Que no ens faça callar la por

No sé si algun dia acabaré assegut en un banc dels acusats. El que sí que tinc clar és que no deixaré de dir allò que pense per por d'una denúncia. Ho dic perquè, en els últims dies, s'ha conegut que continua endavant el procediment judicial obert arran d'unes declaracions meues després de l'atac que va patir la seu del PSPV-PSOE a València. Aquell dia vaig afirmar que el Partit Popular era el responsable d'aquell clima que havia fet possible una agressió d'aquelles característiques. I ho continue pensant.

No vaig acusar ningú d'agafar un pot de pintura ni de penjar una pancarta. El que vaig denunciar va ser una cosa molt més profunda i molt més preocupant: que quan durant mesos o anys es construeix un relat en què l'adversari polític deixa de ser un rival democràtic per convertir-se en un enemic, sempre hi ha qui acaba creient que tot està permés.

Les paraules importen. Els discursos importen. El clima polític importa. Quan des de les institucions, des dels mítings o des de determinats altaveus es repeteix una vegada i una altra que un govern és il·legítim, que els socialistes som un perill per a Espanya o que qualsevol cosa val per fer-nos fora, no s'està fent només oposició. S'està alimentant una forma d'entendre la política basada en l'odi, en el menyspreu i en la deshumanització de qui pensa diferent.

Després arriben els insults. Les amenaces. Els atacs a les seus dels partits. Els assenyalaments a càrrecs públics i a les seues famílies. I encara hi ha qui es sorprén quan algú diu que tot això no naix del no-res. No és una qüestió personal. No escric estes línies perquè m'afecte un procediment judicial. Les escric perquè em preocupa molt més el que diu de la nostra democràcia que el que puga dir de mi.

Les querelles formen part de l'Estat de dret, però també ho és la llibertat d'expressió. I quan les denúncies es convertixen en una ferramenta per intentar intimidar els adversaris polítics o perquè alguns deixen de denunciar determinades actituds, tots hauríem de preguntar-nos si anem pel bon camí.

La democràcia no consistix només a votar cada quatre anys. Consistix també a poder expressar una opinió política amb fermesa, especialment quan es denuncia una deriva que es considera perillosa per a la convivència.

Soc de Gandia. Faig política des de la convicció que el diàleg, el respecte i la paraula sempre han de prevaldre sobre l'insult i la confrontació permanent. També sé que la nostra comarca és un bon exemple que es poden defensar idees molt diferents sense convertir el veí en un enemic.

Per això em negue a acceptar que el soroll, la crispació i la por acaben marcant les regles del joc democràtic. Continuaré defensant les meues idees amb la mateixa fermesa que sempre. Continuaré denunciant qualsevol estratègia que alimente l'odi polític, vinga d'on vinga. I continuaré fent-ho perquè crec que callar davant d'això seria una irresponsabilitat.

No és només una qüestió de coherència personal. És una qüestió de qualitat democràtica. Perquè una democràcia forta no és aquella en què ningú discrepa. És aquella en què ningú té por de discrepar. I eixa és la democràcia que vull per a Gandia, per a la Safor, per a la Comunitat Valenciana i per al conjunt d'Espanya.

Suscríbete para seguir leyendo