Opinión
Jaume I: El monarca que va forjar un regne i una identitat
"Esta commemoració no hauria de convertir-se, una vegada més, en un instrument de reinterpretació interessada del nostre passat que el catalanitze".

Mar Beltrán / Levante-EMV
Mar Beltrán
El 27 de juliol de 1276 moria Jaume I, una de les figures més transcendentals de la història de la Corona d’Aragó. El seu regnat, desenvolupat entre 1213 i 1276, constitueix el més llarg de la història de la monarquia hispànica i un dels períodes de major esplendor de l’edat mitjana a la península Ibèrica.
Jaume I va comprendre que l’estabilitat d’un regne no podia sostindre’s únicament sobre la força de les armes, sinó també sobre la solidesa de les lleis i de les institucions. Per això, el seu llegat transcendeix amb escreix les conquestes militars. Va ser un monarca que va saber construir, organitzar i projectar un model polític que va perdurar durant segles.
Després de la incorporació de nous territoris a la Corona, va afavorir la seua organització administrativa, va respectar en nombrosos casos els furs i privilegis existents i va promoure un marc jurídic estable. Gràcies a esta visió d’Estat, els territoris conquerits van poder integrar-se sense perdre la seua personalitat institucional, mantenint les seues pròpies lleis i òrgans de govern sota l’autoritat de la Corona.

Jaume I abans de morir lliura l'espasa al seu fill Don Pedro / Ignacio Pinazo
El seu regnat també va resultar decisiu per al desenvolupament econòmic. L’expansió mediterrània va impulsar el comerç marítim i va afavorir el creixement de ciutats que acabarien exercint un paper protagonista en les grans rutes comercials europees. Sota el seu govern es van assentar les bases de la potència mediterrània que la Corona d’Aragó aconseguiria en les generacions posteriors.
Un altre dels aspectes que engrandixen la figura de Jaume I va ser la seua voluntat de deixar testimoni de la seua pròpia obra. El Llibre dels Fets, una de les grans cròniques de l’Europa medieval, no sols relata les seues campanyes i decisions polítiques, sinó que oferix una mirada directa a la personalitat d’un rei plenament conscient de la transcendència de la seua missió. El seu valor històric i literari convertix esta obra en una font excepcional per a comprendre una època decisiva de la nostra història.
En definitiva, Jaume I encarna l’ideal del governant que va saber unir el coratge militar amb la intel·ligència política, la capacitat organitzativa i la visió de futur. Més de set segles després de la seua mort, continua sent una de les figures més influents de la història medieval hispànica. La seua petjada roman viva en la memòria col·lectiva i continua sent objecte d’estudi i admiració.
Gandia commemora
Enguany commemorem, a Gandia i en tots els territoris de l’antic Regne de València, l’Any Jaume I. Una efemèride que hauria de servir per a reivindicar la grandesa de qui va fer possible la creació del Regne de València, per a valorar amb rigor i orgull la nostra història i per a reconéixer el paper que este regne va exercir dins de la Corona d’Aragó.
Precisament per això, esta commemoració no hauria de convertir-se, una vegada més, en un instrument de reinterpretació interessada del nostre passat que el catalanitze. El Regne de València va nàixer com una entitat política diferenciada dins de la Corona d’Aragó, amb institucions pròpies, un ordenament jurídic propi, uns costums propis i una personalitat històrica perfectament definida.
Recordar la figura de Jaume I exigix també respectar eixa realitat històrica i reivindicar la identitat del bon poble valencià, sense lectures que desdibuixen el verdader significat d’aquella obra política que va marcar per sempre el nostre esdevenir col·lectiu.
Suscríbete para seguir leyendo
- Más de dos décadas de veraneo en la playa de Daimús: 'Somos conscientes de ser propietarios de un pequeño tesoro
- Una comunidad de vecinos de Tavernes de la Valldigna denuncia malos olores, ruidos y problemas de seguridad en un bajo comercial donde viven hasta cinco personas
- Un joven de Daimús se encuentra hospitalizado en la UCI tras caerle una palmera de una comunidad de propietarios
- La lista de espera en las residencias de Gandia, Oliva, Tavernes y el resto de la Safor baja un 16 % en tres meses, pero aún supera las 5.700 solicitudes
- Gandia, Oliva y Tavernes de la Valldigna disparan la venta de viviendas en el último lustro, pero la obra nueva sigue estancada
- Los festivales de Gandia descartan cambiar sus fechas pese al calor extremo y las alertas rojas
- Cuenta atrás para la cuarta edición del Mediterránea Festival de Gandia: Se esperan más de diez mil personas por día
- Decepción en Gandia y gran parte de la Safor al no poder presenciar el eclipse: 'Toda la tarde esperando para esto