s’arriba al que Baudlillard anomenava un “desert de realitat”. Es tracta de relaxar-se amb un bany termal entre els ossets d’Alfons el Vell, fundador del ducat de Gandia. Una experiència fantasmal.

La història va començar l’agost de 2023 quan la família Trénor, propietària del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, va anunciar un acord de cessió de mig segle amb Castilla Termal per convertir aquest Bé d’Interés Cultural (BIC des de 1994) en un hotel termal de cinc estreles. Aquesta empresa ha construït tot el seu negoci sota la premissa de localitzar edificis històrics de valor patrimonial, assumir-ne la restauració i integrar-los en una xarxa d'hotels termals de luxe. A Valladolid, el monestir cistercenc de Valbuena es va convertir en hotel amb spa. A Olmedo, un altre antic convent va veure convertir-se les seues capelles en piscines. Va passar el mateix a Burgo d’Osma, en una universitat renaixentista del segle XVI. Segons es va dir en el seu moment, el monestir de Cotalba necessitava una rehabilitació costosa, i només una activitat econòmica rendible podia garantir-ne el manteniment.

Ara, el projecte de Castilla Termal per al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba és públic i està a l’abast de tothom des del portal de transparència de l’Ajuntament d’Alfauir. Revisats els seus documents, no consta que hagen estat assessorats per cap historiador de l’art. Això vol dir que ignoren, per exemple, el seu passat literari. Desconeixen que a Cotalba descansen encara les restes del fundador del ducat de Gandia, Alfons el Vell (1332-1412) el qual va iniciar la construcció del propi monestir. A més a més, el duc va encomanar la supervisió de les obres a Pere March, cavaller, poeta, i pare d’Ausiàs March. Al 2016, en un procés de restauració del Monestir es va descobrir a la capella de la Mare de Déu del Rosari una cripta amb dotze membres de la família d’Ausiàs March. Hi eren les restes de son pare, Pere March; les restes de la seua germana sordmuda, Peirona; les restes d’Isabel Martorell, primera esposa del poeta i germana de l’autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, morta per una forta anèmia durant l’embaràs; les restes del fill no nat d’Isabel i d’Ausiàs, amb a penes cinc mesos; les restes de Joana Escorna, la segona esposa d’Ausiàs March. Josep Piera solia dir que aquest monestir era el panteó funerari dels amors de March. Tota la seua obra gira al voltant de l’amor, del desig i de la mort de les dones que va amar. I totes elles són ací. El dolor, el desig i la poesia d’Ausiàs March prenen cos en aquest espai. És un lloc únic en la història de la literatura europea.

Al documental “Els ossos i la ploma” emés per À Punt al 2019 es poden veure tots els ossos trobats passant per les mans d’un antropòleg forense, Marcos Miquel Feucht. Ara es conserven a una cambra de seguretat de la Facultat de Medicina de la Universitat de València. Tant el govern del Botànic el 2019 com els historiadors i científics responsables dels estudis han defensat que aquests ossos han de ser retornats a Sant Jeroni de Cotalba després d'una adequada museïtzació de la capella. A dia d’avui els ossos continuen en bosses de plàstic i el monestir es vol convertir en un hotel de luxe.

La meua intenció escrivint aquest article no és alçar polèmica, sinó assenyalar que una cripta reconvertida en una piscina és un desert de realitat. Governs, empreses i nosaltres mateixos ens aboquem cada vegada més a aquest espai buit. És un desert de simulacres. Ja no comprem roba, sinó còpies barates del que abans era la roba; no mengem tomaques, sinó objectes rojos amb forma de tomaca; no habitem paisatges, sinó camps de tarongers fantasma. És també un desert de llengua desnonada, de valencià sense català, d'història sense història: fàcil de consumir, barata de comprar, inútil per defensar. Vivim un buidatge sistemàtic que substitueix lentament allò que som per una versió més rendible, més consumible i amb gust d'alumini i cendra.

No ho malinterpreteu. L’empresa Castilla Termal no desitja arrasar literalment l’edifici, necessita que continue en peu, fins i tot pensaran que ens estan fent un favor, un servei públic, que poden millorar-lo. Les pedres continuaran al mateix lloc i les criptes es convertiran en jacuzzis. El seu significat haurà estat substituït per una altra cosa: una experiència de consum.Una cripta és un receptacle de memòria; una piscina és un espai pensat precisament per suspendre-la.La tomba ens vincula a una història, a una llengua i a una comunitat. La piscina ens convida a suspendre temporalment la memòria, la identitat i fins i tot la preocupació pel món. Són elements antagònics. El que durant segles havia servit per conservar la memòria del Segle d'Or valencià es transforma ara en un producte postcapitalista que liqua el seu contingut per substituir el poder del seu signe original en un estàndard comercial. Una piscina convida a l'oblit; una cripta obliga a recordar.

Què passaria si algú proposara convertir el Convent de les Trinitàries Descalces, on reposen les restes de Miguel de Cervantes, en un hotel termal de luxe? Si resulta impensable transformar en un spa el convent on descansa Cervantes, per què hauria de semblar normal fer-ho amb el panteó dels March i d'Alfons el Vell? Per a nosaltres Ausiàs March, és l’autor que com Dante i Petrarca, inicia la literatura d’una llengua i la fa arribar als seus nivells més alts. És la pedra sobre la qual s’alça tota la literatura en llengua catalana, i és un dels principals símbols del que significa ser valencià.

És fonamental que estiguem molt atents al període d'informació i exposició pública i al termini per a presentar-hi al·legacions. El projecte encara haurà de superar diversos tràmits administratius, obtindre les corresponents aprovacions i ser publicat oficialment abans de poder executar-se. Els mateixos documents del Pla Especial reconeixen expressament el dret de la ciutadania a presentar observacions, suggeriments i al·legacions sobre el futur de Sant Jeroni de Cotalba. Tota la documentació pot consultar-se al portal de transparència de l'Ajuntament d’Alfauir.

El dia que un poble es banya sobre els ossos dels seus poetes, ja ha oblidat qui és.

Suscríbete para seguir leyendo