'Històries i llegendes', de Joan Iborra, un gran exercici de memòria

Tots els pobles compten amb un llegendari lligat a la pròpia història que els acompanya i els reforça en l’imaginari col·lectiu que comparteixen com a poble. Aquelles històries són fruit de l’esdevenir dels temps i en moltes ocasions proporcionen situacions sorprenents i decisives en la vida de la comunitat.

Els cronistes n’han deixat constància escrita i moltes d’elles també han passat de boca a boca al llarg de centúries i centúries. Joan Iborra, manifasser de tants papers històrics, que les ha vistes passar per les seues mans i pels seus oïts, el que ha fet és recollir-ne un bon grapat i oferir-les en "Històries i llegendes" (La Goleta-Afers, 2025), d’una manera amena i ben travada per a un lector actual.

Iborra, xeraquer adoptiu, professor, historiador i lingüista, compta amb el bagatge i l’experiència de la transcripció i conreu de molta paperassa històrica medieval i contemporània valenciana i catalana, això li ha permès conèixer de primera mà aquells relats fundacionals mitificats del Regne de València.

Per altra banda, ha demostrat al llarg de la seua trajectòria, junt a un compromès grup de companys del poble, al voltant de l’Associació Cultural La Goleta, treballar la memòria oral de Xeraco, font de tantes i tantes contalles i llegendes recuperades, com ara La Serp de la Venta, tant representativa del nostre món rural i orgull del poble de Xeraco.

Iborra, al llarg de diversos anys (2012-2015) anà penjant al seu blog "In-ficcionats", tota una sèrie d’assajos i provatures del que després en serien algunes de les narracions del present llibre. Eixa diversitat de dedicació ha fet sumar forces per donar un conjunt de narracions, amb minuciositat narrativa i registres literaris propis, fent una passejada per la nostra història foral.

En una societat com l’actual, tan hiperconnectada, el desconeixement de fets i llegendes que han conformat el nostre imaginari col·lectiu com a poble valencià és d’una evidència palmària. I un poble que desconeix la seua història i els seues mites, és un poble condemnat a ser esborrat en una de les ventades que la història ens depara. És per això que capbussar-se en el llegendari proposat és acostar-se a eixe imaginari que ens ha dut a la societat que són actualment.

Allí trobaran un passeig per l’esdevenir dels temps des de la conquesta cristiana i els mites fundacionals, l’expansió territorial peninsular i marítima, l’esperit de lluita contra l’infidel, i la modernitat: l’enfrontament dels llinatges nobiliaris valencians, els Borja, les Germanies, especialment la Batalla de Vernissa o l’expulsió dels moriscos i la rebel·lió de Vall de Laguar, tancant amb una darrera part de llegendes de tradició folklòrica i memòria encara viva com les de «La Serp de la Venta» o la d’«El Cavall Verd». Cal destacar el meritori treball d’il·lustració de Cristina Alvarado sobre «La Donzella del gorg Fosc» i el de Rafael Campos sobre «La Boca del Lleó» a la portada.

Tot plegat, un llibre escrit alternant la recreació literària i personal amb els materials historiogràfics, que compta amb la base de la documentació històrica, i amb els relats que han perdurat en la memòria dels valencians. Episodis o capítols on no és tant important si parlem de ficció o d’anècdota real ben documentada, vist que formen part d’un conjunt narratiu, on les fonts són de Tomic, Viciana i Puigpardines, el Llibre dels Fets, Desclot, Beuter, Zurita, Escolano i tants altres.

Aquelles històries han estat reescrites amb solvència, on el domini de la llengua facilita l’erudició, la incorporació d’una rica toponímia i especialment d’uns cultismes, locucions o frases fetes que enriqueixen i donen al conjunt una gran versemblança narrativa. Però com hem assenyalat, la font de la memòria oral és ben present.

Només a tall d’exemple citar l’episodi d’«El miracle de Llutxent i els Corporals de Daroca», on després de tants segles transcorreguts segueix sent un dels episodis de conquesta –un dels dos miracles eucarístics valencians– on la burreta de Daroca roman encara en l’imaginari valencià.

Com li passa al «Drac del Patriarca», en el nostre cas de la Safor, transformat en una temorosa serp cabelluda, com la Serp de la Venta de Xeraco. Iborra, fins i tot, ens situa en un escenari de la seua infantesa i de la memòria personal, en parlar-nos de «La balena de l’Albufera», l’episodi final, descrit en primera persona, lligat a les desastroses riuades de València de 1957. Un gran exercici de memòria, perquè si no som memòria, no som res.

Suscríbete para seguir leyendo